Archivos por categoría: BREUS

17 May

Silenci

Un microrelat de Joan Pinyol

—Compte amb l’allau! —no va dir ell.

Microrelat inclòs al recull “Glops” (Petrópolis, 2009)

Joan Pinyol (Capellades, 1966) és llicenciat en Filologia Catalana. Dels onze llibres que ha publicat, tres són de microrelats: “Noranta-nou maneres de no viure a la lluna” (Premi Vila d’Almassora, Setimig Edicions, 2001), “Micromèxics” (Premi Vila de Puçol, Brosquil Edicions, 2007) i “Glops” (Ed.Petròpolis, 2009). Ha elaborat diferents estudis sobre el gènere i imparteix el taller de narrativa “El microconte, un petit gran gènere” en nombroses biblioteques i centres culturals dels Països Catalans. Els seus últims llibres són “Planeta Lluç” (Editorial Aire, 2012) i “Ningú no mor” (Onada edicions, 2013). Manté el bloc personal www.joanpinyol.net

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

16 May

Poesia de Jordi Cornudella

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

SEDUCCIÓ

No són pas els cabells, ni les ferides

obertes dels teus llavis, ni tan sols

les fredes llums del bar als tornassols

dels teus ulls en fogueres convertides,

 

que m’han fet dòcil a les envestides

del cec galop que ens mena, per revolts

ardents, enllà del fum i els alcohols,

a caure on jo m’oblido i tu t’oblides:

 

ha estat la música la fetillera,

i és la seva ànimaque ha fet esclaus

els cossos d’un desig que els allibera.

 

Provo de dir-t’ho, però me’n sostraus

l’ocasió amb un gest. ¿No tens espera?

Ja la llengua se’m perd als teus palaus.

Leer más →

16 May

Espinguet

per Xènia Ribas Beltran

Li fa l’efecte que aquesta veu d’espinguet li rebentarà els timpans d’un moment a l’altre… D’ençà de la irrupció de l’Alba a l’hípica i de la ruptura amb en Marc -bé, de fet, de ruptura, res, perquè un vincle inexistent no es pot pas trencar-, no pot dormir a les nits i els nervis li estan atacant les cervicals i la panxa com si fossin l’enemic a batre. I per acabar-ho d’adobar, aquesta caparra infernal que la rosega dia i nit, nit i dia…

La Sílvia la malastruga que, malgrat que de vegades fa cara de pomes agres, sempre ha estat una professional excel·lent i una mestra convençuda amb una vocació de ferro, ara sent que tot el seu món trontolla. No només és el fet d’afegir un fracàs més a la seva llista desastrosa d’amors de merda, no. Ni tampoc que la corrogui constantment aquesta sensació de no saber quin adjectiu la identifica més bé: imbècil, somiatruites o bleda assolellada. No, el pitjor de tot plegat és que ara, de cop i sense cap mena d’avís previ, la quitxalla li fa nosa. I, sobretot, en Nil. No el pot suportar… Quan se li apropa, la seva veu tan extremadament aguda li perfora el cervell. Sense poder-ho remeiar, el rebutja. Ho nota. I el nen també… Leer más →

14 May

Desde la caja de libros XLII

por @librosfera

[Viene del apunte de la semana pasada…]

En la dichosa reunión de números se nos informó de que el presupuesto para comprar libros, películas, cómics, música, etc… a partir de ahora se iba a repartir en función del préstamo. Es decir: aquellas temáticas que más se solicitaban en préstamo tendrían más presupuesto asignado que aquellas menos solicitadas. Para poner un par de ejemplos de a pie de calle: más dinero para novela policíaca, menos dinero para libros de cocina (que también podría decir “más dinero para best sellers, menos dinero para filosofía”, pero tampoco hay que pasarse).

Esta decisión viene a ser la respuesta de los responsables de las bibliotecas (la biblioteca en la que trabajo no es la única) ante la pregunta de la que os hablaba la semana pasada: “qué deberíamos hacer para seguir siendo relevantes en la sociedad”. Si las estadísticas bajan, ¿qué deberíamos hacer? Intentar que suban. ¿Y cómo? Pues la estrategia se podría resumir en potenciar “lo comercial”, que en bibliotecas equivale a aquello que más sale en préstamo. La consigna es (y esta frase es literal): “No compréis un libro si pensáis que no va a salir en préstamo”. Leer más →

13 May

Manifest comunista, Karl Marx, Friedrich Engels

Avui més que recomenar-nos un llibre, Llibreria Taifa ens presenta aquesta magnífica edició del Manifest comunista, per Edicions Taifa.

Traducció de Núria Mirabet i Cucala i pròleg de Santiago López Petit

No hi ha dubte que la crítica del capitalisme realitzada per Marx i Engels en “El Manifest Comunista” és més vigent en l’actualitat que quan el text va ser escrit. El mercat ja és global, la desigualtat social està augmentant de manera imparable, les guerres pels recursos s’estenen arreu del món. Aquestes evidències haurien de servir per retornar el Manifest Comunista a un lloc preponderant dins el debat polític actual.

12 May

The dark side de la economía

por Carolina Montoto

Soy la doctora M., especialista en medicina familiar y comunitaria, y en estos momentos me encuentro en el upper de Barcelona, donde cae una lluvia torrencial. Mis opciones para no acabar como una perra empapada son dos: entrar en el Corte Inglés (y quizá mangar ahí algún paraguas) o meterme en alguna universidad hasta que pase el aguacero. En mi camino se cruza un edificio de estilo brutalista que llama mi atención, y me decido: entro.

Es la facultad de Economía y Empresa de la Universitat de Barcelona, llena a rebosar de estudiantes con gafas de pasta negra que si quieren ser «algo en la vida» tendrán que pagarse un máster [por obra y (des)gracia de los planes Bolonia]. Estudiantes miméticos entre ellos que de pronto se convierten en una muchedumbre entusiasta que, en su avance, me arrolla con su euforia. ¿Habrá llegado ya la revolución?, me pregunto con cierta esperanza. De eso nada. Hay clase magistral con un excelso economista, al que llamaremos Buenaventura Piquillo, que va a dar una charla que lleva por título «Gasto e inflación, the dark side de la economía». Leer más →

11 May

Jeia

per Xènia Ribas Beltran

En Pere està de molt mal humor. De fet, porta ja tantes setmanes així que en Marc comença a pensar que ja no és un estat circumstancial sinó que s’està convertint en un hàbit permanent. Remuga per tot, res no li fa il·lusió i està taciturn tot el sant dia. Ni la companyia de la Júlia, que sempre ha estat la nineta dels seus ulls, el fa sortir de l’apatia.

En Marc se’n fa creus de veure’l així. Son pare, alegre de mena, s’ha convertit en un home gris de cop i volta. Ell, que no s’havia deixat vèncer mai per la tristor. Ni tan sols quan va morir la mare. I, malgrat que ell mateix sent que també té l’ànima trencada, avui fa un pas endavant i es decideix a plantar-li cara. Li retreu que, essent de bona jeia, es recreï en la misèria. I resulta que el que l’ha enfonsat, el que li ha clavat l’estocada, és que la setmana passada es va revinclar el turmell i té el peu inflat “com una bola, fill, com una bola…”. Ell li diu que no es preocupi, que d’aquí a quatre dies estarà com nou. I en Pere hi insisteix. “Tant és, Marc. Ja se sap que caldera vella bony o forat”. Leer más →

11 May

Palíndroms 36, En castellà (8), Actuals, Rodolfo Franco, Juan David Giraldo

per Jesús Lladó @JessLlad

Avui és el torn de dos palindromistes que durant una època van ser ben actius i ambdós van publicar llibres amb palíndroms.

Rodolfo Franco, antropòleg de formació i dissenyador gràfic de professió, va néixer a Brasil i viu a la península des del 1989. A inicis del 2000, va col·laborar amb freqüència amb la revista SEMAGAMES. Però el 2010 va publicar un llibre ben peculiar titulat ALMANAK (Aristas Martínez Ediciones) on exposa les seves dèries que van des del disseny gràfic als jocs de mots, passant per poemes, aforismes i palíndroms. Un festival pels amants dels jocs verbals. Té exemples notables com:

 Ella cala la calle.

A los dioses oíd sola.

Sade, no me de monedas.

Os aplatanarán a tal paso.

Ácida saga mata maga sádica.

¿El ánimo domó? ¡Coño! ¿Cómo? ¡Domínale!

¿La saga con autor de paja? Pedro, ¡tu ano caga sal!

 Juan David Giraldo, colombià, és historiador, ceramista, il·lustrador, editor de llibres de luxe, guionista de televisió, etc. És autor del llibre PALÍNDROMOS (Villegas Editores, 2001), en què combina palíndroms amb il·lustracions. Cada capítol inclou diversos “poemes” palindròmics per línies, o versos com

[Soporta tropos], [ameno fonema]

¿[Y] [a la rima?

¡Mírala]!

 

[Ocaso cosaco.]

[A catálogo Gogol ataca].

¿[O norte trono] [o sur ruso]?

[A catálogo Gogol ataca].

[Ocaso cosaco].

 

Ir a bar a Bari (o ese deseo).

Oír doble el bodrio, oír beodo, ebrio:

– Robas sabor a poca copa, a poca copa

robas sabor.

(A la catalana cabaretera bacanal atácala)

 

PALÍNDROM DE LA SETMANA

 Cardat, amà, mamà, m’amà, matà drac.

 

10 May

This is a job for

Un microrelat de Maria Rovira

Clark Kent recorria desesperadament i a supervelocitat (ja obertament indiscreta) les avingudes de New York, amb el fum de l’incendi ara a l’horitzó però amb el plor de la nena del 18è pis perfectament audible. «No pot ser, no pot ser».

Què se n’havia fet de les cabines telefòniques? I qui esperava que un ciutadà nord-americà es canviés en un locutori?

Maria Rovira Lastra. No suporto els ‘Forns de pà’.  Mai vaig formar part del Club Súper 3. Estic informant-me jurídicament per prohibir el cabell d’àngel. La meva primera obra, co-escrita amb el meu germà, fou el remake literari ‘El Zoo d’en Putas’. Una vegada em van preguntar si havia sortit per cessària i vaig respondre que no coneixia la disco. 

 

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó