02 Nov

PALÍNDROMS 49, En català, Palíndroms temàtics (5), publicitaris, Jesús Lladó

per Jesús Lladó @JessLlad

El vast món dels palíndroms dóna molt de sí. Dit d’una altra manera, toca tots els temes. Un d’ells és el món de la publicitat. I com que els palindromistes sempre tenim l’antena a punt, aprofitem qualsevol paraula, qualsevol indici per a crear frases. La publicitat és arreu i es converteix en un terreny abonat pels jocs de mots.

En els següents exemples, veureu una sèrie de marques que m’han servit de punt de partida per a elaborar palíndroms. I per fer-ho més vistós, en el lloc del nom hi poso el logo.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

 

Ídol eròtic:

Monroe.

Té or,

nom cito. 

Re, l’odi.



 

02 Nov

Prólogo “¿Qué contamos ahora?”

por Javier Avilés

Cuando Revista Rosita me propuso esta serie de reseñas de novelas les indiqué que en el título no debían figurar de ninguna manera “literatura”, “novela” y “siglo XXI”. Acto seguido me puse a escribir: La literatura del siglo XXI debería ser deudora de aquellos autores… y debería seguir una lista, encabezada por, evidentemente, Joyce y Beckett, y después Woolf, Faulkner, Cortázar, Borges, Burroughs y… dejando aparte que no he sido más que un lector, mi memoria no es tan buena. Para hacer esta serie debo recuperar algunos textos escritos con anterioridad y publicados en el blog El lamento de Portnoy. Pero eso trae otros problemas. Como tradujo Enrique Sordo a Faulkner en Luz de agosto: “La memoria cree antes que el conocimiento recuerde. Cree mucho más tiempo que recuerda, mucho más tiempo del que tarda el conocimiento en preguntarse”. Así, por ejemplo, creo ser un lector, cuando no recuerdo muchas lecturas ni reconozco lo escrito sobre ellas. Esta serie será como bucear en la memoria sin traje de neopreno y sin bombonas de oxígeno. Leer más

02 Nov

Recer

per Xènia Ribas Beltran

A en Martí Aspas Royo (1 de novembre de 2014)

Martí, petit mariner, pren ben fort el timó del teu vaixell i, sigui on sigui que et condueixi el vent, gaudeix sempre del viatge.

Estima i deixa’t estimar, i també sigues feliç – no només perquè així ho sentiràs sinó perquè, tenaç, t’ho has proposat.

Trepitja fort i amb pas ferm però tingues també present que dubtar és de savis.

Que la il·lusió t’acompanyi en tots els ports on, lliurement, decideixis ancorar i grava’t en el cor que, com va dir Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible.

Molta sort i fortuna en aquest viatge, mariner. Sàpigues que sempre trobaràs un recer en mi.


Recer és un lloc on un està cobert de les inclemències del temps. D’aquí, arrecerar, que vol dir posar a recer, a l’abric d’alguna cosa.

Recer és sinònim de redós, que és un lloc que serveix per protegir-se de la intempèrie, del vent, de la pluja… I a redós és sota la protecció o cobert d’alguna cosa. A l’últim, el verb redossar significa arrambar algú o alguna cosa a un objecte que li serveix de recer o empara.