Eloísa
Un microrelat de Marta Finazzi
Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó
Un microrelat de Marta Finazzi
Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó
Just abans de la fi del món
Tot va ser esplendorosament cuqui durant un parell d’hores. Vam quedar al bar Patata bullida del carrer Escorial, vam compartir uns dònuts secs i vam buidar unes birres. Ens vam somriure en silenci i vam observar els clients. Jo li vaig regalar una Hello Kitty sense cames que m’havia trobat pel carrer. Ella es va treure les calces i me les va llençar a la cara. Les vaig guardar a la butxaca de la txupa i vam sortir sense pagar. Un xino mitja merda ens va venir al darrera i ens vam partir el cul a la seva cara; ens el vam carregar a patades i la penya que passava per allà s’hi va apuntar. Un cop el vam tenir esquarterat en mil bocins, vam fer punteria contra els cotxes. Després vam seguir davallant direcció mar.
Allò era extremadament excitant i vivificant. Tothom moria o matava. Teníem els ulls ben oberts i les venes dels colls inflades. Arreplegàvem qualsevol objecte a l’abast i l’anàvem bescanviant per d’altres de més mortífers. Érem joves i forts. Teníem opcions d’arribar vius a l’últim minut i ho sabíem. Vam agafar-nos de les mans i vam avançar en tromba. Vam esclafar caps i vam trepitjar iaies. Vam mossegar carn viva i vam respirar els efluvis caníbals de la sang vessada. Tothom semblava prou ocupat assassinant com per evitar atacar-nos, fins que a l’alçada de Diagonal ella va rebre un cop al cap i va caure desplomada a terra. Vaig tractar d’arrossegar-la però pesava com una vaca morta. Aleshores la vaig deixar anar, em vaig desfer de les armes, vaig aturar-me en sec i vaig tancar els ulls.