22 Ene

La sombra de la solapa (1a parte)

por Elsa Plaza

(Para Gabi)
Hoy, en un local de Caritas donde se amontonaban objetos usados -recortes de vida de tanta gente- encontré un collar hecho con diminutas frutas de cristal; estaba en una caja de latón que alguna vez había contenido turrones de la marca Puig, de Agramunt. Allí, entre botones de nácar, hebillas de metal, artilugios antiguos para máquinas de coser… brillaba el colorido del collar; era idéntico al que llevaba puesto aquella mujer de las gafas de sol. Fue en Buenos Aires y en la  misma época en la que apareció por casa La Solapa.
 
 
La Solapa era una sombra detrás del armario. En mi casa poco espacio había para secretos, toda ella se componía de una sola habitación. El día que mi padre trajo a casa La Solapa me dijo, acercándome aquel impermeable oscuro a la cara: “¡Uhhh!, no la toques… es…¡ La Solapaaaahhh!”. Y, luego de martillar un clavo detrás del armario, allí lo colgó.
A veces la espiaba, sobre todo de noche antes de dormir, cuando la luz de la lámpara hacía que las sombras se agigantaran.La Solapa tenía dos sombras, una casi transparente y otra muy oscura.

Leer más

22 Ene

Hi ha més dies que llonganisses

per Víctor Pàmies

La frase original és més llarga: Hi ha més dies que llonganisses, més setmanes que botifarres i més anys que capellans i es refereix al fet que hi ha molt temps disponible o sobrer per a fer una determinada acció. Que no cal tenir pressa, vaja.

És d’aquelles frases ben nostrades, de difícil traducció a altres llengües i que la popularitat ha fet que s’escurci, primer, condensant tot el sentit en la primera part de la dita, i que prengui més sentits, en segon terme, i que tingui aplicació en altres situacions comunicatives.

Així hi ha gent que la interpreta amb d’altres sentits, com ara, per indicar que algú sap compaginar el que té per viure, perquè ha d’ajustar la durada dels dies al nombre de botifarres que té. Segurament devia néixer quan n’hi havien de sobreres i tothom lligava els gossos amb llonganisses.