22 Sep

¿De dónde venimos y adónde vamos?

per Jean Murdock

La tradición ovoide sugiere que el espacio es oscuro porque el universo que habitamos ocupa un agujero negro, que ese agujero es la cloaca gallinácea, es decir, el lugar de donde sale el huevo, y que, por lo tanto, la gallina fue primero.

Según esta corriente, el resto de la gallina —lo que queda fuera de su recto— es el metauniverso, obviamente galliforme y de un blanco que nos trasciende y se nos niega, como se nos niega la verdad; un blanco cegador que, si lo viéramos por completo, moriríamos fulminados, porque sería como ver a Dios, y Dios, si de verdad existe, cuando lo ves, te mata —en esto coinciden todas las teorías, si bien sus postulantes siempre han preferido mirar hacia otro lado antes que confirmarlo—. Leer más

22 Sep

Estrip Art, per Joan Mayol

 

D’interessant presència, per Joan Mayol

Ja era la tercera vegada que passava pel davant. Tenint en compte que això ho havia fet en l’últim quart d’hora, era evident que la coïssor d’aquell neguit intern em tenia ben entestat.

La porta metàl·lica -de color verd fosc-, estava delimitada per un marc de ciment de no gaire bona factura, envellit pel pas del temps. Les dues fulles que la formaven tenien amplades diferents i estaven muntades sobre unes frontisses rovellades per la humitat que pujava del subsol. Un pany i un cadenat solidari s’encarregaven de mantenir aquell temple arrecerat de possibles malfactors. I aquella imatge. Encara no us n’he parlat? Aquella imatge, que algú anònim havia pintat a la porta, em tenia el cor robat. Fins i tot podria dir-vos que m’havia xuclat l’esperit, talment que gairebé no la podia deixar de mirar. Els meus ulls anaven recorrent els diferents perfils del rostre d’aquella noia, aturant-se breus moments en els seus llavis molsuts, en la lluentor dels seus pòmuls, en les diferents línies que vorejaven la seva mirada perduda en l’horitzó i en el seu pensament, que jo interpretava com a absent. Leer más