17 Oct

Poesia de Maria Josep Escrivà

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

Nota al marge

Explique llatí a una doneta

de mil rulls en caigudes rosses.

Prepare el dinar minuciosament,

sense oblidar cap detall

del ritual diari.

Agrane la pols perquè ningú no pense

que m’agrade veure el temps,

trepitjat a sota

dels meus passos.

 

Amague objectes desagradables

a la vista (a la meua sobretot).

Classifique cartes a dintre una caixa

de sabates i apunte «comprar carpeta»,

per tal de fer-hi el mateix,

amb les factures que se’m descontrolen.

 

(De tant en tant em deture

en les meves ocupacions i et mire

el cos de paper que avui he inclòs

entre tots els objectes caríssims

que conformen ma casa.)

 

Em repasse fotografies entelades

per centenars de canvis de lluna

i en faig un collage, de rojos

i grisos i vores dentades.

 

Després encara tinc temps d’escriure

i de llegir en veu alta,

per sentir-me la veu quan toca

les parets. I em canse

de no badar ja

paraula

ni amb les hores que van estimbant-se

rellotge avall.

 

[Del llibre Remor alè (1993)]

 

Poema extret del llibre 21 poetes del XXI. Una antologia dels joves poetes catalans, a cura d’Ernest Farrés. Barcelona: Proa, 2001 (Óssa Menor, 227).

 

 

 

 

 

 

15 Oct

Desde la caja de libros LII

por @librosfera

Porque, a veces, salimos en las noticias…

 DOSSIER DE PRENSA

(tercera entrega)

Huan, que ha castellanizado su nombre chino por el de Juan, es uno de los camareros de la centenaria Casa Guinart. Él y sus compañeros se refugiaron en la biblioteca de Sant Pau cuando la policía evacuó y peinó la Boqueria en busca de terroristas. Ayer, mientras atendía a los clientes de la terraza, Juan elogiaba a los bibliotecarios y a la vigilante de la empresa Marsegur, que también han recibido el aplauso unánime de la red pública de bibliotecas y del Ayuntamiento. Jaume Collboni, teniente de alcalde de Empresa, Cultura e Innovación, les ha visitado para darles las gracias.

A Collboni le conmovió la lucidez de uno de los héroes de Sant Pau, Carles, que en plena tormenta se mantuvo firme en sus ideas. Alguien le pidió que no dejaran entrar a nadie con aspecto árabe y se negó en redondo. “¿Cómo no vamos a dejar entrar a árabes si la mitad del vecindario lo es?”

(En La Vanguardia) Leer más

13 Oct

Efluvios de testosterona patriótica

por Carolina Montoto

Soy la doctora M, especialista en medicina familiar y comunitaria, y he de decir que desde hace un mes persisto en mi convencimiento de que puedo regenerar lo aparentemente irregenerable.

En concreto, me refiero a mi Carmelo, un hombre que va a todas partes en su coche (insensible a las nocivas consecuencias del cambio climático) y compra sin ningún empacho en tiendas de Inditex  (insensible a la explotación/esclavización de mano de obra por parte de esta empresa).

Sin embargo, mis esperanzas suelen verse frustradas cada vez que él vuelve a las andadas al no sumarse a la campaña contra Vueling, compañía que ha firmado un convenio para deportar a los inmigrantes llamados ilegales, por ejemplo.

Y entonces tenemos bronca, y vuelta a empezar. Leer más

12 Oct

Sutge

per Xènia Ribas Beltran

I per fi ha arribat el dia més esperat de l’any. El temps és infernal, però. Bufa una tramuntana gèlida i brusca i el cel està poblat per uns núvols foscos i amenaçadors. Sa majestat Gaspar està absolutament congelat i ha d’eixugar-se constantment un gotimall que li raja del nas amb la màniga dreta de sa capa reial. I, a més, n’està fins al capdamunt d’haver-se d’enretirar de la boca aquests cabells llargs i rossos mig plastificats que no té ni ha tingut mai. Però la veritat és que tant hi fa. Veure tot de carones amb una il·lusió indescriptible reflectida a la cara ho compensa tot. A banda que, si és sincer amb si mateix, a ell, insegur per naturalesa i que sempre s’ha sentit un poble diable, veure aquella barreja d’idolatria i amor incondicional… fa que pensi que, en el fons i encara que sigui només per unes hores minses, és especial, molt especial. I important, també.  Leer más

12 Oct

PALÍNDROMS 46 – En castellà (16) – Actuals – César Segovia, Bernardo Llaca, Hariel Marcilio

per Jesús Lladó @JessLlad

Avui tenim tres palindromistes llatinoamericans destacables. Comencem amb César Segovia (Caracas, 1977). Llicenciat en Lletres exerceix com a assistent d’investigació literària, redactor de continguts, corrector d’estil i editor per a diverses institucions culturals i empreses editorials. També ha dedicat bona part de la seva carrera professional a la investigació, estudi i difusió de la literatura per a infants i joves i la promoció de la lectura.

El seu primer poemari, Eso lo sé (Cooperativa Editorial Lugar Común; Caracas, 2012), està dedicat als palíndroms, i és un homenatge al mestre Darío Lancini. També ha publicat Próximo Tren (Caracas: Editorial Libros del Fuego, 2014) i Radar (Caracas: Editorial Planeta Venezolana, colección infantil, 2015), un relat il·lustrat, també palindròmic, per a nens.

Bernardo Llaca és un advocat mexicà que té per afició els palíndroms. Col·labora amb regularitat a la revista SEMAGAMES. Vegem una petita mostra dels seus palíndroms.

Finalment Hariel Marcilio, Buenos Aires, 1984, és palindromista, guitarrista i compositor. Estudia a la Facultat de Matemàtiques, Física y Astronomia de la UNC. Es va presentar amb un palíndrom que resumeix la seva biografia.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Tu las? Ara fer te Assam -o no massa- et refarà. Salut!


 

10 Oct

Poesia de Blai Bonet

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

Catalunya els ulls: pobresa avara

que, del desastre, en fa flor de farina,

que, en cap de mort, hi posa santa espina,

que sempre és profecia i no pa d’ara.

 

Si em parles clar de Catalunya clara,

no en parlis bé, escriu-me com que eguina

des d’un rossinyol gris que no té alzina

i té per bec el bec d’una atzavara.

 

Si he de ser lliure, haurà de ser demà.

Avui la falç ha de dinar de falç

i, en lloc de viure, sempre demanar

 

que la història ens sigui un forn de calç

on moreres em siguin el fossar

on demà put de demanar queixals…

[p. 19]

 

Una teulada amb un colom: el dia.

L’home i la feina fan el seu treball.

Ningú no és la paraula; és el cascall

on l’home és or i l’ésser el somnia.

 

El foc que hi ha en una esca s’encendria,

si una altra esca li fes de batall,

però el jorn d’un jornal sempre és al tall

de la feina on la idea és profecia…

 

Verda s’aixeca, s’apareix no blava,

la nit alta, no grisa, si favada.

L’home entén l’home. El foc se desenclava

 

de l’esperança vil. Ja tota alada,

la certesa és el temple. El rei és bava.

Entén l’esclau la llet de l’aucellada.

[p. 37]

 

Som la vergonya, jo, et vaig darrera

amb el cap blanc i greix on no en voldria.

La passió és el vell bosc i tria

verdor d’enguany que és nova i no m’espera…

Per què m’has d’esperar, si la carrera

dels novells i teus membres fa més via

que la bellesa, i la mirada impia

dels meus ulls és el vol d’una pedrera?

 

Mentider és qui no creu, i tot jo crec

que te fa un mal al cor veure esgarrat

mon roure que, fet taula, per tu és sec.

 

No et faci pena el bosc enamorat:

tot és fusta i abril: jo que no et bec

i tu que ets creu que de mi m’ha guardat.

[p. 47]

 

BONET, BLAI Sonets. Edició a cura de Xavier Lloveras. Barcelona: Empúries,  2000.

 

 

 

 

 

10 Oct

Fer la fi del cagaelàstics

per Xènia Ribas Beltran

Hi ha una llegenda que, des de fa segles, governa el regne dels animals. Ja fa molt de temps que els més ancians la conten als cadells i als joves, que obren uns ulls esbatanats plens d’admiració i d’incredulitat.

Diuen que els dinosaures, que passejaven majestuosos per la faç de la Terra fa anys i panys, eren uns visionaris. Però no perquè tinguessin el do de predir l’esdevenidor; tampoc no eren pitonisses ni es valien d’observar el vol de les aus. Simplement, posseïen aquesta capacitat com si fos un sentit tal com la vista o l’olfacte. Leer más

08 Oct

Desde la caja de libros LI

por @librosfera

Cuando los ríos se salen de madre, cuando llueve fuego del cielo, qué hermoso lugar es la biblioteca, los muchos cuartos, los libros. Con un poco de suerte, nadie podría encontrarte allí dentro. ¿Cómo podrían encontrarte si estás en Tanganica en 1898, en El Cairo en 1812, en Florencia en 1492?

 

La feria de las tinieblas – Ray Bradbury

 [Traducción de Joaquín Valdivieso]

 

05 Oct

PALÍNDROMS 45 – En castellà (15) – Actuals – Mª José i Alberto Abia

per Jesús Lladó @JessLlad

Als palindromistes sovint se’ns titlla de “friquis”, no sé ben bé per què. Potser és pel fet de tenir una afició/afecció tan minoritària com és la mirar les paraules al revés. Solem ser “el friqui” de la família, però ho tenim ben assumit. El que no és gens comú és que en una família n’hi hagi dos. Aquest és el cas dels germans Abia, Mª José i Alberto.

L’Alberto viu a Madrid i la Mª José a Baeza (Jaén). Ens solem trobar als encontres anuals del CPI i ambdós excel·leixen en l’art de construir frases reversibles. Això sí, cadascun té el seu estil personal i perfectament recognoscible. Fa uns anys van col·laborar en l’edició de PALIGRAMAS (LasaL.Pals) escrit a quatre mans amb Eladi Erill i Xavi Torres. Publiquen regularment a la revista SEMAGAMES, i a les xarxes els podeu seguir a Versos y Reversos i a https://twitter.com/OlmosAb.

Vegeu una petita mostra de la seva collita.

  • Mª José

  • Alberto

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Re té. Usa, sí, maca camisa, suèter.