Archivos por categoría: BREUS

09 May

Atzagaiada

per Xènia Ribas Beltran

– Marc, si us plau… Has tingut una relliscada. Bé, mira, d’acord. És igual. No et diré que m’agradi però no passa res. Passem molt de temps separats. És normal. Et confesso que jo també n’he tingut alguns, d’embolics. Però sempre he tingut clar que la meva família sou la Júlia i tu. Que encara que estigui a l’altra punta del món, casa meva és aquí, amb vosaltres. Va, mira’m als ulls. Amor, que això és una atzagaiada. Has de reflexionar…

– Alba, ja ho he fet. Mira, potser per a tu és el pa de cada dia però jo no n’havia tingut mai cap, d’aventura. I saps què és el pitjor de tot? Que sento que ets tu que m’has empès a tenir-la. Tant de temps sol… Però com vols que això funcioni? Leer más →

05 May

No queremos bomberos que apaguen nuestros fuegos

por Carolina Montoto

Como soy más chula que un madrileño (por ejemplo, Ignacio González), hoy me han sometido a una sesión de tortura: leer un libro de Megan Maxwell, una autora que, por si alguien es tan afortunada como para no saberlo, ha escrito títulos tan infames como: Fue un beso tonto o Los príncipes azules también destiñen. Y ojito con el booktrailer con el que promociona su último libro, que no tiene desperdicio:

Alguien se preguntará de dónde me sale esta vena tan masoquista. Lo mismo que me pregunto yo, que me he dejado provocar cuando una amiga, vermut por medio, ha pretendido escandalizarme diciéndome que había muchos libros que merecerían que alguien los echara a la hoguera. Leer más →

04 May

Timba

per Xènia Ribas Beltran

En Marc sent que està tocant fons. És una sensació estranya, desconeguda. No sap què pesa més, si la por o la tristesa. És com si estigués en un camí envoltat de timbes, al davant, als costats, al darrere. I així és molt difícil afrontar qualsevol situació.

La Sílvia no en vol saber res, d’ell. No li respon les trucades ni els missatges. I a l’escola, l’evita. Està segur que la companya la cobreix perquè, quan se li intenta acostar, sempre està al mig. És com la barrera d’un equip de futbol encarnada en una sola persona. Però molt més eficaç. Si fos per ella, les pilotes no albirarien mai la porteria en els llançaments de falta. Tampoc no li estranya. La cara que va fer quan l’Alba va aparèixer a l’hípica li va provocar una de les tristeses més pregones que ha sentit mai. Tots dos són grandets i sabien que tard o d’hora això acabaria passant d’una manera o una altra. Però tan de sobte… I amb aquesta cruesa… Redéu, que malparit que és l’atzar! Leer más →

04 May

Palíndroms 35, En castellà (7), Actuals, Óscar René Cruz

per Jesús Lladó @JessLlad

Óscar René Cruz va néixer a Guatemala però, des de ben jove, viu a Mèxic, on ha escrit tota la seva obra. És escriptor de novel·les, contes, poesia i té una notable obra palindròmica. El 1977 va fundar una editorial i una llibreria (ara principalment virtual).

La seva obra palindròmica es concentra en quatre llibres que han tingut força sortida. El primer, PALÍNDROMOS és de 1976. Conté 884 frases palindròmiques de llargada variada, i al final una miniobra de teatre. Després va publicar el que va impactar més, PALÍNDROMO-TOTAL -oh ave de vaho-, amb pròleg d’un altre gran palindromista, Otto-Raúl González. Un llibre de 159 pàgines totalment palindròmic, de principi a final, i de final a principi.

El 2004 publica Palíndromos, JUGUEMOS CON LAS LETRAS, un petit tractat en què explica els tipus de palíndroms que hi ha, com construir-los, com presentar-los, etc. I finalment, el 2006, treu MINIFICCIONES PALINDROMÁTICAS, una sèrie de frases contextualitzades pels respectius títols. Pel meu gust, el més interessant és aquest últim. Tots estan editats per Publicaciones Cruz O, S.A., México. Vegem-ne alguns exemples.

 

            En un régimen autoritario                                         Sacralizando la lectura

            Emir persa,                                                              A él cree leer Clea.

            Teo,

            Primer emir,

            Poetas reprime

 

            Ceguera materna                                                       Goloso pedigüeño

            Ama.                                                                         ¿Leí mal, Ema?

            Malévolo                                                                 Dame,

            No lo ve                                                                   Glauca cual gema,

            La mamá.                                                                 Dame la miel.

 

 

                                                           Amor y ajedrez

                                                           Amad.

                                                           A la torre

                                                           Derrota

                                                           La

                                                           Dama

 

 

PALÍNDROM DE LA SETMANA

 Però, mala gent, et nega l’amor? Ep!

 

 

 

03 May

Acomboiat

Un microrelat de Lluís Julian Barrachina

En té la certesa, ho sap: algú o alguna cosa invisible camina al seu costat. Especula què o qui pot ser. Un fantasma o esperit del més enllà? Un àngel benefactor? Un dimoni malèvol? ¿O potser es tracta d’un ésser d’una altra dimensió de naturalesa material al seu món però immaterial en aquest?

De fa mesos que l’acompanya. Primer va ser una sensació imprecisa, una sospita, un mirar cap al costat esperant veure alguna cosa; després, de mica en mica, va ser una convicció, una presència sinó tangible sí que indefugible. I des de llavors que camina amb ell: quan va a la feina, quan recull les criatures a l’escola, quan passeja amb la dona. A tothora, sempre, quan camina la presència és constant al seu costat.

Què vol? Pretén alguna cosa? L’acompanyarà per sempre més? Arribarà a comunicar-se amb ell? Li demanarà que faci alguna cosa? L’atacarà? Es fa totes aquestes preguntes i encara unes quantes més: algú més s’adona que no camina sol? Si ho explica, el creuran? Demanarn proves? El prendran per boig?

Des que el té (o la té, o ho té) al costat ha sentit tota mena d’emocions: sorpresa, curiositat, neguit, excitació, por, aprensió, inseguretat, desànim… Però han passat molts mesos i encara que les preguntes persisteixen les emocions i les expectatives s’han esmorteït. Ara, després de tant de temps, la invisible companyia que a tothora l’acompanya només li provoca cansament, tedi i avorriment.

 

Lluís Julián Barrachina, barceloní, metge, està casat i té dues filles. L’any 2010 va publicar el seu primer llibre “Tretze històries entre insòlites i fantàstiques” (Publicacions Abadia de Montserrat) premi Armand Quintana 2009 de Calldetenes.

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

02 May

Xaruc

per Xènia Ribas Beltran

En Pere està trist. Per si no n’hi hagués prou amb l’alzheimer, ara s’ha trencat el maluc. Per primer cop en sa vida, es sent com un vell xaruc. Està paralitzat. És incapaç d’anar endavant i, alhora, es resisteix a tornar enrere. “Que puta que és la vida de vegades però com es fa estimar…”. Ara ha de fer repòs i no pot sortir a caminar. Enyora el mar, les aromes de salabror, les gavines… I als amics, només els pot veure si el vénen a visitar a casa. Vés a saber si això no serà el preludi de…

El pitjor de tot és que encara no ha estat capaç d’explicar-ho a en Marc. Li fa por que no vulgui que s’estigui sol amb la Júlia. N’està molt, de la nena. La seva alegria infantil se li encomana i el carrega d’energia. I si ara, justament ara, la deixa de veure… Leer más →

02 May

Poesia de Vicent Almela i Artíguez

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

CERCLES

Que no t’enganye l’aparent calma

amb què s’escola el temps.

Aquesta deixadesa

d’hores que et menteixen

i cauen sense estrèpit,

com fulles seques.

 

És aleshores

quan més sagnen les busques del rellotge.

 

Sempre és el temps

un cercle fet de cercles,

com quan llançaves pedres

a la bassa de l’hort.

 

Sempre és el temps

un cercle fet de cercles

que s’ofega mentre va ofegant-te

i et recorda que la vida no perdona

que no la mires als ulls quan ella et mira.

Leer más →

30 Abr

Desde la caja de libros XLI

por @librosfera

La semana pasada tuvimos una reunión de números. En las reuniones de números se repasan estadísticas de visitas, de préstamos, de nuevos usuarios inscritos. Se comparan el número de usuarios con el número de habitantes. Qué porcentaje de la población de nuestro municipio no usa las bibliotecas. De los que sí la usan, cuántos han usado el préstamo, cuántos internet. Cuántos usuarios no activos tenemos (los que tienen el carnet – lo siento, pero no puedo escribir “carné” – pero no han usado ningún servicio de los que quedan registrados en el último año). En las reuniones de números hay gráficos y comparativas con poblaciones similares a la nuestra (por población o por número de bibliotecas). Como dijo un compañero, a veces incluso hay diagramas de quesito.

En general, con algunas excepciones puntuales, desde hace unos años todos los números bajan. El resumen es que cada vez nos usa menos gente. Leer más →