02 May

Xaruc

per Xènia Ribas Beltran

En Pere està trist. Per si no n’hi hagués prou amb l’alzheimer, ara s’ha trencat el maluc. Per primer cop en sa vida, es sent com un vell xaruc. Està paralitzat. És incapaç d’anar endavant i, alhora, es resisteix a tornar enrere. “Que puta que és la vida de vegades però com es fa estimar…”. Ara ha de fer repòs i no pot sortir a caminar. Enyora el mar, les aromes de salabror, les gavines… I als amics, només els pot veure si el vénen a visitar a casa. Vés a saber si això no serà el preludi de…

El pitjor de tot és que encara no ha estat capaç d’explicar-ho a en Marc. Li fa por que no vulgui que s’estigui sol amb la Júlia. N’està molt, de la nena. La seva alegria infantil se li encomana i el carrega d’energia. I si ara, justament ara, la deixa de veure… Leer más

02 May

Poesia de Vicent Almela i Artíguez

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

CERCLES

Que no t’enganye l’aparent calma

amb què s’escola el temps.

Aquesta deixadesa

d’hores que et menteixen

i cauen sense estrèpit,

com fulles seques.

 

És aleshores

quan més sagnen les busques del rellotge.

 

Sempre és el temps

un cercle fet de cercles,

com quan llançaves pedres

a la bassa de l’hort.

 

Sempre és el temps

un cercle fet de cercles

que s’ofega mentre va ofegant-te

i et recorda que la vida no perdona

que no la mires als ulls quan ella et mira.

Leer más

02 May

Corrosión, Capítulo 19, Conciencia

No es sencillo dar cuenta de lo que fue aquella cofradía de amigos y usuarios de biblioteca. Podría dedicarme a explicar lo que éramos, lo que hacíamos, el por qué, el dónde, el cómo y el cuándo, pero me temo que ese ejercicio narrativo no haría sino empequeñecer la dimensión más íntima, y a su vez poderosa, de esa energía disipada de insatisfechos individuos literarios en la que conseguimos convertirnos durante una temporada. Leer más