per Jesús Lladó @JessLlad

Els antropònims són una gran font de material per a la construcció de palíndroms. Més enllà del fet que uns quants ja són palíndroms per si mateixos, com és el cas d’Anna, Ada, Llull, Nin i Pep, sovint adquireixen el protagonisme de la frase palindròmica. Vegem-ne uns exemples:

A La Haia la Laia hala.

Nom de cínic: Edmon.

Ada, separa’t ara, pesada.

Per la mania, l’Aina mal rep.

Ai! Gal pispa, saps?, i plagia.

Ací, Ot, se la fot o fa l’estoica.

Senén: l’imperi rep mil nenes.

A Rut: “ni pintar prat, ni pintura.”

A pèl, Liv, al llit busco toc subtil… llavi llepa.

 Però si ens dediquem a remenar els noms que existeixen en un diccionari[1] podem assolir tirallongues palindròmiques a base només d’antropònims. Així, ens podríem imaginar els noms de l’extensa descendència d’uns progenitors obsessionats pels palíndroms, que podrien resoldre de la següent manera:

Leo, Nil, Elisa, Bona, Tània, Sem, Ada, Ruà, Paula, Luà, Pau, Radamès, Aina, Tano, Basil, Elí, Noel…

Aquesta “idea de bomber” és la que un dia, ja llunyà, em va esperonar a realizar la següent frase palindròmica que consta de 254 paraules, 252 de les quals són noms de persona, una és una conjunció (i) i l’altra un verb (suen). La desproporció entre el subjecte i el predicat és considerable però és una frase amb tots els ets i uts.

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

 Ai!, Nil, tenaç artista nat, sí, traça, net, línia.

[1] Diccionari de noms de persona, Josep M. Albaigès

Edicions 62, Barcelona 1988

per Jesús Lladó @JessLlad

Els palíndroms, a més de ser un joc de mots, sovint es porten al camp literari. Dit d’una altra manera, hi ha palindromistes que no es conformen amb anar fent frases sinó que pretenen endinsar-se en l’àmbit poètic. De vegades amb bons resultats, i de vegades no tant. La constricció pròpia de l’artifici, fa que sigui molt difícil elaborar poesia d’anada i tornada, i ja no diguem si es tracta de fer-ho amb métrica.

Pel meu tarannà, no sóc gaire donat a les vel·leïtats poètiques, ara bé, això no treu que de tant en tant faci palíndroms que tinguin, si més no, un caire poètic, o líric.

La intenció inicial dels exemples que veureu avui, no era fer poesia, però al resultat final, almenys al meu entendre, se li pot atribuir carácter poètic.

En el primer cas la palindromia és per línies.

Sóc sol, clos cos.

Cerco, o crec,

sexe, no nexes,

i vi;

a sac, a casa,

obert et rebo,

amada dama.

***

Un mar

brama, dona,

no d’amar.

Bram nu.

***

Un oceà,

fosc so,

fa eco nu.

***

I un parell d’haikús (5-7-5)

Arriba la llum.

La set, aviva, té sal.

Mulla la birra.

Mulla la birra

Llavi las i salivall.

Arriba la llum?

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

Lloro sa fatiga, t’atabala, la bata t’agita, fa soroll…