“Eina” de Marc Romera
seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés
Eina
El teu ofici de dir sang com qui diu aire requereix un instrument de precisió que esclata viu directament al centre grumollós de la consciència. Si és transparent, s’oblida i va. Tots els fanals que fan segurs carrers i places, a la nit, maten la nit, la transfiguren, la maltracten. I transvestida no pot ser perquè la nit se l’ha de veure sense llum, interpretant-la. Un instrument precís, opac, que omple de signes el silenci i nega llum, perquè la llum és evident. Massa evident per fer-ne una alenada de certesa.
Muda
Un discurs oracional que mai no acaba pot ser un cercle circulant; una frase repetida a si mateixa pels efectes del mirall obsessiu de la sintaxi que remena reincident l’obsessió per fer-se entendre com si Bach. I és així que el geometrisme corporal de les cadires es retalla la perilla i té goteres al clatell. De tan d’hora que se’ns lleva, el polsim de sexe als dits perd l’essència de mar fonda que es podreix. Només son, encara santa, es manifesta a les genives del paisatge circular que ens permet un mar, un delta, o el rocam del cim més alt.
Romera, Marc. La nosa. Barcelona: Proa, 2014. Premi Carles Riba 2013.