12 Oct

Utopies al món clàssic

per Antoni Janer

Ja fa 500 anys que el britànic Thomas More va escriure la seva famosa obra Utopia (1516), una illa imaginària que havia d’acollir una societat perfecta. Aquest neologisme d’arrels gregues jugava amb l’ambigüitat etimològica: podia significar “no lloc” (οὐ + τόπος) o “lloc del bé” (εὖ + τόπος). More s’inspirà en l’Estat ideal que al segle IV aC esbossà Plató en el seu tractat República, coneguda en grec com a Πολιτεία.

La República platònica estava ordenada en tres classes socials: filòsofs governants, guerrers guardians de l’Estat i treballadors productius. Les dues primeres classes no podien tenir propietat privada per evitar que, per egoisme o per ambició, poguessin sorgir divisions entre elles. També imperava la igualtat de sexes –tota una revolució tenint en compte la misogínia imperant d’aquella època–. Un dels motors del projecte platònic era la παιδεία (“l’educació”), il·luminadora d’una vida justa.

Leer más

12 Oct

L’autèntic minotaure

Un microrelat de Víctor Sabaté

Allò que Teseu ignora abans d’endinsar-se en el laberint és que, aquesta vegada, l’autèntic minotaure no és el monstre que l’espera a l’interior, sinó la dona que s’estima i que l’espera fora, Ariadna; i l’autèntic laberint no és el de murs de pedra, sinó el fil que el conduirà, inevitablement, vers ella.

Microrelat inclòs al recull Un bestiario (aproximadamente).

Víctor Sabaté. Com és costum entre els seus contemporanis, ha nascut, ha estudiat, ha viscut en alguns llocs i ha treballat. Prefereix llegir abans que escriure. Les coses que li agraden acostumen a passar de moda: el conte fantàstic de finals del XIX i principis del XX, els videojocs de l’època dels 16 bits, el suïcidi, el Noveau Roman i el rock progressiu dels setanta. És autor de la novel·la “El jove Nathaniel Hathorne” (Raig Verd, 2012) i del recull de contes i microrelats “Un bestiario (aproximadamente)”. Manté el blog iaireland.wordpress.com

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

12 Oct

“John Ford a París”, Capítol 15

L’Avi

per Maiol de Gràcia

aviSoc al capdavall del carrer Vendome, just al davant del número 8, observant la finestra del pis on el meu avi va viure fa uns setanta anys. És una finestra corrent, sense història ni encant, i al mateix temps el nexe d’unió amb quatre generacions d’escassos records familiars.

De les vides de besavis i rebesavis no en sé gairebé res, només allò que els meus pares i avis en comentaven alguna vegada, les malalties que els van matar, els seus  noms i les seves dèries, el plor de la iaia Lourdes, ja de molt gran, quan al seu cervell només hi quedaven instints de gana i son. De les generacions restants, en canvi, sí que en conservo petites referències que tampoc donen per gaire, un imaginari que va conformar la meva primera visió del món i que encara avui marca els perímetres que d’alguna manera el limiten, que s’acaben en allò en que l’he convertit.

Leer más