21 Sep

Carpe diem

per Antoni Janer

carpediem1Més de dos mil anys després, Carpe diem continua essent el lema de les nostres vides. Present en moltes obres literàries, aquest tòpic va ser encunyat al segle I aC per Horaci.  Literalment significa “arreplega el dia”), encara que el solem traduir com “aprofita el moment”. El poeta romà el va utilitzar per primera vegada a l’Oda 1, 11: Carpe diem quam minimum credula postero (“arreplega el dia, no confiïs en el demà”). És el consell que dóna a Leucònoe, filla de Neptú i Telmiste. Segurament aquesta idea, carregada de vitalisme, prové de la filosofia epicúria. L’himne universitari Gaudeamus igitur (“Gaudim, doncs”) també beu d’ella. Leer más

21 Sep

Nus

Un microrelat d’Esther Blanco Ribot

Sento la clau al pany. S’enferritja. No he passat la balda! Joan estossega. Va cuit. Sempre hi va. Entra. Suo molt. Nua i paralitzada pel terror escolto com grinyolen les xarneres de l’habitació dels nens. Dormen, ells rai… Els fa un petó? Tanca. Camina insegur pel passadís. Empassega amb el sabater. Tot és tan previsible! Ara és al lavabo. Al de cortesia. Em fa l’efecte que des del meu patíbul ensumo el pixum fètid de cervesa. Fa ombra a l’escletxa de sota de la porta del nostre dormitori. El cor m’explotarà. Per què no ho he aturat abans? Tenir aquest home aquí és del tot suïcida. La maleïda rotija l’ennuega. Se seu als peus del llit per descordar-se les Tod’s. Les rebot contra el sòcol. Malaguanyades! Tinc tots els músculs engarrotats. Si em moc per desentumir-me sabrà que estic desperta. No em convé. Gens. Noto el fregadís de la roba mentre es despulla. La llença a terra. En picar-hi, la sivella del cinturó fa una fressa metàl·lica que m’esmussa. S’estira, nu, sobre del llit. Volta cap aquí, volta cap allà. Que s’aturi, si us plau!

Tres quarts d’hora més tard, quan els ronquets ja són eixordadors, a les enfosques, acompanyo Pere a l’entrada. Ja s’havia adormit. També nu, sota del llit.


Microrelat guanyador del IV Premi “Font de Santa Caterina de Microcontes” (2011) de Montornès del Vallès.

Esther Blanco Ribot (Girona, 1968), professora d’Història de l’Art i d’Història de Batxibac, arriba al món de la literatura el 2011, de la mà de diversos premis de narrativa curta que la decideixen a perseverar en l’escriptura. La seva primera novel·la, ambientada en el Renaixement italià, Mals hàbits, guanya el Premi Gregal de Novel·la Històrica l’any 2012. La seva segona novel·la, La mainadera d’Eugène Boumont, va guanyar el XXVI Premi Vila d’Ascó.

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

21 Sep

“John Ford a París”, Capítol 12

Català a París

per Maiol de Gràcia

parisA Barcelona tuitejava amb un català que viu a París. Ens vam conèixer a partir d’un amic comú de la xarxa. Quedem a mitja tarda davant del Pompidou.
Es diu Joan Sisquelles, és de Barcelona, va canviar de país per amor i treballa en una televisió. Això és tot el que en sé. Twitter m’agrada precisament per això. Hi coneixes un munt de gent sense haver de donar – ni demanar – cap explicació. Normalment discutíem de temes televisius – les grans sèries americanes sobretot – i fèiem conya marinera quan estàvem de bon humor.

Leer más