13 Jun

La soja

por Jean Murdock  @CgAjeanmurdock

La soja es lo que bebe todo el mundo desde que dijeron que la leche es mala porque no hay ningún mamífero adulto que beba leche. Se sabe, sin embargo, porque todo esto se estudia, que muchos mamíferos, desde la musaraña a la ballena blanca, desde el ornitorrinco al ciervo, beben gintónic de aguacate con agua de rosas y comen ragú con agua tibia del Mar Muerto desalada, escarificada, decodificada y en brocheta caramelizada, o sorbete persa, con colmo espolvoreado de nieve de agua de rosa, como los días que se traga Ismael en el Pequod mientras se mece en la clara primavera de Quito. Y es que los mamíferos hacen muchas cosas, todas raras. Los koalas, por ejemplo, engullen las heces de sus madres para enriquecer su dieta, y ciertos osos que la lían muy parda matan a las crías ajenas de una osa para aparearse con ella y preñarla de lo suyo –todo lo cual, al parecer, nos da licencia para hacer lo mismo. Sin embargo, no hay constancia de que beban soja ya de adultos –ni, dicho sea de paso, de que usen papel higiénico (a este respecto cabe indicar que el «dueño»[1] del gato de Natsume sustituyó una vez el papel en el excusado por la tarjeta de visita de Tôjûro Suzuki). Lo más curioso es que la soja también viene del tetrabric. Eso tiene intrigados a muchos expertos, porque ¿cómo pueden dos cosas tan contrarias como la leche y la soja venir del mismo sitio? La vida está llena de preguntas sin respuesta, pero ni la del sentido de la vida, el universo y todo lo demás ni esta son una de ellas. (Por cierto, creo que es un dato por confirmar que la lectura cuaje entre los mamíferos adultos, quienes –algú ho havia de dir– somos por lo común como la leche en polvo: desleídos.)


[1] Dudo que un gato tenga dueño. Suele ser más bien al revés, en la línea de la célebre cita «un gato no te acaricia, se acaricia contigo», que olvidé dónde leí y de quién es.

 

12 Jun

Desde la caja de libros VI

por @librosfera

[…viene de la entrada de la semana pasada, en la planta de abajo]

Si subes a la planta de arriba con el ascensor, lo primero que encontrarás al salir es la zona de estudio. Las sillas más buscadas en época de exámenes. Las mesas más monopolizadas por rotuladores fosforitos. De hecho, hago el intento de contar los que veo, y fracaso: son demasiados. En cambio, sí que soy capaz de realizar otros recuentos:

  • 14 estudiantes, la mayoría en edad universitaria.
  • 5 ordenadores portátiles.
  • 3 móviles en mano.
  • 0 libros de la biblioteca sobre las mesas.

Leer más

11 Jun

“Si no hi ha paraules, no hi ha llibre”

per Xènia Ribas

La Neus Català i Pallejà va néixer als Guiamets el 1915. Quan encara era una nena, son pare li va dir que no abaixés mai els ulls davant de ningú. I crec que això la va marcar per sempre, ja que va ser (i és) una lluitadora empedreïda. La Neus Català va lluitar contra el feixisme, primer, intentant combatre l’avanç de les tropes franquistes des de Catalunya i, després, un cop exiliada a França, va combatre el nazisme participant a la resistència. Això li va comportar la presó i, més tard, la deportació en un camp de la mort. Va tenir la sort de sortir-ne viva i, des de llavors, va assumir el deure de denunciar i explicar tot el que havia vist per així salvar la memòria de totes les dones. Perquè, com diu ella, “el que jo vaig fer és res, és només una part del que van fer milers de dones espanyoles”.

Leer más

11 Jun

“L’amor fora de mapa”, Roc Casagran

Recomanat per Llibreria Atzavara

L’amor fora de mapa, Roc Casagran

Sembra Llibres

reserva-llibre-l-amor-fora-de-mapa-de-roc-casagran

Història d’una ruptura sentimental que evoca  al  protagonista a una espiral de complexitats sobre les relacions amoroses, els amics, la família, la mort, o la depressió en una societat malalta.

Roc Casagran busca i troba la bellesa en les fragilitats de les relacions personals i escriu sobre uns personatges aparentment senzills, amb els que de manera ràpida hi empatitzes perquè, com tu, ells també sobreviuen.
I enmig  d’aquesta recerca l’autor ens  va oferint, a través de la veu del jove protagonista, poemes i estats vitals que queden impresos en la retina del lector.
És cert, L’amor fora de mapa és una novel·la que ens parla de l’amor…  l’amor de parella, l’amor a l’amic… Però sobretot l’amor a l’escriptura i a la poesia, una poesia que ens descobreix i ens salva d’aquest nostre temps.

 

10 Jun

¿Cuánta tierra necesita un hombre?

Piu_junio_Tolstoi_cover

«Si solo tuviera más tierra» suspira mirando por encima de la cerca «podría ser completamente feliz»

Tolstói (1828-1919) era un hombre de espíritu libertario. Era vegetariano, tuvo trece hijos, escribió Guerra y paz y con casi setenta años, un día se plantó y decidió no volver a escribir. Lev Tolstói fue el gran retratista de la sociedad rusa de inicios del siglo XIX.

Leer más

09 Jun

Anagrames 3

per Jesús Lladó @JessLlad

Afegeixo un tercer capítol al món dels anagrames. Tan popular és el joc que fins i tot forma part d’un dels concursos televisius actuals com El Gran Dictat, presentat per Dual Mascaró.

Seguint en la línia de l’entrega anterior, donaré un exemple d’anagrama, ja no literari, sinó històric. A la França del s. XVI, el dominic fanàtic Jacques Clément l’1 d’agost de 1589 assassinava el rei Enric III. D’aquest fet en va circular l’impressionant anagrama

FRÉRE JACQUES CLÉMENT  = C’EST L’ENFER QUI M’A CRÉÉ

(És l’infern qui m’ha creat).

Leer más

08 Jun

Amistat

Un microrelat de Josep M. Sansalvador

«Anirem a sopar i després de les postres cadascú triarà un regal de la pila: dotze euros, pressupost màxim», deien les noies de l’oficina. I quan, entre copes de xampany i serpentines de colors, vaig desembolicar aquell llamp d’anell ja vaig adonar-me que no eres un company normal. Qui ets? Com ets? La nit de la festa vas voler mantenir secreta la teva identitat, però ara l’espera ja se’m fa exageradament llarga. Et vull conèixer. Sé que ets ben a prop meu, segurament ets al meu costat en aquest instant, i aquesta teva presència, absent, m’inquieta però alhora em fa sentir segura i en pau, amb tu.

Dijous vaig anar a córrer al parc i gairebé notava el teu alè sobre les espatlles. Dissabte al vespre, al cinema, vaig sentir com m’agafaves la mà en aquella escena final. Aquesta nit, al llit, he fruït –estremint-me– de com m’abraçaves i em besaves. Et vull conèixer d’una vegada. Vull veure com ets. Vull tenir-te.

No puc seguir tenint un amic com tu, invisible.


Josep M. Sansalvador (Girona, 1965) ha cursat estudis empresarials i treballa en el món de les finances. Va fer les seves primeres passes en el món del relat curt de la mà de relatsencatalà.com. Manté amb certa irregularitat el seu bloc De res, massa a MesVilaweb i és aficionat al món ludolingüístic. Publica cròniques locals a Parlem de Sarrià (Sarrià de Ter), del qual forma part del consell de redacció i ha col·laborat a Revista de Girona.

 

07 Jun

Paüra

per Xènia Ribas @canetmar80

Ulls tancats, son profund. La Berta ja fa estona que fa voltes, neguitosa. Però, alhora, el llit… Que bé que s’hi està, al llit! Mentrestant, somnia que beu litres i litres d’aigua. Primer una garrafa sencera. Després una filera interminable de gots al passadís de casa. Finalment, neda en un riu i hi ha una cascada gegant d’on no paren de rajar el suc de les taronges més dolces, xocolata desfeta i orxata. Se li comença a obrir l’ull dret. Ui, no, no, quina son… El torna a tancar. Ara és l’esquerre el que inicia la batalla. Ja no hi ha res a fer. S’ha despertat. Uns segons per situar-se i l’evidència es manifesta amb força.

Leer más