por Javier Avilés
De las notas del periodista:
El personaje parece vivir en ocasiones en una realidad particular desgajada de la nuestra. Cree que en la década de los ochenta, tras la muerte de Lennon, se impone como una cortina de humo una realidad impostada en la que los sucesos que conocemos ocultan otra verdad. El personaje escribe en la libreta que le robé: Leer más
per Jesús Lladó @JessLlad
Ha arribat el torn dels palindromistes Martí Sunyol i Xavier Muniesa.
Martí Sunyol i Busquets (La Garriga, 1961), resident a Cardedeu, és soci del CPI des de l’any 2009. Aficionat als jocs de mots des de ben jove, per l’ambient familiar, sempre va estar impactat pels palíndroms. Treballa especialment capficat en la recerca de palíndroms-conversa (per ex. el del Nadal de 2008, premi del Fòrum Verbàlia) i els palíndroms circulars (o infinits), i manté una especial atenció a l’hora de palindromitzar temes d’actualitat. Uns exemples de la seva collita són:
I bé, té l’alè tebi.
Sé un real plaer: nues.
No sé…. Tintín, a la nit, ni té son.
Ara mira de rodó: Rodoreda rimarà.
Obro mà? No dona, no dóna morbo.
Noia, obten-ne més, semen net, bo… ai, on?
Astral i real, ací Dario Fo, cofoi, radical, aeri. L’art sa.
Xavier Muniesa (Barcelona) és llicenciat en Filologia Romànica i treballa en la gerència i gestió d’una fundació del món de l’ensenyament. Palindromista soci del CPI des del 2012, no té una producció gaire extensa però els seus palíndroms contenen un llenguatge ric i agosarat de significat. Vegem algunes frases seves:
Odia una veu que va nua, idò?
Ros, alt i… Tapa-ho! Ho ha patit la sor.
Apa! Mamava de nit i nedava. Mama… Pa!
A pèl, la vaca nua —i de dia— una cava llepa.
Seré pseudoanus… Nét: tens una o dues peres?
Parles emocionat i… au! Guaita noi com és el rap.
Aparta meuques, Adam? Amada, seu, que m’atrapa.
Ara, poseu que rimi amor amb maroma i… mireu què soparà.
Àrida cala, va, matina! Un avís, si va nu: Anit amava la cadira…
Al Perú actual, la carta magna traïdora, plovera, mala mare, vol parodiar tanga, matraca, llaüt… cauré pla.
PALÍNDROM DE LA SETMANA
Llot amaga bolet, i pinassa massa. Ni pi té l’obaga, matoll.
per Xènia Ribas @canetmar80
Surt de l’habitació i, mentre n’ajusta la porta amb sigil, l’esguarda. Per fi s’ha adormit… La tanca del tot sense fer ni un bri de soroll. Tant que li ha costat, només faltaria que…
Creua el passadís amb silenci, entra al menjador i es llança damunt de la butaca amb un cop sec que acompanya d’un gemec profund. Fita el seu company, que sopa mentre mira un partit repetit del Barça de vés a saber quin any. Sospira profundament i acomoda la cara entre les mans mentre sent que les llàgrimes, un cop més, comencen a lliscar-li per les galtes. Al començament, és un plor suau però aviat comença a sanglotar, amb el cos tremolós. Ell deixa el futbol un moment i se li atansa. “Va, dona, va” – li diu mentre li amanyaga els cabells -. Ella aixeca el cap, la cara tota esblaimada, i el veu que ja torna a seure empunyant la forquilla i el ganivet amb els ulls clavats un altre cop a la pantalla. Al principi s’espantava quan la veia així però ara ja s’hi ha acostumat. “És només que va molt cansada” – es diu -. “Amb dos fills tan petits, què vols…”. Leer más