por Belén Gallego
Cuando abrió los ojos ya supo que aquel día no iba a ser como los demás, lo notó en el aire cálido que entraba por la ventana, en el sol que se colaba por la persiana y sobre todo en el frío que sentía en los huesos.
por Jess Sales
¿Qué es la vida…? La vida es todo aquello que nos pasa, que vivimos, mientras pensamos ¿Qué es la vida?. Esta definición no es mía, forma parte de la vida de todos y está recogida en alguna lectura vital. Más… ¿Qué es la felicidad…? Como lo original es ser lo otros, creo que la definición de Jane Austen en su libro Sentido y Sensibilidad es vitalísima y a la vez de una ligereza ensoñadora: (la felicidad es…)”… esas optimistas expectativas de felicidad que constituyen la felicidad misma” (pág. 15). Definiciones éstas que gozan de la paradoja, la aparente incongruencia, el bucle y la autorefencia.
per Lluís Panses
Quan baixen, no són conscients de res. I és normal que sigui així. De fet, el que no és normal és el que m’acompanya. O hauria de dir el que em posseeix? Tant si ho pretenc com si no, sempre hi és present. Hi ha dons que no es trien i, malgrat que hi ha certs descobriments que, a efectes pràctics, poden resultar un turment, crec que és millor prendre les facultats pel cantó que sumen. El meu do és el de la percepció radical i profunda. Radical perquè ho veig tot, no se m’escapa res ni ningú. I profunda perquè tot el que veig (que insisteixo, és tot) va molt més enllà de la superfície. No em calen més de deu carrers per fer la radiografia.
Single or return?, per Ada Castells
En el llanto, te doy una lágrima
En la música, te doy el silencio
Francesc Gerbeau
Llegaba con la urgencia del verte acumulada. Hay cosas que solo se pueden decir forzando la sintaxis. Las primeras veces tú me esperabas en el aeropuerto. Detenías un instante el coche en la rotonda y abrías la puerta. Yo volaba hasta el asiento, con los labios preparados para el beso. No separabas las manos del volante y la puerta se cerraba sola, por inercia. Deseaba tanto caer en tu trampa.
En Daniel li agafa les cuixes amb cada una de les seves grans mans i, amb un gest decidit, les separa.
L’Helena, que no s’ho espera, nota un calfred a l’espinada i sent que se li talla la respiració.
Llavors ell s’atura, dubta, deixa les cuixes i les seves grans mans van cap als pits per comprovar la fermesa de la carn.
Leer más
Secció coordinada per Ignasi Mateo
Estrip art, pedaç d’art a les parets. Lliure, sense comissaris, ‘curators’ ni galeristes castradors. Badant pels carrers el detectes. Directe a la retina del vianant, una bufetada fresca d’imatges, sensacions i missatges.
Qui ho ha fet? Quina intenció hi ha darrera? Quina història amaga? Una imatge val més que mil caràcters, perquè les imatges diuen tant com saben callar.
Però sempre hi ha un relat possible, i des d’aquesta secció us convidem a que ens mostreu el vostre.