Baladrer
El vell Rovira passeja sota la llum minsa dels fanals del carrer Castanyer, com cada tarda a tocar del capvespre. L’acompanyen la seva solitud – amiga inseparable – i un bastó de color fusta fosca ben elegant, com ell. Fa un fred humit que li rosega els ossos però es nega a quedar-se a casa abraçat per l’escalfor d’una llar de foc cada vegada menys encesa. Si ho fes, seria entregar-se definitivament a la decrepitud de la vellesa. El camí segur cap a una residència o a quedar-se definitivament confinat al seu pis. Fos el que fos, ho decidiria ell. El senyor Rovira no té fills ni família. Tan sols uns parents llunyans amb qui ha perdut el contacte fa anys i panys i el record de la seva estimada. L’amor de la seva vida. Leer más