12 Ene

Palíndroms 21, Club Palindromista (2), Etapes (1)

per Jesús Lladó @JessLlad

Un cop presentat el fundador del Club Palindromista, procedeixo a parlar del periple que ha recorregut fins avui l’anomenat, actualment, Club Palindromista Internacional. Però abans, faré una ullada breu al món dels clubs dedicats als palíndroms.

Que jo sàpiga, el CPI és un cas gairebé únic al món. I dic gairebé, perquè al capítol Anagrames 2, vaig comentar el cas d’un article del Daily Telegraph londinenc on Philip Purser esmentava les batusses entre un club de palindromistes i un d’anagramistes. Però, més enllà d’aquest article, no he trobat cap prova de l’existència d’aquests clubs i no sé quan van existir. D’altra banda, i això sí que ho puc corroborrar, a Ucraïna, durant els noranta del segle passat, un tal Vladimir Rybinsky va fundar AMFIRIFMA, un club que aplegava una sèrie de ludolingüistes d’avantguarda aficionats als palíndroms. Entre aquells destacava Alexander Bubnof, considerat el millor palindromista, que més endavant seria nomenat president. A partir de 1998 van editar una revista anomenada AMFIRIFMA, que després, entre 1999 i 2003 va portar per nom Кубики Букв.

I encara que no sigui dins l’àmbit dels clubs, crec que cal destacar el cas de The Palindromist Magazine, una publicació creada per Mark Saltveit, de la qual van sortir set números entre 1997 i 1998, a San Francisco, USA. Actualment segueix l’activitat des del seu web i, sobretot, es dediquen a celebrar campionats de palindromistes. Tampoc no puc deixar d’esmentar la longeva Word Ways, que des del 1968 tracta el vast camp de la ludolingüística i toca molt sovint els palíndroms.

Així doncs, el 1987, com ja s’ha dit, Josep M. Albaigès i una sèrie d’intrèpids amants de la simetria, s’embrancaren en un projecte que ha marcat la palindromia a nivell internacional. Albaigès va editar, de forma totalment casolana, un número fundacional d’una revista sense nom. En demanà als socis propostes i, de totes les enviades, guanyà SEMAGAMES.

Podem establir tres etapes en la història del CPI, que descriuré en entregues següents.

ETAPES                    Persones al capdavant                   Números revista

1- 1987 a 2003           Josep M. Albaigès-Ramon Giné  SEMAGAMES 1 a 58

2- 2003 a 2010           Josep M. Albaigès-Jesús Lladó    SEMAGAMES 59 a 85

3- 2003 a 2016           Jesús Lladó-Pere Ruiz                   SEMAGAMES 86 a 113

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Roc tenia tènue veu, neta, i net cor.

 




 

11 Ene

Motius

Un microrelat deJesús M. Tibau

Un xiquet plora mentre el seguici avança. Però no és de la família; el cotxe de la funerària li ha rebentat la pilota.


Microrelat inclòs al recull “Una sortida digna”, publicat per Cossetània Edicions.

Natural de Cornudella de Montsant (1964) i resident a Tortosa, Jesús M. Tibau és Mèrit de les lletres ebrenques 2013 i ha publicat  els reculls de contes Tens un racó dalt del món (2001), Postres de músic (2005) (Premi Marià Vayreda), El vertigen del trapezista (2008), Una sortida digna (2009), I un cop de vent els despentina (2011), El noi del costat del padrí (2014) i No és la derrota sinó el vent (2016), la novel·la El nostre pitjor enemic (2016) i el volum de poesia La pluja ha vessat milions de núvols abans (2016) El seu bloc “Tens un racó dalt del món” va guanyar el Premi Blocs Catalunya de la Generalitat de Catalunya i Premi Lletra de la UOC (2009).

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

10 Ene

Pròleg de “Rosita es una rosita es una rosita es una rosita”

per Susanna Àlvarez Rodolés

Per què no llegim més poesia?

Potser llegir poesia fa una certa mandra, però moltes vegades, quan ensopegues amb un o dos poemes (o fins i tot tres) que tenen una certa gràcia i que t’agraden, penses… Per què no llegim més poesia?

El cas és que a casa tinc un munt de llibres de poesia… Els llegeixo? A partir d’aquesta setmana –i fins que caduqui la Revista Rosita– no tindré cap més remei! Els llegiré i us deixaré la meva tria.

 

10 Ene

Badar

per Xènia Ribas @canetmar80

Una altra vegada dimarts… Sospira, exasperat. Cada cop se li fa més insuportable. És que encara és l’hora que no li troba cap sentit a haver-hi d’anar…

– Hola, Martí.

I li clava els ulls. Aquella mirada inquisidora que gasta sempre el treu de polleguera. Sembla com si li arrenqués tota la roba i es sent ridícul, tot nuu davant d’ella. Aquesta dona – pensa – hauria de ser la representació viva de l’home del sac. Segur que esporuguiria els nens tant com a ell.

– Com et trobes? Leer más

17 Dic

“Revista Rosita” en paper

Avui els nostres estimats llibreters ens permetran una mica d’autobombo.

La Revista Rosita en paper la podeu trobar a tots aquests llocs

Llibreria Atzavara, C. Escorial 100

Llibrera Taifa, C. Verdi 12

Llibreria Al·lots, C. Consell de Cent, 266

Forn de Teatre Pa’Tothom, C. de la Lluna, 5

I molt aviat, en molts d’altres espais, seguirem informant.

I els que no sou de Barcelona, tampoc us heu d’amoïnar, doncs us podeu possar en contacte amb nosaltres al nostre mail (rositarevista@gmail.com) i us comentarem com fer-ho per tenir el vostre exemplar.