Trencacolls
per Xènia Ribas @canetmar80
Està tot molt fosc. Tan sols la llum esmorteïda d’un fanal escadusser mal il·lumina el carrer amb un raig ataronjat i intermitent com d’una bombeta a punt de fondre’s. De cop, atura els passos frenètics i es gira bruscament. No hi veu ningú. Malgrat això, sap que els ulls l’enganyen. Ja fa estona que nota que el persegueixen. Té por.