06 Mar

Xaró

per Xènia Ribas Beltran

Camina com un esperitat pel carrer Saüc. Caminar és un dir. Més aviat corre com si li anés la vida. Vorera estreta. Molt estreta. Una dona anciana que camina davant seu amb la mà aferrada a un bastó li fa canviar el seu ritme vertiginós pel d’una formiga acargolada. Quan no ha fet ni quatre passes darrere seu rebufa impacient. Es distreu un moment observant el vestit florejat que duu. No pot ser més xaró… És d’un mal gust inigualable. De seguida, però, torna a connectar amb la sensació anterior. Remuga i xiuxiueja tots els renecs que li passen pel cap. I els penjaments van en augment quan la vella -vés a saber per quins set sous- alenteix encara més el pas fins a aturar-lo. Ell està a punt de patir una crisi nerviosa o això li sembla. Decideix acostar-se a la tortuga fins que s’hi arramba tant que ella de ben segur que deu notar-li l’alè enganxat al clatell. Intenta l’avançament primer per la dreta. Impossible… Després per l’esquerra. Tampoc… Gira el cap enrere, cap a la calçada. Carrer massa transitat. Si s’obre camí per baix, l’atropellaran. Sospira ben fort perquè la senyora senti el seu empixonament però ella ni tan sols s’immuta. La xaruga deu estar sorda com una tàpia… Al final, ja completament desesperat, decideix passar-li al davant posant-se de costat i passant per la vorera entre ella i els cotxes. Total, sempre ha estat un fideu…Tanmateix, o bé no ha calculat bé les distàncies o bé, amb els anys, ha anat fent panxa però el cas és que sense voler dóna una puntada de peu al bastó i la pobre dona comença a balancejar-se endavant i enrere endavant i enrere en un moviment de vaivé cada cop més violent. Ell està tan aterrit del desenllaç que resta immòbil, sense poder reaccionar. Al final, el vaivé esdevé només un va, un va cap a terra. La pobre anciana gemega adolorida. Ell la mira avergonyit, incapaç de dir res, i es sent tan malament que no aconsegueix aguantar-li la mirada i fuig. Els remordiments, però, l’obliguen a aturar-se cent metres més enllà per trucar a una ambulància. Cuita cap a casa, trasbalsat. El que li sap més greu de tot plegat és que, en realitat, ni tan sols tenia pressa.


Xaró significa de mal gust, mancat d’art, de gràcia, de distinció. És sinònim d’adotzenat, quico i carrincló. En castellà, equivaldria a “hortera”.

 

04 Mar

Desde la caja de libros LXXIX

por @librosfera

Muestras temáticas de objetos encontrados dentro de libros, procedentes de la colección particular de @la_libritos

(Porque hay personas dispuestas a hacerse cargo del diógenes documental de otros además del propio).

Última entrega: ¡dibujad, dibujad, malditos!

Si queréis ver las entregas anteriores:

28 Feb

Nina

Un microrelat de Georgina Guixà

Semblava una nina, amb aquells ulls grossos i blaus, el nasset com un pessic i la boqueta menuda i vermella. Servia cafès al bar del poble i ell l’havia clissat de seguida. Tenia debilitat per les noies com ella, dolces i bufones. La va enamorar amb quatre paraules i dues mirades i la va portar a casa. Entre petons i carícies, ràpidament li clavà un obrecartes a l’orella i la deixà morta al sofà, sobre un toll de sang. La buidà sencera, l’omplí de cotó i flors, la vestí de seda i llaços i la profanà. En acabar, la col·locà al costat de les altres nines, mirant aquells ullassos blaus amb satisfacció.


2n premi concurs microcontes de por Uuh! d’Igualada 2016

Georgina Guixà (Igualada, 1986). M’he graduat en filologia catalana i tinc un màster en assessorament lingüístic i serveis editorials sota el braç, tot cursat a la Universitat de Barcelona. He treballat de correctora en diferents tipus de mitjans, he estat traductora una temporada i he tret el cap al món de la comunicació. Un cop a l’any faig incursions per terrenys víkings i m’endinso en la literatura nòrdica medieval. Em va la narrativa breu a l’hora d’escriure, però m’atreveixo amb tot a l’hora de llegir. El 2014 em vaig autoeditar un recull de contes titulat Entre llums i ombres, i segueixo acumulant material per a propers reculls. Publico articles en un blog de cine i col·laboro en un diari digital igualadí.

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó Rahola

27 Feb

Tustar

per Xènia Ribas Beltran

Va ser aquell dia que pul·lulava per un petit corriol que menava cap al riu ample. Va decidir tombar a la dreta -en lloc de a l’esquerra, com sempre- i va anar a parar a un petit pujol. Va trescar-hi sense pensar-s’ho gaire, quasi per inèrcia. Estava esgotat però completament famolenc i vés a saber si en aquells paratges desconeguts… Amb una mica de sort… Finalment, va anar a petar a una esplanada molt grossa on hi havia aixecades tres cases precioses. “Ostres, aquesta sí que no me l’esperava”- es va dir. Li va sobtar que un dels edificis era fet de palla, l’altre de fusta i l’altre de totxos. “Ben bé que hi ha gustos per tot…”.

En tot cas, va decidir apropar-s’hi esperançat. Segur que hi trobaria menjar, per fi! No s’ho va pensar dues vegades. Va adoptar un pas ferm i, de seguida, es va plantar davant de la casa de palla. Va tustar la porta amb els artells de la mà dreta amb uns cops suaus però decidits. Al principi, no va contestar ningú però el seu olfacte li deia que allà dins hi havia algú, de manera que va insistir.  Leer más

27 Feb

Poesia de Felícia Fuster

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

AVUI

Avui no canto          poc o res

I no sé què cal fer

perquè sigui diumenge

 

Avui tinc el cop d’ull d’un dilluns

massa llarg que em porta a estirar          avall

cap a mi         el cel perquè els castells

s’aguantin    No puc apuntalar-los

sobre el cor que       banderola     penja

 

Avui no sé llegir      ni fórmules   ni epitafis

només llavis tancats           Potser alguna

mà balba       Quasi potser també la sorra

la infidelitat   dura    del núvol que em traspassa

[p. 270, del llibre Sorra de temps absent]

Leer más

25 Feb

Desde la caja de libros LXXIII

por @librosfera

SORTEO EX LIBRIS *

Hoy una servidora aprovecha esta cita semanal con el mundillo de las bibliotecas para sortear dos entradas para ver el documental de Frederick Wiseman sobre la New York Public Library, aka “Ex Libris”, el próximo sábado 10 de marzo en los cines Girona de Barcelona a las 21:30h, en el marco del Americana (Festival de cinema independent nord-americà).

196 minutos (sí sí, tres horas y dieciséis minutos) de documental para empaparse de las 87 bibliotecas que forman la red de bibliotecas públicas de Nueva York, vistas por el autor que ya se coló en el Ballet de la Ópera de París y la National Gallery de Londres.

 

¿Cómo participar en el sorteo?

Si queréis participar, tenéis que enviar un texto con una extensión máxima de 500 caracteres al correo electrónico librosfera(arroba)gmail(punto)com. Aparte de no superar los 500 caracteres, la única condición es que en el texto aparezca la palabra BIBLIOTECA.

El jurado, formado por un único miembro conocido como @Yordibiblioteca, escogerá sin conocer la autoría de los textos cuál le parece el mejor, le gusta más, o sin que suponga un desgaste excesivo para sus neuronas cree que merece el premio.

Los textos pueden enviarse hasta el domingo 4 de marzo, y anunciaremos el texto ganador el lunes 5 de marzo. Se le comunicará a la persona agraciada por correo electrónico y seguramente haremos también alguna mención aquí o en twitter, nuestra segunda residencia.

Al participar en el sorteo, dais vuestro permiso para que reproduzcamos los textos tanto aquí como en redes sociales de manera anónima.

 

Repaso de lo más importante:

Un texto de 500 caracteres máximo (podéis contarlos aquí).

Tiene que contener la palabra BIBLIOTECA.

Enviarlo por correo a librosfera(arroba)gmail(punto)com.

Fecha límite: domingo 4 de marzo.

 

¡Que gane (y lo hará, de eso no hay duda) la mejor!

_________

* Me hubiera encantado hacer coincidir este sorteo con el último apunte en “Desde la caja de libros” pero, aunque Rosita se muere, todavía le quedan cuatro semanas de vida…

 

22 Feb

PALÍNDROMS 59, Miscel·lània (4), Jesús Lladó

per Jesús Lladó @JessLlad

Segueix la miscel·lània de palíndroms. En aquests temps convulsos, per totes bandes, necessitem quelcom que ens distregui, que ens allunyi, momentàniament d’aquelles coses del present que ens fereixen. Un dels recursos que més em satisfà és el dels palíndroms. Joc, expressió i enginy concentrats.

 

Un riu de deduir nu.

Un riu de reduir nu.

Un riu de seduir nu.

 

Un tom, ho sé, mig el llegim. És, oh!, mot nu.

Un tio camacurt, ruc, ama coit, nu.

Un savi a l’acte et cala, i vas nu.

 

“Tubèrcul, Lluc”. “Rebut”.

Tula sí, té fe de fet, i salut.

Tu, peu que passa, massa peu que put.

 

Tan robust subornat!

Tot el planeta atén al ple, tot.

Tirà? Mer? Bo? Pesat? Ase? Pobre marit!

 

Tira’m anís! A la pel·lícula la Luci llepa la sina, marit.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

Tu, gasela?

Sóc com àgil àliga, moc cos, ales.

Agut.


 

21 Feb

Far

Un microrelat de M. Victòria Lovaina

T’agradaria viure en un far?, sentí la veu de l’amant a cau d’orella. I llavors notà la fiblada, els embats del llevant, l’escuma de les onades fent-la seva, el cabell estarrufat pels dits suaus i implacables del salobre i un remolí de llum irisada, voltant-la, devia ser  el primer vaixell de l’alba. Sí, amor, digué com un murmuri per por de desvetllar-lo, m’agradaria viure en un far.


Microrelat guanyador del 2on premi ex-aequo al Concurs de microrelats “Què és l’amor sinó…?” organitzat per Edicions 96. L’il·lustra “Bell Rock Lighthouse” de William Turner.

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó Rahola

20 Feb

Agombolar

per Xènia Ribas Beltran

La nena agombola la nina de drap. Ho fa amb un gest amorós, quasi instintiu. La prem fort contra el seu estómac, li fa un petó a la mà i la bressola suaument. I com l’agombola, amb quina tendresa, la nena petita a la nina.

La nena té por. Té por que, en un descuit seu, li prenguin o li robin. Prou que veu les mirades plenes de cobejança de les altres criatures. I sense la nina, ja no li quedaria res. La guerra li ha pres la resta. Per això, agombola sense parar la nina rònega de drap. La nina sense cap, nua i bruta. El seu tresor.

I com l’agombola, amb quina tendresa, la nena a la nina. La nina vella i lletja.

Trista nina. Nena trista. Trista, trista guerra. La nena de la guerra.


Agombolar significa tenir sol·lícitament cura d’algú i també acotxar. Agombolar-se és acomodar-se i bo d’agombolar (o de bon agombolar) és algú que a tot s’acomoda.