06
Jul
Archivos por etiqueta: 438
06
Jul
“John Ford a París”, Capítol 8
Dia -20
per Maiol de Gràcia
La interminable successió de dies. La repetició d’actes mundans. La degradació de certes sensacions físiques. La manca pretesa de pretensions – i la desídia com a resposta. La indiferència davant de tantes i tantes reaccions preconcebudes. El tic tac del silenci digital. Haver nascut aquí i no allà. La importància i l’estupidesa del fet en si. La recerca com a droga química. Enganyar l’engany. Tres o quatre pilars bàsics prostituïts pel coneixement. L’obvietat estafada. Una cançó que s’apaga per sempre. Una nova tendència en l’ambient. L’ambició irrisòria de l’home. Petits monstres de mandíbules desbocades. L’amistat com a argument. El pretext d’una dificultat innata. Quaranta anys exhalant boques de metro. Carrers paral·lels, perpendiculars, paral·lels. Una cultura que t’oprimeix. L’amor i l’odi quan dansen, macabres, sense convèncer a ningú. Les tres creus observen el mar en calma.
06
Jul
La sopa que va arribar del futur
Un microrelat de Josep-Ramon Bach
Tota la família estava asseguda a taula quan la mare va entrar amb la sopera.
—Avui, fills meus, tastarem la sopa que ens ha enviat l’oncle Robert des d’Amèrica. Un nou invent d’aquell país. És una sopa preparada: només cal afegir-hi l’aigua i fer-li arrancar el bull.
Amb fruïció, tots van engolir aquella menja exòtica i saborosa. Eren dels pocs elegits que, en època de privacions, podien gaudir dels invents de la modernitat. Acabada la guerra, Barcelona era una ciutat aïllada i trista.
Van passar uns quants dies d’ençà d’aquell dinar memorable, i, un matí, el carter els va dur notícies de la família de Nova York. En una carta la tia Nelly els deia que l’oncle feia dies que havia mort i els preguntava si ja havien rebut les cendres.
Microrelat inclòs al recull El ventríloc tartamut (Témenos, 2015)
Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946) és poeta, narrador i dramaturg. Entre els seus llibres destaquen els que fan referència al mite personal de Kosambi: “Ploma Blanca” (Poesia Oral Africana), “L’Ocell Imperfecte” (Premis de la crítica Serra d’Or i Cavall Verd), “Viatge al cor de Li Bo” i “Kosambi, el Narrador”, així com “Viatge per l’Àfrica” i “El Gos poeta” escrits per a infants. Entre els més recents, els poemaris “Reliquiari”, “El laberint de Filomena” (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni), “Versions profanes” i “Desig i sofre”, i dos llibres de teatre “Diàlegs Morals sobre la Felicitat” (Premi Recull) i “La Dama de Cors se’n va de Copes” (Premi Lluís Solà).
Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó