La clau

per Maiol de Gràcia

Intueixo el retrat robot de la família de la veïna. Ho tenen tot molt clar i són força feliços. Ell ha continuat la seva carrera i li va millor que bé. Ella ho ha deixat tot de banda per amor a allò que tenen com a conjunt harmònic, com a tot indissoluble, pel futur dels nens però també pel suport a uns ideals incorruptibles, per la força de les conviccions, per una passió llunyana que es manté, tot i les rutines, dins d’uns paràmetres coordinats dins l’esperit comú de supervivència. Leer más →

El seu coll

per Maiol de Gràcia

Piquen a la porta.
La veïna, que si tinc sal.
Un moment; vaig i torno.
No estàs fent res? Perquè no puges?
Així m’expliques coses. És avorrit, cuinar sola.
No pregunto pels nens. Probablement són al col·le.
Agafo les claus i pugem en fila d’un per les escales.
Vaig al darrera. Porta una camisa d’home i sabatilles liles.
Tinc tres dies lliures a la llibreria. Estic endreçant fotografies.
És el meu hobby. Bé, la meva passió. Això i molta lectura.
Vaig estudiar fotografia. Amb els nens ho vaig deixar.
Obre la porta. Estic a un pam escàs del seu coll.
Aquesta clau sempre falla. No. No. Sí! Ja està.
Hi ha cerveses a la nevera, treu-ne per als dos.
Li allargo la cervesa i se’n va a la cuina.
M’assec a menys de dos pams.
Miro com talla cebes.
L’escolto parlar.
Cabell recollit.
Coll ondulat.
Fa calor.
Molta.
Leer más →

Vaig

per Maiol de Gràcia

Sóc en John Ford i vaig néixer a Arizona, en un poblet de mala mort que vaig abandonar així que vaig tenir carnet de conduir. Aquella vida de gent riallera, de perfectes pares de família, de pors al cos i espais tancats amb pany i forrellat, no estava feta per mi, així que vaig omplir el dipòsit i vaig travessar el país.

Leer más →

L’Avi

per Maiol de Gràcia

Soc al capdavall del carrer Vendome, just al davant del número 8, observant la finestra del pis on el meu avi va viure fa uns setanta anys. És una finestra corrent, sense història ni encant, i al mateix temps el nexe d’unió amb quatre generacions d’escassos records familiars.

De les vides de besavis i rebesavis no en sé gairebé res, només allò que els meus pares i avis en comentaven alguna vegada, les malalties que els van matar, els seus  noms i les seves dèries, el plor de la iaia Lourdes, ja de molt gran, quan al seu cervell només hi quedaven instints de gana i son. De les generacions restants, en canvi, sí que en conservo petites referències que tampoc donen per gaire, un imaginari que va conformar la meva primera visió del món i que encara avui marca els perímetres que d’alguna manera el limiten, que s’acaben en allò en que l’he convertit.

Leer más →

L’art

per Maiol de Gràcia

Ja de partida, preguntar-se pel significat de l’art és pretensiós. L’art no significa res, qui hi busca respostes s’equivoca, l’art ha de tendir indefinidament a l’infinit, ha d’abastar llums i ombres, els fets i els forats negres de l’existència, tot i res.

En l’art tot és vàlid per a res en concret. Tancar-se en banda i defensar la normativització acadèmica, la regularització ponderada, la lògica matemàtica de les rutines mundanes, és lligar ben curta la nostra pròpia – i reconeguda– insignificança,  és partir envers un fals trajecte cap a la immortalitat.

Leer más →

Correu

per Maiol de Gràcia

Així doncs ara et fas dir John.

John Ford, per a més inri.

Així doncs ara ets a París i els vas explicant tot allò que no et passarà mai.

T’has muntat la teva opereta de barri i et fas l’interessant.

Doncs que sàpigues que sempre t’he sabut llegir entre línies.

Que si volgués ara els podria explicar que aquest bloc et defineix alhora que et nega.

Leer más →

Català a París

per Maiol de Gràcia

A Barcelona tuitejava amb un català que viu a París. Ens vam conèixer a partir d’un amic comú de la xarxa. Quedem a mitja tarda davant del Pompidou.
Es diu Joan Sisquelles, és de Barcelona, va canviar de país per amor i treballa en una televisió. Això és tot el que en sé. Twitter m’agrada precisament per això. Hi coneixes un munt de gent sense haver de donar – ni demanar – cap explicació. Normalment discutíem de temes televisius – les grans sèries americanes sobretot – i fèiem conya marinera quan estàvem de bon humor.

Leer más →

El sopar

per Maiol de Gràcia

Pico el timbre. M’obre una nena i sento la veu de la llibretera, que de no gaire lluny crida que entri.

Entro i la veig. La nena tanca la porta i desapareix.

Leer más →

Abans del sopar a ca la veïna

per Maiol de Gràcia

M’agradaven algunes coses puntuals.

M’agradava estar viu.

M’agradava la gent, alguna gent, a estones.

Leer más →

Segon dia

per Maiol de Gràcia

Com a turista ocasional, he visitat centenars de ciutats. He vist esglésies, museus i monuments, palaus, places i ponts famosos. He vist mil racons tan idèntics a Barcelona, tan replets de turistes ocasionals com jo mateix, que un dia vaig desistir. Leer más →