28 Feb

Mentides

per Xènia Ribas Beltran

Com cada dia, la guineu surt a passejar pel bosc encantat. Avui fa un sol espatarrant que li ressalta el pelatge pèl roig i que fa que li vingui més de gust que mai fer el tomb.

Quan fa un quart d’hora que camina, es topa amb la rateta que escombrava l’escaleta. La rateta la fita, tota sensual, i li pregunta que com li està el vestit nou que es va comprar ahir al mercat de sota del roure caigut. Ella la mira i amb prou feines pot reprimir la ganyota. Perquè la rateta menja tant i tant que ja fa temps que s’ha convertit en ratota. I a la ratota, que voreja l’obesitat mòrbida, aquella peça tan estreta i curta no li està pas gaire bé perquè se li escapen uns sacsons immensos per tot arreu. No, definitivament, no li queda gens bé. La guineu, però, li adreça un somriure entusiasta mentre diu la primera bòfia del dia: “aquest vestit és preciós i tu cada dia estàs més maca. No saps com et ressalta la silueta!”. Leer más

28 Feb

“En fallida” de Kikí Dimulà

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

EN FALLIDA

Ara gairebé estic sens feina.

 

De més jove

manufacturava sobretot queixes.

Però també reunia

situacions de segona mà

que transformava fàcilment

en excentricitats i vehemències.

Feina rutinària.

M’anava força bé.

 

Ara em dedico a foteses.

Tot just per viure:

pujo al meu temps a l’atur

i executo petits recorreguts

per evocar una mica

les feines moderades

de la meva joventut.

[Del llibre En absència (1968)]

 

EL NOMBRE PLURAL

L’amor,

nom substantiu,

molt substanciós,

de nombre singular,

de gènere ni femení ni masculí

de gènere indefens.

En plural

els amors indefensos.

 

La por,

nom substantiu,

al principi singular

i després plural:

les pors.

Les pors per tot

d’ara endavant.

 

El record,

nom propi de les penes.

De nombre singular,

només singular

i indeclinable.

El record, el record, el record.

 

La nit,

nom substantiu,

de gènere femení,

de nombre singular.

En plural

les nits.

Les nits d’ara endavant.

[Del llibre El poc del món (1971)]

 

Dimulà, K.  Llibret dels «Dilluns de poesia a l’Arts Santa Mònica». Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 2016. Presentació i traduccions de Joaquim Gestí.

 

 

 

28 Feb

Corrosión, Capítulo 15, La hora del lector

Me acuerdo de aquella época en la que no dejaba de preguntarme por qué ocurrían las cosas. Incluso me sentía importante por ello. Me enorgullecía creer que, lejos de cualquier conformismo, mi intrépida mente estaba encarando sin subterfugios las hondas cuestiones de la existencia. Días de autocomplacencia, hasta que descubrí que plantearse por qué ocurren las cosas era el lugar común de quienes han sufrido una desgracia. Además, no tardé en comprender que, en el fondo, la pregunta era ingenua e intrascendente. Y también que, a través de ella, el miedo a asumir los hechos dibuja un falso conflicto medio místico medio cognitivo sobre el que proyectar una confusión de responsabilidades que acabe confortándonos por la vía del aturdimiento. Dios y tal, aunque con un verbalismo renovado. Leer más