Archivos por categoría: John Ford a París, Maiol de Gràcia

06 Jul

“John Ford a París”, Capítol 8

Dia -20

per Maiol de Gràcia

20La interminable successió de dies. La repetició d’actes mundans. La degradació de certes sensacions físiques. La manca pretesa de pretensions – i la desídia com a resposta. La indiferència davant de tantes i tantes reaccions preconcebudes. El tic tac del silenci digital. Haver nascut aquí i no allà. La importància i l’estupidesa del fet en si. La recerca com a droga química. Enganyar l’engany. Tres o quatre pilars bàsics prostituïts pel coneixement. L’obvietat estafada. Una cançó que s’apaga per sempre. Una nova tendència en l’ambient. L’ambició irrisòria de l’home. Petits monstres de mandíbules desbocades. L’amistat com a argument. El pretext d’una dificultat innata. Quaranta anys exhalant boques de metro. Carrers paral·lels, perpendiculars, paral·lels. Una cultura que t’oprimeix. L’amor i l’odi quan dansen, macabres, sense convèncer a ningú. Les tres creus observen el mar en calma.

29 Jun

“John Ford a París”, Capítol 7

Incís

per Maiol de Gràcia

maiolHe passat el dia llegint Steinbeck, Dumas,  Kristof, i encara no he trepitjat el carrer. M’entren ganes d’escriure alguna cosa al bloc, però en rellegeixo les entrades anteriors  i m’adono que tot plegat sona a novel·la argumental, a trama pretesa, quan jo el que pretenia era no pretendre res. Ja vaig escriure un parell de drames d’estil clàssic i el rebuig va ser contundent. La primera era un desastre. La segona diria que tenia el seu què però tampoc no va satisfer a ningú. Amb tot, escriure em segueix fascinant, gairebé més que llegir. El cos  em demana sentir com el text s’allunya de mi per transitar cap a indrets innombrables. M’agradaria desmembrar tot allò  que el meu cap estableix com a cànon i desdir cada entrada amb la posterior. Vull convertir aquest lloc en un indret cadavèric, en un joc de miralls desconcertats que l’endemà hagi perdut el seu valor. Qualsevol altra cosa seria massa semblant a la vida.  I de vida ja en tinc una.

22 Jun

“John Ford a París”, Capítol 6

La distància

per Maiol de Gràcia

distanciaPerfils plens d’arestes, pàl·lides o mediterrànies, tant se val. Pentinats esbullats, mirades urbanites d’indiferència, polos globalitzats.  Verds pastís-desencisats menys quan es mengen la  molsa de les teulades i ho banyen tot d’una naturalitat somorta, gairebé aquàtica, de roca de port. Olors de pixum humà. Crits que en la vida hauria associat amb la vie en  rose. Esbroncades, insults, bèsties silencioses del dia i la nit que gairebé no toquen de peus a terra. Cotxes descapotables vomitats per armadures cobertes de merda. Petrificacions d’història a cada cantonada. Parades de metro. Trens que van i vénen. Mirada a la dreta i noi que salta a la via. Crits i plors al capdavant del tren. A l’últim vagó: què collons passa ara. La sensació de saber-me en qualsevol punt  del mapa rodejat de tot allò que em queda cada vegada més lluny. Nostàlgia d’aquelles petites fulgors daurades en blau dels capvespres de Menorca. La distància, cada     vegada         més                  gran.

01 Jun

“John Ford a París”, Capítol 3

Primer dia. 2.

per Maiol de Gràcia

Em dutxo i baixo al bar de la cantonada. Ahir m’hi vaig fixar i té tota la pinta de bar parisenc on un voldria esmorzar tranquil·lament. Entro i dic bonjour a l’únic cambrer que s’entreveu. Sóc l’únic client en una sala de moltes taules però ell ni tan sols aixeca el cap del mòbil, de manera que m’assec i espero. Veig arribar un home vell que demana i és servit a la barra. Paga, agafa el seu cafè i s’asseu en una taula. Suposo que és el que toca fer i m’aixeco. Em situo davant del cambrer i torno al passat.

Leer más →

25 May

“John Ford a París”, Capítol 2

Primer dia. 1.

per Maiol de Gràcia

Agafo el metro a la Sorbonne i baixo a l’Hospital Clínic. Arribo a la feina i entro a classe. El tema d’avui és el Present Simple, i aprofito que la sala és buida per repetir-me pels descosits. És tan senzill i anodí que no em canso gens ni mica. Quan surto al carrer ho faig amb l’esperit del dia per davant incrustat al cantó dret del cervell.

Leer más →

24 Abr

Pròleg “John Ford a París”

per Maiol De Gràcia @maiol2

Johnfordaparís va venir amb tot el paquet: algú em va parlar de twitter, allà hi vaig trobar uns quants enllaços a blogs i, sense adonar-m’en, ja estava provant de crear el meu. D’aquí va sorgir en John Ford. En aquella època tenia una eufòria creativa irrefrenable. Estava ben emmerdat amb l’escriptura de La peixera i necessitava una via d’escapament als lligams d’una estructura molt pensada i d’unes revisions constants.

Vaig pensar que res no podia ser més lliure que un personatge sense passat ni futur, un ésser eternament embadalit en la contemplació d’un món que ja no pot ni vol comprendre.

M’hi posava quan tenia una horeta i només em permetia fer-hi una o dues  revisions.

Havia de sonar  fresc i matusser a la vegada. Em treia el mono d’imaginar i, tot i que el John en passés de tots colors, jo en sortia satisfet.

Per publicar-les a la revista Rosita, he revisat totes les entrades i, depenent de com vagi la cosa, n’afegiré de noves. Sigui quin sigui el cas, espero que us ho passeu la mar de bé i que gaudiu del París del John.