Archivos por categoría: BREUS

28 Jul

Sirgar

per Xènia Ribas @canetmar80

La claror tènue de les primeres llums del sol ixent s’escola entre els llibrets de la persiana. Sent el gall que canta, altiu, i saluda l’albada. Ella està tan cansada que no entén que no continuï essent negra nit. Però els senyals són inequívocs. S’alça i es renta la cara al gibrell amb aigua freda, gairebé glaçada. Però ni això ni l’esmorzar copiós li fan sentir que va recuperant la força. Està tan esgotada i li fa tant de mal tot el cos com anit quan es va ajocar. Bé, tant hi fa… Estigui com estigui, es senti com es senti, haurà de sirgar de sol a sol tot el sant dia. Com ahir i abans-d’ahir i l’altre. La vida a pagès és així -ja li ho deia la mare-. Aquesta temporada, a més, no han pogut contractar cap jornaler perquè la collita de l’any passat va ser dolenta i amb prou feines han pogut subsistir durant l’hivern. Encara bo que, com els escolta dir sempre, les feines més dures les fan els homes.

Leer más →

28 Jul

Palíndroms 7, Publilius Optatianus Porphyrius

per Jesús Lladó @JessLlad

Vaig parlar en el seu moment dels palíndroms paraula-a-paraula. Doncs ara hi torno per esmentar un cas remarcable en aquest sentit. Es tracta de Publilius Optatianus Porphyrius. Porphyrius que visqué durant el segle IV dC., sabem que va gaudir de gran prestigi durant l’imperi de Constantí el Gran (312-337), el qual, fins i tot, el tractava de “frater carissime” en una carta. Però, per motius que desconeixem, Porphyrius va ser desterrat. En la seva obra hi podem trobar al·lusions sobre el sentiment d’injustícia provocat per aquesta condemna i el dolor que li produí la separació del seu fill, així com sobre el fet que en l’exili no hi trobava el material adequat per a escriure com ell volia.

Leer más →

27 Jul

Imposició

Un microrelat de Carles Castell Puig

Molts autors de contes o novel·les, quan els pregunten sobre com se’ls acudeixen determinades escenes o trames de relats, acostumen a respondre, segurament per falsa modèstia, que els personatges van prenent vida pròpia al llarg de la narració i que ni els escriptors mateixos controlen el seu desenvolupament.

La veritat és que no m’ha passat mai, però m’han posat la por al cos. No voldria de cap manera ser responsable civil subsidiari de les paraules o actes dels personatges que pugui crear, si en algun moment se’ls acut forjar-se una existència al marge de la meva imaginació.

Per això, val més prevenir aquetes situacions abans que succeeixin i la millor forma és acabar els contes profilàcticament abans que els protagonistes arribin a entreveure cap indici de personalitat pròpia. Com ara.

 

Carles Castell Puig (Reus, 1962) és Doctor en Biologia i treballa a l’administració en el camp de la conservació dels espais naturals. L’any 2008 el seu recull de contes satírics “I…” va guanyar el Premi Jaume Maspons i Safont, de Granollers (Prensa d’Osona, 2008). Des de llavors, diversos relats han estat guardonats i publicats en reculls col·lectius L’any 2014 va publicar el seu segon llibre “Relacions molt relatives” (Voliana edicions), finalista del Premi El Lector de l’Odissea, i el 2015 ha aparegut “Els Camps de la Torre Negra” (Ventall Edicions).

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

26 Jul

Tastaolletes

per Xènia Ribas @canetmar80

No l’ha volgut tornar a veure. Ni tampoc no hi ha parlat. Diuen que el temps cura les ferides però se’n deu oblidar d’algunes. Perquè a la Rosa, al revés del que diu la saviesa popular, li sembla que, quan més en passa, més li dol. Es sent víctima d’un batibull de sentiments i sensacions, de sensacions i sentiments, que l’angoixen i la torben. La pugna constant entre el desconcert i l’engany per veure qui la derrota aquell dia. I la traïció. I la mentida. Els anys que han passat junts li semblen una gran estafa. Dubta si mai l’ha estimada. O encara pitjor… Li ha agradat alguna vegada? L’ha desitjada? I, quan feien l’amor, que… què? L’orgull acut sovint i la destrossa.

Leer más →

25 Jul

Huevos

por Jean Murdock  @CgAjeanmurdock

A menudo oirás decir que no hay huevos para hacer esto o no hay huevos para hacer lo otro, pero huevos siempre hay. Basta ir al mercado o al súper y allí están, en sus hueveras, por docenas y por medias, y hasta por mitades si son rellenos. De allí vienen y allí vas por ellos. Sin embargo, a la gente le resulta más fácil decir que no hay, porque así no tiene que hacer nada. Las hueveras pueden ser de cartón o de plástico. Si son de cartón, mejor, porque el plástico es biodesagradable y acaba en La Gran Mancha de Basura del Atlántico Norte, donde se lo come un pájaro. Y ese pájaro ya no pone más huevos. La mancha es muy triste pero es verdad; lo cuenta Patricio Pron en La vida interior de las plantas de interior. Es un montón de basura que flota en el mar porque tiramos muchas cosas, más de las que necesitamos y sin duda más de las que usamos. Algunas las tiramos sin abrir. Y si los pájaros comen plástico y no ponen huevos, nos quedaremos sin pájaros y sin huevos, aunque tampoco es que estén ahí para nosotros. Pero entonces sí que no habrá huevos para hacer nada. Claro que también ponen huevos los cocodrilos, pero no hay huevos para quitárselos.

 

24 Jul

Desde la caja de libros XII

por @librosfera

Muestras temáticas de objetos encontrados dentro de libros, procedentes de la colección particular de @librosfera.

(Porque hay personas dispuestas a hacerse cargo del diógenes documental de otros además del propio).

Segunda entrega: de cuando llega el verano y la gente acude en masa a la sección de guías de viaje y luego cuando vienen a devolverlas, después de las vacaciones, se han dejado dentro todo tipo de cosas.

IMG_20160711_112800

 

 

 

 

 

Leer más →

22 Jul

El silencio de las sirenas

« El canto de las sirenas lo penetraba todo, de tal manera que la pasión de aquellos navegantes cautivados hubiera hecho saltar cadenas y mástiles.»

Rosita julio_kafka_silencio sirenas_cubiertaFranz Kafka (Praga 1883-1924) aka el padre de Gregorio Samsa, aka el bicho, la cucaracha (no fue hasta mediados de los 40 durante el transcurso de una de las clases de literatura que Nabokov impartía en el Wellesley Collage que este expuso a sus alumnos sus dudas sobre la transformación de Gregorio en una cucaracha; él defendía la tesis del escarabajo). Fue un tipo con un enorme sentido del humor, al que el aburrimiento le llevó a garabatear miles de “acertijos” o “pintarrajos”, como él los llamaba, en el margen de sus cuadernos. Murió a los 40, demasiado joven para dejar de escribir, aunque su editor Kurt Wolff no pensara lo mismo. Además de sus novelas y relatos, el autor checo nos legó numerosa correspondencia, escritos autobiográficos e infinidad de ilustraciones- todo ello publicado tras su muerte-.

Leer más →

21 Jul

Rònec

per Xènia Ribas @canetmar80

Es troben a l’habitació 113 d’un motel rònec que hi ha a prop d’una rotonda, als peus de la N-II. Està a uns quaranta quilòmetres de la ciutat, ben lluny, per preservar l’anonimat. Ja ha corregut prou riscos. A en Joan li sembla un antre pestilent i fastigós però l’accepta perquè creu que conjunta a la perfecció amb la brutor de la seva ànima.

Leer más →

21 Jul

Palíndroms 6, Bustrofèdon

per Jesús Lladó @JessLlad

No ho sé, però potser la dèria per l’ecriptura palindròmica va venir del bustrofèdon. Com a hipòtesi trobo que té sentit. Si no, com diuen els italians “si non è vero, è ben trobato”.

Però què és el bustrofèdon? Del grec βουστροφηδόν, on βου (bou), στροφή (volta o gir) i δον (sufix adverbial), és un tipus d’escriptura en la qual les línies del text s’alternen d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra, de manera que la seva lectura no implica cap salt. El nom prové del moviment que fan els bous en llaurar la terra en el qual, òbviament, no hi té cap paper el salt a què ens obliga el canvi de línia.

Leer más →