11 Ene

Èdip no tenia cap complex!

per Antoni Janer 

 El pare de la psicoanàlisi, l’austríac Sigmund Freud (1856-1939), tingué ben present la mitologia grega. Va ser ell qui va encunyar el complex d’Edip per al·ludir al desig sexual, del tot inconscient, envers la mare que sent tot ésser humà de sexe masculí entre els 3 i els 6 anys. Aquest desig el porta a odiar el pare, el qual és vist com un competidor per l’amor de la mare i com una figura d’autoritat estricta. En la mitologia grega, però, Èdip va actuar de manera del tot inconscient.

Èdip és l’heroi tràgic per excel·lència de la mitologia grega. La seva recerca per la veritat li reportarà greus conseqüències. Així ho recreà magistralment Sòfocles en el seu Èdip Rei, considerat la primera gran investigació policíaca de la ficció occidental. Èdip era fill de Laios i Iocasta, reis de Tebes. A Laios l’oracle de Delfos li havia vaticinat que un fill el mataria i es casaria amb la seva dona. Alarmat per aquesta advertència, en néixer la seva criatura, ordenà a un fidel servent que l’abandonàs al bosc del Citeró amb els peus lligats. Leer más

11 Ene

Motius

Un microrelat deJesús M. Tibau

Un xiquet plora mentre el seguici avança. Però no és de la família; el cotxe de la funerària li ha rebentat la pilota.


Microrelat inclòs al recull “Una sortida digna”, publicat per Cossetània Edicions.

Natural de Cornudella de Montsant (1964) i resident a Tortosa, Jesús M. Tibau és Mèrit de les lletres ebrenques 2013 i ha publicat  els reculls de contes Tens un racó dalt del món (2001), Postres de músic (2005) (Premi Marià Vayreda), El vertigen del trapezista (2008), Una sortida digna (2009), I un cop de vent els despentina (2011), El noi del costat del padrí (2014) i No és la derrota sinó el vent (2016), la novel·la El nostre pitjor enemic (2016) i el volum de poesia La pluja ha vessat milions de núvols abans (2016) El seu bloc “Tens un racó dalt del món” va guanyar el Premi Blocs Catalunya de la Generalitat de Catalunya i Premi Lletra de la UOC (2009).

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

11 Ene

“John Ford a París”, Capítol 25

Barcelona 1978

per Maiol de Gràcia

Els carrers no han canviat gens. Només ha variat la qualitat gràfica dels rètols i els models dels cotxes. Els colors són més apagats, més rònecs, com si portessin pintada una pàtina de pols sòlida, de segles i segles de quietud mal portada.

La gent més jove, mons pares entre ells, vesteixen i es pentinen desendreçadament, a to amb el cromatge grisós de la ciutat. S’assemblen molt als seus pares i avis, han estat tallats pel mateix sastre soviètic d’origen español, fill de pare cambrer i mare planxadora, que la dictadura els va imposar per decret.  Tots porten pantalons de campana marró i camisa negra. El coll és llarg, ample i emmidonat. Un cigarro els hi penja d’entre els dits i un nen o dos juguen per entre les seves cames. Leer más