“John Ford a París”, Capítol 61
per Maiol de Gràcia
L’HOME DE GRIS (5a part)
Arrossego l’home de gris fins al sofà i li apropo un got d’aigua. Corro a obrir totes les persianes i la llum exterior omple la casa de colors. Quan torno al menjador l’home de gris ja seu a taula i mira més enllà de la finestra amb posat inexpressiu. Tanmateix, sembla haver recuperat totes les facultats i respiro més tranquil. Jo no l’hi he volgut mai mal a ningú i no començaré a fer-ho ara. Aquesta vigilància imposada és el despropòsit més gran imaginable, però això no treu que m’hagi d’aprofitar de la debilitat d’una persona que ni tan sols sé per quina raó fa el que fa. Ni ho sé ni sóc capaç d’imaginar-m’ho. Igualment, no és correcte i no ho faré.
– Et trobes bé?
-Sí.
-T’has marejat, oi? Leer más