14 Mar

Cofoisme

per Xènia Ribas Beltran

Devia tenir més o menys deu anys. Va ser un diumenge, durant una sobretaula maratoniana. A ella se li feien interminables i, de seguida que podia, s’alçava de la taula i buscava qualsevol cosa per jugar. La veritat és que acostumava a avorrir-se força. Prou que sabia entretenir-se sola però, amb les hores, la solitud inherent a ser l’única xica de la família, irremeiablement, l’acabava esclafant. Amb el temps, ha conclòs que, a més, els grans no és que tinguessin pas gaire traça amb ella. Aquell dia, l’avi, fart que l’emprenyés amb puzles, la va enviar al seu despatx. Li va dir que, encara que no li ho semblés, hi trobaria alguns contes que segur que li agradarien. Ella hi va anar carregada de cofoisme perquè tenia via lliure per sortir d’aquell menjador carregat d’un ambient que se li feia insuportable i, alhora, perquè li semblava emocionant, com si estigués a punt d’emprendre una petita aventura.

Leer más

14 Mar

Corrosión, Capítulo 16, Subrayar o no subrayar, esa es la cuestión

Hay dos tipos de personas: las que subrayan y marranean con gusto sus libros y las que no osan ponerles ni medio dedo encima. Yo soy de este segundo grupo. Supongo que tiene que ver con la educación familiar recibida, que siempre fue más ética que política, remarcando mucho y bien la importancia del respeto, y algo menos las posibilidades de la subversión. Leer más