29 Jun

Francesc Boix i Campo

per Xènia Ribas Beltran

Heroi és una persona que es distingeix pel seu alt coratge o bé un ésser semidiví al qual s’atribueixen gestes prodigioses a favor del grup.

El meu heroi va néixer a Barcelona el 31 d’agost de 1920 per dir alguna data. Posem pel cas que, dins de la immensitat de la ciutat, va obrir els ulls en alguna llar del Poble-sec.

Malgrat que son pare era sastre, a la rebotiga hi tenia un estudi fotogràfic que, de seguida, va despertar la curiositat del meu heroi i el que primer va ser una inquietud, després va acabar definint-ne la professió: quan tenia catorze anys, va entrar d’aprenent en una casa de fotografia. Leer más

28 Jun

L’orgull de la família

Un microrelat de Josep-Ramon Bach

El van cridar de la serralleria Valldaura, on havia treballat de comptable tota la vida, perquè aclarís davant la policia judicial les irregularitats d’una partida antiga de diners no pressupostats.

–Adéu, Joan, fins després! –va acomiadar-se del marit, a la porta de casa, la senyora Malcontent–. Ho veus? –va advertir a una amiga que casualment arribava en aquell moment–. Fa dos anys i escaig que va plegar i encara avui el necessiten. Una joia d’home!

–I tant! –va corroborar, amb orgull, la confident.

Microrelat inclòs al recull El  ventríloc tartamut que acaba de publicar Edicions Témenos.

 


Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946) és poeta, narrador i dramaturg. Ha publicat un quants llibres entre els que destaquem els que fan referència al mite personal de Kosambi: Ploma Blanca (Poesia Oral Africana), L’Ocell Imperfecte (Premis de la crítica Serra d’Or i Cavall Verd), Viatge al cor de Li Bo i Kosambi, el Narrador, així com Viatge per l’Àfrica i El Gos poeta escrits per a infants. També, tres llibres de teatre Almanac Intermitent, Diàlegs Morals sobre la Felicitat (Premi Recull) i La Dama de Cors se’n va de Copes (Premi Lluís Solà). Entre els llibres de poesia relativament recents Reliquiari, El laberint de Filomena (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni), Versions profanes, Desig i Sofre i L’Estrany. També, el llibre d’aforismes poètics L’Enunciat. L’any 2015, surt editat el poemari Caïm (Premi de la crítica Serra d’Or, 2016) i el llibre de microrelats El ventríloc tartamut. I a mitjans del 2016, apareix Secreta Dàlia (Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre de València).

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

27 Jun

Rabejar

per Xènia Ribas Beltran

Entorn seu només veu el color taronja amb algun punt rogenc. És una tonalitat que sempre l’ha encisada. Tota la vida encapritxada d’aquests tons i ara… Recorda nítidament que un dia, quan era ben menuda, va creuar el camí dels afores del poble i va penetrar al bosc perseguint una papallona d’un color carabassa pàl·lid, també amb punts vermells. Els pares la varen ben esbroncar. I és que, de fet, quan la varen trobar, es rabejava en un gorg del riu d’aigua cristal·lina i límpida, tota nua. La corrent li acariciava el cos, amb un pessigolleig suau, i ella, per primer cop, es va sentir lliure. Durant els anys, no ha deixat mai de fer-ho. Presonera d’una forma de vida que, entre tots, li han imposat, sap perfectament que només allà pot ser ella. És el seu petit oasi. Al toll, és l’únic lloc del seu món on el seu destí li pertany de forma total i absoluta. És l’ama de la seva pròpia existència. Leer más

23 Jun

Marcianos hasta en la sopa

por Carolina Montoto

Soy la doctora M, especialista en medicina familiar y comunitaria, y he de decir que, ante todo, soy una persona optimista y que creo en el género humano. Por eso me reafirmo en mi creencia de que el amor mueve montañas y hoy, una vez más, lo he intentado demostrar, apoyando a una amiga que iba a sufrir el duro trance de conocer al novio de su hija (mi ahijada).

Esto es lo que me ha dicho ella: duro trance. Cena familiar. A la que yo estoy invitada. A la que en realidad estoy obligada a ir para amenizar la velada, insiste con cierta agresividad. ¿Problemas con el «yerno»?, le pregunto con cierta sorna. Y tras someterla a un tercer grado intuyo que la lupa con la que mi amiga lo mira está llena de prejuicios: solo ha hablado con él una vez por teléfono y ha comprobado que éste abusa de adverbios como «perfectísimamente», emplea muletillas de controlador como «¿me explico?» y salpica sus frases de vaguedades y relativizaciones diciendo que todo es «tipo tal». Leer más

22 Jun

PALÍNDROMS 40, En castellà (12), Actuals, Markos Gimeno

per Jesús Lladó @JessLlad

En aquest periple pel món dels palíndroms en català i castellà, hi ha un personatge rellevant que palindromeja tant en basc com en castellà. Al país basc n’hi ha uns quants de palindromistes vinculats al CPI però el més actiu és Markos Gimeno Vesga, i d’ell parlo avui.

Markos Gimeno neix a Eibar (Guipúscoa). És escriptor, músic, actor, dissenyador, palindromista i un llarg etc. Es va aficionar als palíndroms a partir de sentir una ressenya del llibre La tienda de las palabras, de Marchamalo.

La seva llengua palindròmica és principalment l’eusquera. Des de fa anys proposa una endevinalla amb solució palindròmica al seu blog zerorajasoa.com, però, com deia, també es propaga en castellà.

És autor de diversos llibres. PALINDROMO ARIKETAK, de palíndroms en eusquera i Skizopoziks, de calemburs en eusquera i castellà. Col·labora amb la revista SEMAGAMES des del 2006.

Aquí van uns quants exemples del seu estil:

Se nota mi pipí. ¡Matones!

“O te relleno tu tonel”, le retó.

A lo Tsipras unís sin usar pistola.

Sí, padre, jeta rara pon o reposo, pero no parar a tejer da pis.

¿Yo, sádico? No caigo. Lo edipo parecerá pop. Ideología conocida soy.

-Huraño, sin oir besaba. ¡Casi pleno coito, tío!

-Con el pis ¿acabas ebrio?

-¡Ni soñar! ¡uh!

Si Ebro, solo, nace sedoso de secano, lo sorbéis.

Amo, tesoro, no comer pus supremo. ¿Con oro se toma?

¡Una mixta para Patxi, Manu!

¡Isa con el poco masai! De certero lloré poco, pero lloré trece días a moco pleno casi.

 

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Lluca’m, Rolf!

Anem a un lloc?

La cito.

Relaxada, xal eròtic al coll nu…

Amena flor m’acull.

 



 

22 Jun

Torcar

per Xènia Ribas Beltran

Et miro. M’encanta mirar-te. Crec que és una atracció que sento des de sempre o, si més no, des de fa molts anys. M’agrada quan estàs completament llisa i plana, d’un to gris argentí, com si fossis un espill gegant. I quan el vent et fa enjogassar formant unes ones altes, ben altes, amb uns rissos d’escuma al capdamunt. Mar de plata, mar d’hivern. També m’encises quan ets d’un blau límpid i cristal·lí, que generosament deixa a la vista i mostra tots els teus secrets meravellosos perquè tothom en pugui gaudir. I quan m’embolcalles i sento que m’acarones. Mar turquesa, mar verdosa, mar d’estiu.

Et miro. M’encanta mirar-te… Leer más

21 Jun

Desesperança

Un microrelat de Míriam Cendra

Tota la vida havia esperat que arribés la seva oportunitat. Després, tot va tornar a ser com abans.


Microrelat seleccionat al “VI Premi de Microrelats El Basar de Montcada, 2010”.

Míriam Cendra és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i diplomada en Correcció i Qualitat Lingüística per la Universitat Autònoma de Barcelona. Després de participar en diversos tallers literaris, va cursar el Màster en Creació Literària a la Universitat Pompeu Fabra. Els seus microrelats “Una melodia per a dos” (2007) i “Desesperança” (2010) van quedar finalistes en el concurs “El Basar de Montcada Ràdio”. Va participar amb quatre contes en el llibre col·lectiu “Dejad que os cuente algo”, publicat l’any 2008. També ha escrit una novel·la, que mai no acaba de donar per enllestida i que, mentrestant, espera el seu moment en una carpeta de l’ordinador.

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

20 Jun

Poesia de Jordi Pere Cerdà

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

TU QUE AMA ETS

Tu que Ama ets

del blat que estova i sa llavor,

et confio aquesta cosa,

ni és herba ni és flor.

Ferum de la terra al maig.

Brogit de casa adormida.

Nit on canta el rossinyol,

de tan lluny que és no m’arriba.

Una font que sé allà dalt,

la lluna s’hi banya viva.

Jo et confio com a un llibre

el sí i el no de la vida.

Leer más

20 Jun

Empoderar

per Xènia Ribas Beltran

– Hem d’empoderar els infants i joves per fer front a una realitat socioeconòmica molt diferent a la de gran part del segle XX.

– L’empoderament és una opció personal davant la situació adversa, és un principi politicofilosòfic que implica llibertat per prendre les decisions que ens orienten cap al nostre futur immediat. L’empoderament també és l’art de creure per ser i estar, suposa agafar les regnes de la nostra vida i lluitar per l’augment del benestar personal i social.

– Empoderar a la dona: Hi ha ara pocs premis pe­riodístics a Espanya i ja només confio que la So­cietat d’Amics del Crustaci institueixi un guardó a l’article més ximple sobre les virtuts del percebe, ximple de mena i saborós… Leer más