Archivos por etiqueta: 53

31 Ene

“John Ford a París”, Capítol 61

per Maiol de Gràcia

L’HOME DE GRIS  (5a part)

Arrossego l’home de gris fins al sofà i li apropo un got d’aigua. Corro a obrir totes les persianes i la llum exterior omple la casa de colors. Quan torno al menjador l’home de gris ja seu a taula i mira més enllà de la finestra amb posat inexpressiu. Tanmateix, sembla haver recuperat totes les facultats i respiro més tranquil. Jo no l’hi he volgut mai mal a ningú i no començaré a fer-ho ara. Aquesta vigilància imposada és el despropòsit més gran imaginable, però això no treu que m’hagi d’aprofitar de la debilitat d’una persona que ni tan sols sé per quina raó fa el que fa. Ni ho sé ni sóc capaç d’imaginar-m’ho. Igualment, no és correcte i no ho faré.

– Et trobes bé?

-Sí.

-T’has marejat, oi? Leer más →

31 Ene

SELF-MADE MAN

Un microrelat de Jordi Masó Rahola

L’enginyer Jules Bonnard (1945-2000) va construir una màquina del temps que va transportar-lo al París ocupat pels alemanys. Va unir-se a la resistència francesa, va ser perseguit per la Gestapo, va tenir un idil·li apassionat amb una partisana i va ser testimoni de l’entrada de les forces d’alliberació aliades pels Champs-Élysées.

Però l’èxit de l’aventura no va ser complet: en tornar, la seva mare agonitzava. Abans de morir, li revelava un secret: Jules no era fill biològic del senyor Bonnard, sinó d’un atractiu camarada de laRésistance. «Un malparit que va desaparèixer després de deixar-me prenyada».

Microrelat inclòs al llibre La biblioteca fantasma.

Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) és autor d’Els reptes de Vladimir (Bubok, 2010), Catàleg de monstres (Marcòlic-Alpina, 2012), Les mil i una (Témenos, 2015), Polpa (Males Herbes, 2016) i La biblioteca fantasma (Males Herbes, 2018).

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó Rahola

31 Ene

Corrosión, Cap. 37. Rosales

por Dioni Porta

“Se lee como se vive.” “Hacia nuestro carácter acabará tendiendo nuestra actitud lectora.” Hete aquí un par de ejemplos de frasecillas redondeadas que intentan recordar que la lectura no es un simple gesto casual y espontáneo, sino que detrás de la misma se acaba configurando todo un despliegue de predisposiciones que se nutre —cómo si no— de nuestras características personales.

Cada día estoy más y más atraído por esa idea: la ciencia de la lectura. En ese sentido, se habla poco de la importancia de invertir en favor de una cultura lectora que se afiance en las buenas costumbres y hábitos. Del mismo modo que se nos trata de educar en una cultura gastronómica o de la salud, se olvida que la lectura requiere una técnica y un conocimiento para ajustar las circunstancias necesarias para que el ejercicio resulte satisfactorio. En ese marco se encuadraba mi autocrítica por no haber leído Pornografía de Gombrowicz en las condiciones apropiadas y haber acusado al pobre autor polaco de nuestro fracaso compartido. Leer más →