107 Archives - Revista Rosita

Castanyes i moniatos

La Paula li havia deixat ben clar, res de disfresses, que només castanyes i moniatos, que calia conservar l’essència de les tradicions catalanes i bla, bla, bla. Ella es va haver d’engolir la resposta per por de fer el ridícul, tant que li hauria agradat comparèixer amb el seu vestit de bruixa ple de llunes i el barret amb tot d’aranyes pengim-penjam. Al final, amb tot el dolor del seu cor, havia vist sortir la seva germana guarnida de cap a peus – definitivament, a ella el negre no li esqueia tan bé – rumb a la discoteca de moda. Va flairar l’oloreta de les paperines que duia a la mà mentre esperava l’ascensor. Setè segona li havien dit? Va prémer el botó sense gaire seguretat. A l’alçada del tercer una aturada per recollir un veí. Quina sorpresa, un vampir. Leer más →

Mirall

Un microrelat de Carles Castell Puig

S’asseuen al meu davant. El noi —texans, samarreta, cabell curt— vincla el cos endavant, gira el coll cap a la finestra del tren i resta abstret. Ella —més gran, atractiva— li fa una mirada ràpida i es posa a llegir.

Passats uns segons, el xicot inicia un balanceig que de seguida acompanya de forts gemecs. La noia estén la mà fins col·locar-la sobre el seu braç i li mormola eh, eh, va, va. Ell va aturant el moviment fins que torna a quedar-se embadalit. Un minut més tard, s’inicia de nou el cicle.

A mesura que contemplo com es va repetint l’escena, la seva conducta em va hipnotitzant. A la fi, comparteixo amb ell l’amenaça de les imatges que es formen a la finestra, la por que enrigideix tot el cos, l’angoixa que s’estén fins envair totes les vísceres i la convulsió final del cervell, que provoca l’embogiment i desferma la descàrrega incontrolable.

Sense adonar-me’n, l’ansietat i l’opressió també em tenallen a mi i acabo reproduint els moviments del noi. Em sumo als seus vaivens, primer, i al seu vagit, després, per acabar esclatant en un esgarip espantós que em capbussa en les tenebres. Llavors, la dona que tinc al meu costat m’amanyaga i em calma amb el seu eh, eh, va, va.

Carles Castell Puig (Reus, 1962) L’any 2008 el seu recull de contes satírics I… va guanyar el Premi Jaume Maspons i Safont, de Granollers. Des de llavors, diversos relats han estat guardonats i publicats en reculls col·lectius. El seu últim llibre és Relacions molt relatives (Voliana, 2014), finalista del Premi El Lector de l’Odissea 2013.

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó