Archivos por categoría: IMPRESSIONS

11 Ene

Motius

Un microrelat deJesús M. Tibau

Un xiquet plora mentre el seguici avança. Però no és de la família; el cotxe de la funerària li ha rebentat la pilota.

Microrelat inclòs al recull “Una sortida digna”, publicat per Cossetània Edicions.

Natural de Cornudella de Montsant (1964) i resident a Tortosa, Jesús M. Tibau és Mèrit de les lletres ebrenques 2013 i ha publicat  els reculls de contes Tens un racó dalt del món (2001), Postres de músic (2005) (Premi Marià Vayreda), El vertigen del trapezista (2008), Una sortida digna (2009), I un cop de vent els despentina (2011), El noi del costat del padrí (2014) i No és la derrota sinó el vent (2016), la novel·la El nostre pitjor enemic (2016) i el volum de poesia La pluja ha vessat milions de núvols abans (2016) El seu bloc “Tens un racó dalt del món” va guanyar el Premi Blocs Catalunya de la Generalitat de Catalunya i Premi Lletra de la UOC (2009).

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

10 Ene

Badar

per Xènia Ribas @canetmar80

Una altra vegada dimarts… Sospira, exasperat. Cada cop se li fa més insuportable. És que encara és l’hora que no li troba cap sentit a haver-hi d’anar…

– Hola, Martí.

I li clava els ulls. Aquella mirada inquisidora que gasta sempre el treu de polleguera. Sembla com si li arrenqués tota la roba i es sent ridícul, tot nuu davant d’ella. Aquesta dona – pensa – hauria de ser la representació viva de l’home del sac. Segur que esporuguiria els nens tant com a ell.

– Com et trobes? Leer más →

17 Dic

“Revista Rosita” en paper

Avui els nostres estimats llibreters ens permetran una mica d’autobombo.

La Revista Rosita en paper la podeu trobar a tots aquests llocs

Llibreria Atzavara, C. Escorial 100

Llibrera Taifa, C. Verdi 12

Llibreria Al·lots, C. Consell de Cent, 266

Forn de Teatre Pa’Tothom, C. de la Lluna, 5

I molt aviat, en molts d’altres espais, seguirem informant.

I els que no sou de Barcelona, tampoc us heu d’amoïnar, doncs us podeu possar en contacte amb nosaltres al nostre mail (rositarevista@gmail.com) i us comentarem com fer-ho per tenir el vostre exemplar.

 

 

15 Dic

Taleia

per Xènia Ribas @canetmar80

Ell no ho volia de cap de les maneres. Però ella no parava d’insistir-hi (“que ja veuràs que t’anirà bé”, “que aquest tema l’has de treballar”, “pensa que amb l’edat tot s’accentua”). Es va erigir en un autèntic corcó. Ell, tossut en la negativa; ella, infinitament persistent. I, com que en qualsevol batalla sempre hi ha vencedors i vençuts, en aquesta, la persistència va esclafar la tossudesa. I més després de la discussió del restaurant: llavors no va tenir més remei que claudicar. Leer más →

14 Dic

Matrimoni

Un microrelat de Sònia Sureda

La nit esclata contra els vidres del menjador de casa seva. La parella sopa en silenci. L’home sent que aquest matrimoni el fastigueja. La dona somia amb una vida sense ell, a quilòmetres lluny d’aquesta rutina abominable. Es miren de reüll: on hi havia una piga ara hi veuen una berruga.

Sònia Sureda Baró (l’Escala, 1976). És dibuixant tècnic. Ha cursat narrativa i novel·la a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Guanyadora del IX Premi Literari de Sant Narcís amb “Acords dissonants”, un recull de quinze relats. Ha publicat el conte «Ombres» a la Revista de Girona i ha rebut la menció especial del jurat del XVè Premi Alella a Guida Alzina amb l’obra “L’últim tren”. 

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

13 Dic

Préssec

per Xènia Ribas @canetmar80

En Martí i la Núria sopen amb l’Albert i la Clàudia. Ells dos es coneixen des de ben petits. Han estudiat sempre junts, fins i tot a la universitat. L’Albert diu sovint en broma que va decidir estudiar història sense que li interessés gaire, només per no separar-se de l’amic de l’ànima. Tenen la sort, a més, que la Núria i la Clàudia s’avenen molt. “Som molt afortunats, eh, xaval, perquè mira que en són de complicades, les dones!”. Les trobades són sempre idíl·liques. Es senten tan a gust, tots quatre…

Leer más →

11 Dic

Desde la caja de libros XXV

por @librosfera

LA BIBLIOTECA DE… MÓNICA CC.

Deberías suspender todos los exámenes. Mutar tu concienzudo gesto y demostrarle al mundo que puedes ser una inútil más. Me gustan tus calcetines de corazones y tus zapatos que brillarían si no estuvieran sucios y tus ganchillos fucsias y el ruidito de tus dientes cuando sales a comerte las rosquilletas. A veces mascas en vacío, te plantas muy seria apoyada en la pared y miras al frente como si realmente tuvieras algo que ver. Atraviesas todo; el mostrador, a mí, la pared, estoy segura que hasta el edificio y no soy capaz de saber dónde estás. Y masticas, se acaba la rosquilleta y sigues masticando. Qué pena que tus pensamientos estén desperdiciados en derecho penal I, derecho de responsabilidad civil, de daños, procesal, laboral, quiero cogerte de las mejillas y apretar tus labios contra los míos como si pudiera comérmelos. Qué cosa estas metáforas del amor y el sexo como si consumir la carne del otro, de la otra en este caso, fuera la muestra máxima del amor. Igual es eso, igual es verdad. Yo me veo capaz. Me veo apretando fuerte tu cuerpo hasta que las costillas salten en pedazos, me veo mordiendo tus labios hasta hacer que sangren, me veo mirándote a los ojos capaz de destruirte… para que no te vayas, porque sé que la primera vez será la última y huirás asustada de mí, olvidarás tus libros sobre la mesa y tropezarás con los críos que salen del cuentacuentos. Llevas siempre las zapatillas desatadas, eres un desastre, no tendrás más escapatoria que matarme, matarte corriendo escaleras abajo. Leer más →

08 Dic

Xim-xim

per Xènia Ribas @canetmar80

La Núria no se’n sap avenir. Un migdia, ja cap al tard, s’estava cruspint un plat immens de botifarra amb mongetes en un bar quan ell va entrar. Estava asseguda mig tirada endavant per tapar la teca, com sempre. Aleshores encara li feia vergonya que la gent la veiés menjar. Segur que tothom pensava que una noia tan voluminosa com ella no hauria de halar-se aquests plats. I ella ja ho provava, ja, de contenir-se. Però és que el plaer era tan immens que la majoria de vegades sucumbia. I és que el món li semblava una gran trampa plena de temptacions. Leer más →

07 Dic

Concessió

Un microrelat de Víctor Lorenzo

L’ancià demana el desig, acluca els ulls, i esperançat bufa les espelmes del pastís del seu vuitantè aniversari. Quan els obre, les veu totes apagades. Les vint.

Víctor Lorenzo Cinca (Balaguer, 1980) és Llicenciat en Filologia Hispànica. Cofundador i membre del comitè editorial de “Internacional Microcuentista”, revista electrònica dedicada exclusivament al microrelat. Ha publicat els seus contes (en llengua castellana) en diversos blogs i webs dedicats a la minificció, i en diverses publicacions periòdiques, digitals i en paper. Alguns del seus microrelats estan recollits en antologies i d’altres han rebut mencions en diversos premis. Publica els seus microrelats al bloc “Realidades para lelos”. El seu primer recull de microrelats és Cambio de rasante (Enkuadres, 2016).

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó