Aforisme antiliterari segon
per Gòmez de la Sorna @odradek1
16
May
Archivos por categoría: BREUS
16
May
El queso
por Jean Murdock @CgAjeanmurdock
Desde que hay queso sin queso, el queso ya no viene de ningún sitio. Como lo oyes. Hoy hay queso sin queso, café sin café, cerveza sin alcohol y leche sin leche. Se comen filetes de pimiento y chuletas de berenjena, pan sin pan y jamón de tofu. Es como una pesadilla de alimentos a lo Pirandello, en busca de autor, pero cuando despiertas el autor es Roland Barthes y está muerto, y lo que ves en la charcutería no es queso.
Hace años vi en un súper ese libro, ¿Quién se ha llevado mi queso?, y creí que no estaba sola. Pero era de autoayuda, que eso nunca supe lo que eso es. Autoayuda es cuando te montas los muebles de IKEA o te sirves en un bufé de carretera; la autoayuda es a esos libros lo que el onanismo a que te echen una mano, solo que en su caso es el lector quien pone la mano y encima el autor se lleva el dinero. Autoayuda es comerte una tabla de quesos.
15
May
Desde la caja de libros II
por @librosfera
Pasa muy de vez en cuando, pero pasa.
Sobre todo es gente que viene por primera vez y aprovecha para hacerse el carné de la biblioteca.
Suelo leerlas (porque las personas también se leen) como un tanto inocentes, o quizás ingenuas. Amables y agradecidas.
Suelen ser mujeres.
Miran a su alrededor con la cara iluminada, mientras tú detrás del ordenador introduces los datos pertinentes (nombredirecciónteléfonocódigopostalcorreoelectrónico…) en su ficha, y te preguntan.
Oye… ¿y cómo se hace para trabajar en una biblioteca?
14
May
Capítol 2 “LiteNeures”
per LaPerson
El 5 de maig passat, a la sala Claudàtor, la Rosita es va presentar en societat. El públic (nombrós) feia fotos i treia conclusions. Aquestes són les meves:
13
May
Historia de una anguila
Historia de una anguila
De Antón Chéjov (1860-1904), uno de los maestros del relato corto de la literatura universal, nunca sobra nada. Perteneció a la corriente más psicológica del realismo y el naturalismo ruso de la segunda mitad del XIX y algunas de las características que han hecho que sus obras sean atemporales y universales son el laconismo expresivo, la ausencia de tramas enmarañadas, su huida deliberada del moralismo-intencionalidad pedagógica y por supuesto, sus nostálgicas atmósferas.
12
May
Tapaforats
per Xènia Ribas @canetmar80
Obre els ulls sobresaltat pel soroll estrident del despertador, tan impertinent com sempre. De seguida, però, somriu. Es lleva i, després d’un esmorzar frugal, es renta la cara i es pentina, ben clenxinat. Va a l’habitació i tria la roba amb cura. No és pas que es mudi però tampoc no hi vol anar de qualsevol manera. És un dia molt especial.
12
May
Palíndrom
per Jesús Lladó @JessLlad
Els palíndroms, amb els bifronts, els anagrames i els contrapets, formen el quartet dels anomenats artificis de combinació de lectura longitudinal[1]. Tots quatre combinen les lletres de les paraules de manera diferent. Veurem exemples de cada cas en aquesta secció; la intenció és donar a conèixer no només els palíndroms, sinó tota la seva parentela.
Els palíndroms han de ser combinacions reversibles, de manera que llegint a l’inrevés obtinguem el mateix significat, tenint en compte només les lletres pelades (no hi compten els accents, els espais ni els signes de puntuació). Més endavant veurem que també es fan palíndroms que tenen per unitat de lectura reversible les síl·labes i fins i tot les paraules.
11
May
11
May
A misses dites
L’arcàngel sobrevola el poble i, amb un sumptuós batement d’ales, aterra davant de cal fuster.
—Tinc un anunci important a fer —diu quan Josep, el fuster, obre la porta.
—Vostè dirà.
És un taller fosc, però la llum que irradia l’arcàngel li permet entreveure les eines escampades; el terra està entapissat de serradures i encenalls; en un racó, Maria, l’esposa del fuster, alleta un nadó.
—Vostè dirà —repeteix Josep.
Microrelat inclòs al llibre “Les mil i una” (Témenos, 2015)
10
May
Tabola
per Xènia Ribas @canetmar80
Era el 1620. Ja han passat molts anys – tants que, de vegades, em sembla que tota una vida sencera – però ho recordo com si fos ahir. Jo tot just havia superat la infantesa i contemplava amagat darrere d’una roca grisa, completament astorat, uns humans estranys que acabaven d’arribar a la costa a bord de les barcasses més grosses que havia vist mai. Tenien la pell molt blanca i el cabell d’un ros tan pàl·lid com la claror de la lluna. Els ulls eren del color del cel i del mar. I unes rodones marrons molt, molt petites els poblaven la cara. Em feien una mica de por, tot i que eren molt respectuosos i dòcils amb el cap de la nostra tribu, que els havia anat a rebre a la platja.