Semblança
Un microrelat de Josep Maria Casals
És el seu ídol. Pare i amic, mestre, confident, parella de jocs i molt més. Avui que en fa divuit l’ha trucat de bon matí des de la seva clínica.
Mira el calaix de la teva tauleta, li ha dit. Hi ha trobat unes claus de cotxe noves de trinca. Ara aguaita per la finestra, ha continuat el pare. Davant del garatge hi ha un cotxe vermell, llampant. No oblidis de donar les gràcies a la mare, el regal te’l fem tots dos, ha conclòs abans de penjar.
Ha anat cap a l’habitació de la mare (dormen en cambres separades a causa dels horaris del pare, li havien explicat), ha trucat i ha entrat. Se sent el soroll d’aigua a la dutxa; esperarà. A sobre del buró hi veu una carpeta amb una etiqueta. Alfred. Qui és Alfred? Sobresurt un fragment de fotografia. Encuriosit l’estira. I somriu: és ell quan va fer la primera comunió! Però hi ha alguna cosa que no quadra… El vestit. Duu un vestit blau fosc de mariner. Baixa corrents al saló, a l’aparador on hi ha diverses fotografies emmarcades: ell amb el cotxe a pedals, ell amb els primers esquís…, ell el dia de la primera comunió amb el vestit malva i la corbata blanca.
Josep Maria Casals (Prades, 1950) és enginyer superior, pagès i viatger. Els seus contes i microrrelats han estat publicats en obres col·lectives i al web “Relats en Català”.
Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó