Archivos por categoría: BREUS

09 Mar

Palíndroms 29, En castellà (2) Històrics, Lancini

per Jesús Lladó @JessLlad

Un dels referents del s. XX en palíndroms en castellà és el poeta Darío Lancini. Lancini (1932-2010), escriptor veneçolà, obsessionat per la simetria, va ser integrant, a finals dels anys 50 i principis dels 60, dels grups El Techo de la Ballena i Tabla Redonda. Va ser col·laborador de la revista homònima. Pocs el recorden com a pintor -era un admirador confés de Francis Bacon- tot just eren els seus inicis; i, després, es dedicà, lúcid, a l’escriptura. Va estar detingut 6 anys durant la dictadura de Marcos Pérez Jiménez i, durant els seixanta, s’exilià a Polònia.

Quan va tornar, va publicar el que seria un llibre de referència en el món dels palíndroms, Oír a Darío (Monte Ávila Editores, Caracas, 1975). Aquest llibret conté frases palindròmiques, poemes i una versió de l’obra teatral Ubú Rei, del patafísic polonès Alfred Jarry, precursor del surrealisme, del dadaisme i del teatre de l’absurd.

Després d’haver llegit aquest llibre, Julio Cortázar, el 1977 va escriure una carta a Lancini prou significativa: “Acabo de recibir por Sergio Pitol su maravilloso OIRADARIO. Gracias, muchas gracias por estas horas fascinantes que he pasado con su libro, un libro interminable porque se vuelve a él una y otra vez, a solas y con los amigos, en plena calle, en pleno sueño. Me ha hecho usted un regalo que no olvidaré nunca. Al mostrarnos así las dos caras del espejo, nos enriquece en poesía, nos entraña aún más en el vértigo de la palabra. Gracias.”

En paraules de Lancini “El palíndromo es poesía, pero es también teatro, narrativa y matemáticas. No olvidemos tampoco que es un recurso, una herramienta, un juego, un artificio.”

Amor azul                                                               Alá
Ramera, de todo te di,                                           Yo soy de Mahoma
Mariposa colosal, sí,                                              el dios.
yo de todo te di.                                                     Oídle a Mohamed.
Poda la rosa, Venus.                                              Yo soy Alá.
El átomo como tal
es un evasor alado.
Pide, todo te doy: isla,
sol, ocaso, pirámide.
Todo te daré: mar, luz, aroma.

Sonrieron las acosadas ocas al no reírnos.

PALÍNDROM DE LA SETMANA

 Oh! Ara Pessoa clamen. Anem al caos! Separa-ho.

 

 

 

08 Mar

Garrot

Un microrelat de Marta Pérez i Sierra

Cada vespre després de sopar recullo el menjador i la cuina com si l’endemà m’haguessin de trobar morta i em fes angúnia que descobrissin la meva intimitat casolana, la minsa brutícia del meu dia a dia, i quan ho faig em blasmo amb la imatge colpidora de les restes de l’escorcoll dels mossos a casa de l’Abigail, tot barrejat i per terra, oberts calaixos i armaris, buides les lleixes. Obligats els mobles a vomitar el seu contingut. Les sis de la matinada, mossos i un gos detector de narcòtics, a la porta d’Abigail. Ensuma la desgràcia el gos, la vida llençada pels carrers, de bar en bar, de ratlla en ratlla. Els mossos s’emporten Abigail emmanillada, acusada. Feia mesos que li tenien el telèfon intervingut. A mi, sense motiu –em repeteixo que jo no he fet res de res– la por se m’ha instal·lat al ventre, i cada nit, amb cura, ho deixo tot ben net, per si de cas, de matinada, la llei i l’ordre truquen a la meva porta, vés a saber per què.

Microrelat inclòs al llibre Bavastells (Walrus Books, 2014).

Marta Pérez i Sierra va néixer a Barcelona l’any 1957. Amb Dones d’heura (Pagès Editors, 2011) va obtenir el Premi Jordi Pàmies 2010 de poesia de Guissona. També ha publicat el llibre de relats curts I demà, l’atzar (Ed. Setzevents, 2009) i els poemaris Sexe Mòbil Singular (Viena Edicions, 2002), Fil per randa (Bubok, 2008), boCins (Bubok, 2012) i Si goso dir-li un mot d’amant (Ed. Cims, 2013). El seu últim llibre és M’he empassat la lluna (Viena Edicions, 2015).

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

07 Mar

“Eina” de Marc Romera

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

Eina

El teu ofici de dir sang com qui diu aire requereix un instrument de precisió que esclata viu directament al centre grumollós de la consciència. Si és transparent, s’oblida i va. Tots els fanals que fan segurs carrers i places, a la nit, maten la nit, la transfiguren, la maltracten. I transvestida no pot ser perquè la nit se l’ha de veure sense llum, interpretant-la. Un instrument precís, opac, que omple de signes el silenci i nega llum, perquè la llum és evident. Massa evident per fer-ne una alenada de certesa.

 

Muda

Un discurs oracional que mai no acaba pot ser un cercle circulant; una frase repetida a si mateixa pels efectes del mirall obsessiu de la sintaxi que remena reincident l’obsessió per fer-se entendre com si Bach. I és així que el geometrisme corporal de les cadires es retalla la perilla i té goteres al clatell. De tan d’hora que se’ns lleva, el polsim de sexe als dits perd l’essència de mar fonda que es podreix. Només son, encara santa, es manifesta a les genives del paisatge circular que ens permet un mar, un delta, o el rocam del cim més alt.

 
Romera, Marc.  La nosa. Barcelona: Proa, 2014. Premi Carles Riba 2013.

 

07 Mar

Garoina, garota

per Xènia Ribas Beltran

La Clara bussejava per les aigües límpides de la cala Pregona perseguint un peix llargarut i prim que l’havia encuriosida quan l’havia mirada amb aquells ulls rodons i tan, tan sortints que semblava que li haguessin de caure en qualsevol moment. Li va fer gràcia perquè li va recordar la veïna del 4t 2a. De sobte, va notar que l’animaló era força més veloç que ella. Es va sentir cansada i va decidir reposar una mica en una roca que fregava la superfície. Però quan s’hi va asseure…

Leer más →

05 Mar

Desde la caja de libros XXXIV

por @librosfera

Una nueva serie en la sección dominical sobre bibliotecas.

Porque, a veces, salimos en las noticias…

 DOSSIER DE PRENSA

(primera entrega)

Robert Morin vivió una vida simple y frugal.

Según informó el Boston Globe, conducía un viejo Plymouth del 92. En su tiempo libre, leía – mucho. Y no comía nada sofisticado.

“Tomaba Fritos y Cocacola para desayunar, un sandwich de queso en la biblioteca, y algo precocinado para cenar porque sólo disponía de un microondas”, declaró su asesor financiero al Globe. “Era un caballero muy inusual.”

Morin trabajó durante años en la biblioteca de la Universidad de New Hampshire; allí ejercía de catalogador, cuyo trabajo consiste en describir por escrito los materiales nuevos que llegan a la biblioteca.

La semana pasada, la universidad anunció que cuando Morin murió en marzo de 2015, a la edad de 77 años, dejó su herencia a la universidad.

Una herencia de 4 millones de dólares.

(Continua en Independent)

***

El robo o la dejadez a la hora de devolver libros a la biblioteca se va a acabar. Al menos en Alabama, que ya ha comunicado a sus lectores sus nuevos planes para hacer cumplir estrictamente las normas: ahora existirá hasta la posibilidad de que el cliente que no devuelva un libro a tiempo vaya a la cárcel. La deuda que acumula esta biblioteca pública -la de Athens-Limestone- no es moco de pavo. Más de 200.000 dólares en libros atrasados, ya sea con intencionalidad o por mera irresponsabilidad de los usuarios.

Su nueva política incluye desde multas de 100 dólares a penas de prisión de 30 días, o incluso ambas cosas, como ha señalado el News Courier. La directora de Athens-Limestone, Paula Laurita, ha declarado que si las nuevas reglas son tan duras es porque hasta ahora se había estado robando con demasiada eficacia “tanto a la biblioteca como a los contribuyentes”, además de un obstáculo para la eficacia y el funcionamiento del establecimiento. “Y los contribuyentes esperan que nosotros protejamos su inversión, obviamente”, cuenta la responsable de la biblioteca, Laurita. “Hacemos todo lo posible para ser buenos administradores de los fondos públicos”.

(Continua en El Español)

***

Si buscas en Internet historias sobre bibliotecas públicas y Estados Unidos lo más probable es que tarde o temprano te topes con la frase “en pie de guerra”. La guerra a la que se refieren, y en la que las bibliotecas han estado inmersas desde los ataques del 11 de septiembre, es la defensa de la libertad de expresión y la privacidad – dos conceptos tan fundamentales para nuestra democracia, nuestra sociedad, y nuestra Constitución que uno no puede dejar de darse cuenta de lo poco que se ha mencionado su importancia durante la pasada campaña electoral. De hecho, más bien ha sucedido lo contrario: Donald Trump ha fomentado el silenciamiento de periodistas y la supresión de protestas políticas, mientras argumentaba que las agencias gubernamentales no estaban espiando lo suficiente a ciudadanos, especialmente musulmanes. Hillary Clinton no ha propuesto nada específico respecto al límite de la vigilancia, mientras su colega Tim Kaine ha prometido aumentar el espionaje. Mientras tanto, las bibliotecas públicas siguen siendo amenazadas por la vigilancia gubernamental, e incluso la actuación de las fuerzas de seguridad.

En el incidente más reciente, un bibliotecario de Kansas City, Missouri, fue arrestado simplemente por defender la libertad de expresión de un usuario en un acto público en el que participaba un antiguo cargo diplomático de los EEUU. Tanto el bibliotecario como el usuario se enfrentan ahora a una acusación criminal. El incidente tuvo lugar el pasado mes de mayo, pero pasó desapercibido hasta que varios grupos de apoyo llamaron la atención sobre la situación a finales de septiembre.

(Continua en The New York Review Of Books)

 

 

04 Mar

“Sortir a robar cavalls”, Per Petterson

Recomanat per Llibreria Atzavara

Sortir a robar cavalls, Per Petterson

Traduït per Carolina Moreno

Club Editor

Relats sobre l’experiència amb la natura, manifestos i textos sobre la recerca d’una forma de viure més pura i noble: el sector editorial està oferint publicacions recents i recuperacions de clàssics que ens parlen d’una vida més salvatge. Molts lectors trobem respostes i refugi en aquestes lectures. Per això, la traducció al català de Sortir a robar cavalls es fa tant oportuna.

El protagonista d’aquesta novel·la és Trond Sander, un home de seixanta-set anys que abandona la ciutat i s’instal·la en una cabana al bosc a l’est de Noruega, disposat a passar-hi els últims anys. A partir d’aquí, es construeix un relat intens de la seva vida, estructurat en dos moments: un present situat el 1999 quan es retira en aquest indret, i l’estiu de 1948 que el protagonista va passar amb el seu pare, just quan Noruega era ocupada pels nazis. Leer más →

03 Mar

El demonio se vista de izquierdas

por Carolina Montoto

Soy la doctora M., especialista en medicina familiar y comunitaria, y hoy estoy sulfurada. La olla a punto de estallarme como una cabeza de presión. O al revés.

Voy al banco y el empleado de turno me mira con condescendencia cuando le repito, y ya van tres veces, que no quiero un plan de pensiones, y menos comprar deuda del Estado. E insiste, raca raca raca, como si yo fuera menor de edad y no supiera lo que me conviene. Su mirada, ahora clemente. O aún viviéramos en los tiempos en que el espacio propio de la mujer era la cocina. Sin conexión alguna con el Gran Mundo, del que era excluida. Subida siempre sobre unos zapatos de tacón que le impedían avanzar al mismo ritmo que los hombres. Con una faja opresora que dificultaba que la sangre le llegara al cerebro. Leer más →

02 Mar

Curull

per Xènia Ribas Beltran

El sexe no li ha agradat mai. De fet, l’avorreix. No: de fet, el que li provoca realment és fàstic. Sempre li ha passat. Ben bé des que se li va començar a despertar l’instint. Les amigues la respecten però no poden evitar mirar-la de reüll amb estranyesa. No ho saben dissimular. I és que n’hi ha algunes de ben fresques, que potser no són nimfòmanes però que és evident que pateixen algun tipus d’obsessió malaltissa que les condueix a voler cardar compulsivament, ja sigui amb la mateixa persona o amb diferents en funció del nivell de decència (o més ben dit, d’indecència). Algunes, fins i tot, han tingut experiències amb el mateix sexe i, a ella, això ja li sembla un grau de depravació suprem. Qualsevol dia li diran que els atreu un gos o una cabra. O potser un ós rentador. Vés a saber. Leer más →

02 Mar

Palíndroms 28, En castellà (1) Històrics, Filloy

per Jesús Lladó @JessLlad

A causa dels seus orígens, la llengua vehicular del CPI ha estat el castellà però, en el seu si, hi ha conviscut sempre amb el català, així com amb moltes altres llengües, depenent de la procedència dels col·laboradors. Actualment, un tant per cent elevat dels membres del club som catalans però, entre aquests, n’hi ha uns quants que componen palíndroms tant en català com en castellà.

Fins ara he anat publicant sobre els palindromistes més rellevants en català però, atesa la característica sociolingüística del nostre territori i la importància del castellà en el món dels palíndroms, a partir d’aquest article faré un viatge per la palindromia en castellà.

En els primers articles d’aquesta secció, ja vaig exposar els orígens i el desenvolupament del joc dels palíndroms al llarg de la història però, com ja vaig dir, un punt d’inflexió en aquest procés es produeix al segle XX amb la irrupció dels palíndroms en l’obra literària de Cortázar (Lejana, Satarsa) i Cabrera Infante (Tres tristes tigres). Però a l’hora de citar algú transcendent en aquest àmbit, hem de referir-nos forçosament a Juan Filloy.

Filloy (1894-2000), personatge peculiar, escriptor de culte, jurista de professió, neix a finals del XIX, viu tot el XX i mor a inicis del XXI. D’aquesta llarga vida en sorgeixen més de 50 llibres (tots amb títols de 7 lletres), un dels quals és KARCINO, Tratado de palindromía. Es pot considerar el primer tractat, com a tal, de la història. Se’l va autoeditar i durant molts anys era un llibre buscadíssim i introbable. Finalment, el 2005, Cuenco de Plata en va fer una edició que es pot trobar actualment. La primera part, Tratado de palindromía, repassa la història i l’origen dels palíndroms i desenvolupa una teoria palindròmica. Ens diu, entre moltes altres coses, que “la palindromía es un saludable quehacer lúdico. Su falta de obligatoriedad y su carencia de beneficios ennoblecen su nadería de regocijo incoercible… Es una poesía que se complace en el propio esfuerzo creador y en la alegría del éxito logrado… Descubrir es una de las funciones más dignas del entendimiento humano.” La segona part, Ejemplario, és un recull d’uns 2000 palíndroms ordenats per nombre de paraules.

     Vegem alguns exemplars de la mestria de Filloy.

AVA GARDNER EN DRAGA VA

ESO LO DIRÁ MI MARIDO. LO SÉ.!

A LA PEONADA NADA, A NOE: PALA….

-¿EH, CON SOMERA HADA HAREMOS NOCHE?

ELOY, AL REPARTO SACAS OTRA PERLA ¡Y OLE!

YO DONACIÓN A RAPAZA PARANOICA NO DOY

SI PECA HEBE DONDE SU SED NO DEBE, HACE PIS

 

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Reps? És la fe fals esper?