per Jesús Lladó @JessLlad

Un cop comentats els documents històrics de Rossend Serra i Joan Amades, en què hi trobem palíndroms a principis del s. XX, inicio una sèrie dedicada als palindromistes que componen en català. Més endavant faré el mateix amb els que ho fan en castellà[1]. No hi sortiran tots, per falta d’espai, però sí aquells que han creat, o que estan creant, un corpus palindròmic a tenir en compte. Començaré pel pioner Carles Mani.

Carles Mani (1898-1980) és considerat el precursor de la palindromia catalana. Neix a Barcelona i des de molt aviat se sent atret per la poesia. Treballa en un laboratori i quan es jubila, es posa de ple a compondre palíndroms. Nou anys després de la seva mort, Ramon Giné, aleshores editor de la revista SEMAGAMES del Club Palindromista Internacional[2] rep una carta de Mercè Mani, germana del palindromista, on hi ha incloses les 4800 frases palindròmiques d’en Carles. Resumint, aquesta va ser la descoberta del palindromista. A partir d’aquí, Giné comença una intensa tasca divulgadora tant dins l’àmbit del Club com en diaris i revistes, cosa que representarà un reconeixement a la persona de Mani i al valor de la seva obra palindròmica.

Per la data que consta en la correspondència, es pot deduir que Mani va ser l’autor de l’emblemàtic palíndrom SENÉN TÉ SIS NENS I SET NENES.

Palindromista amb un vast vocabulari, ric en termes de l’àmbit rural, de la pagesia, de la toponímia i antroponímia catalanes, i amb caire poètic, ha deixat una obra rellevant, que sortosament es conserva en els arxius del Club. Vegem-ne algunes frases:

A l’abat, a l’aplec, el pa l’atabala.

Tip, el pastor, ara farà rots a ple pit.

Mal fet o no, l’ídol Odiló, no té flam.

Sap, Ada?, bonica o no, ací no bada pas.

La Sara, per pagar pa i vi, a Praga prepara sal.

Tal bígama ara no dinarà ni donarà a Magí blat.

Senén, a Roma, net en tot, o no tot net, enamora nenes.

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Res tem, rep te i t’ama, l’amat. I et permet ser.

[1] L’activitat palindròmica a l’entorn del Club Palindromista Internacional actualment es desenvolupa majoritàriament en català i en castellà, per la procedència dels seus socis. També comptem amb l’euskera, i en altres èpoques hem tingut entre nosaltres múltiples idiomes.

[2] Dedicaré més endavant capítols al Club Palindromista Internacional i a la revista SEMAGAMES.