Archivos por categoría: BREUS

05 Oct

Panteixar

per Xènia Ribas Beltran

Arriba a l’aeroport desesperat. Deixa el cotxe aparcat de qualsevol manera i arrenca a córrer com un esperitat. La multa, la grua… Tot plegat se li’n fot. Entra a la terminal A i es dirigeix, ja ben suat i panteixant, cap al mostrador on el rep una hostessa amb un somriure encantadorament postís.

– Bon dia. Què desitja?

– Sí… Bon dia… Un bitllet per a Hèlsinki en l’avió que sortirà a les 11.55.

– Ho sento, senyor. Arriba tard. Acabem de tancar aquest vol.

– Ja… Però encara falten quasi dues hores perquè s’enlairi…

– Sí, és així. Però, encara que hi hagi localitats disponibles, no podem vendre més bitllets un cop s’ha tancat el vol. És la política de l’empresa.

Leer más →

29 Sep

Daños colaterales de un verano too much fou

por Carolina Montoto

Soy la doctora M, especialista en medicina familiar y comunitaria, y lejos de mi voluntad convertir este post en algo parecido a una sesión de psicoterapia virtual. Pero hay una cuestión acuciante que me preocupa y que pretendo resolver aquí.

Sin embargo, antes hay algo que debo explicar.

La vida a veces nos lleva por derroteros inexplicables, y yo, imprevisible como soy, un buen día de agosto me monté en un autobús turístico y conocí a un hombre. Creo que eso ya lo he contado. Lo que no he dicho es que ese hombre se llama Carmelo, tiene treinta y siete años, dos hijos, una hipoteca y un plan de pensiones de la entidad bancaria donde trabaja. Una joya. Leer más →

28 Sep

PALÍNDROMS 44 – En castellà (14) – Actuals – Nemirovsky, Acevedo

per Jesús Lladó @JessLlad

Aquesta setmana és el torn de dos excel·lents palindromistes. Parlo de l’argentí Pablo Nemirovsky i de la mexicana Merlina Acevedo.

Pablo Nemirovsky és un argentí resident a París des de 1976. Músic, intèrpret de bandoneó i flauta, compositor i escriptor. Com a músic és fundador del grup Tierra de fuego, dedicat al tango-fusió, on compon temes, algun d’ells amb títol palindròmic (Onan el enano, Arca sacra, Ave se va…).

Com a escriptor podem destacar la seva novel·la Del otro lado del otro lado (Milena Caserola, 2012). Quant a palindromista, és membre del CPI[1] i té una obra força destacable. És autor del llibret Yo sin vos ovni soy (Milena Caserola, 2012), i dos més escrits a quatre mans amb Xavi Torres, Miguel de Cervantes, autor del “Soldado Ros Adlos” i Sobreverbos, (Milena Caserola, 2011 i Praxis). Vegem algunes de les seves perles:

¡Ajá!                                                                                  ¿Hubo gol o no? (monólogo)

Bartolo (su marido) no dirá mu:                             – ¡buh!

sólo trabaja.

Hablaré

-Di, ¿soy, ¡oh!, ese amargo

Nanograma, ese hoyo sideral?

-¡Bah!

Merlina Acevedo, mexicana, escaquista, artista plástica i músic, és una de les grans palindromistes actuals. També és membre del CPI. Autora de dos llibres de palíndroms i aforismes titulats Relojes de arena / Peones de Troya (Axial, 2013) i Apholíndromos (Arcesis, 2016). En l’àmbit dels palíndroms destaca per les seves composicions poètiques com les següents:

Odio leer a sus ojos, usaré el oído.

Yo sí me domaré, vas a ver, amo de mí soy.

Ay, yo lo sé, traje drama: amar, dejarte solo y ya.

 

                                                    El ave llevaba su ala dañada

                                                    de traer cada nido y rama.

                                                    Ese árbol obra ese amar.

                                                     Yo di nada, crearte da.

                                                     Dañada la usaba; ve, llévale.

PALÍNDROM DE LA SETMANA

La catòlica fe falla, fe facilota. Cal?

[1] Club Palindromista Internacional

 

 

28 Sep

Calrada

per Xènia Ribas Beltran

Ho ha provat tot. Primer, eixarrancada al sofà amb el ventilador apuntant-la directament. Després, amb una orxata sense sucre ben fresca. I, finalment, ja desesperada, opta per col·locar-se enganxada a l’ampit de la finestra. No és pas que corri gaire aire però, com a mínim, li fa l’efecte que surt una mica del forn infernal en què s’ha convertit el pis.

Tot i així, la calor insuportable de la calitja estival la turmenta i, en un gest quasi instintiu, s’arrenca la samarreta del pijama d’una revolada. No es sent gaire alleugerida però, com a mínim, ja no hi ha res que se li adhereixi a la pell humida, més enllà de les calces. Abaixa la mirada i es fita els pits. No pot evitar esbossar un petit somriure de satisfacció. Perquè malgrat que ja no és una adolescent ni una xavala de vint i escaig, continuen mantenint-se ferms, tesos i rectes, sense encara cap indici d’afectació per la llei de la gravetat. En canvi, la majoria de les seves amigues ja els tenen caiguts i mig xuclats. Alça les mans i se’ls acarona lleument, en una breu inspecció. Sí, definitivament, encara són durs i bonics. Sensuals, fins i tot. Leer más →

27 Sep

Tala

Un microrelat de Jordi Masó Rahola

El dia que es van conèixer, ella va consultar l’horòscop del diari: «Avui trobaràs l’home de la teva vida». La margarita desfullada confirmava el dictamen: «M’estima». El tarot no va oferir dubtes: mostrava la carta dels enamorats.
 
En l’escorça d’un arbre, van gravar els seus noms separats per un cor amb una fletxa travessada. Poc després, al bosc van construir-hi una urbanització: allò els hauria d’haver servit de presagi.
 
Microrelat inclòs al recull Les mil i una (Témenos, 2015)
Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) és autor d’Els reptes de Vladimir (Bubok, 2010), Catàleg de monstres (Marcòlic-Alpina, 2012), Les mil i una (Temenos, 2015) i Polpa (Males Herbes, 2016).

 

 

26 Sep

Brams d’ase no arriben al cel

per Xènia Ribas Beltran

Així és la seva vida. Dia rere dia, els van a buscar i els fan pujar en aquell camió rònec i brut, ben empudegat, on amb prou feines hi caben. I ai de qui rondini o ronsegi, que s’endú una bona fuetada sense cap mena d’escrúpol o mirament.

I quan arriben a destí, tot el sant dia pencant sense ni aigua, ni menjar ni pausa. De vegades, sota un sol abrasador. De vegades, amb un fred punyent i humit que els fa l’efecte que se’ls menjarà els ossos. I vinga amunt, vinga avall traginant constantment els pesos al so de la trompeta que aquell que els dirigeix fa sonar per marcar-los el ritme. I ai de qui es lesioni, prengui mal o es posi malalt, que vés a saber què se’n farà, d’ell… Leer más →

24 Sep

Desde la caja de libros L

por @librosfera

MZ

Los que hace tiempo que no se prestan, pero que queremos conservar.

Los que acaban de llegar y están esperando ser “preparados” para salir a la sala.

Los que reservamos para ocasiones especiales.

Los que hemos pedido de otras bibliotecas para clubes de lectura.

Los que están de paso, ya sea al contenedor de reciclaje o a otras estanterías.

Los de la biblioteca de aquella famosa persona del pueblo con la que sus descendientes no supieron qué hacer (la biblioteca, no la persona) y que donaron al municipio.

Los almacenes de las bibliotecas están pensados para acogerlos a todos. Leer más →

22 Sep

¿De dónde venimos y adónde vamos?

per Jean Murdock

La tradición ovoide sugiere que el espacio es oscuro porque el universo que habitamos ocupa un agujero negro, que ese agujero es la cloaca gallinácea, es decir, el lugar de donde sale el huevo, y que, por lo tanto, la gallina fue primero.

Según esta corriente, el resto de la gallina —lo que queda fuera de su recto— es el metauniverso, obviamente galliforme y de un blanco que nos trasciende y se nos niega, como se nos niega la verdad; un blanco cegador que, si lo viéramos por completo, moriríamos fulminados, porque sería como ver a Dios, y Dios, si de verdad existe, cuando lo ves, te mata —en esto coinciden todas las teorías, si bien sus postulantes siempre han preferido mirar hacia otro lado antes que confirmarlo—. Leer más →