Archivos por categoría: BREUS

17 Nov

Palíndroms 16, En català (7). Actuals

per Jesús Lladó @JessLlad

Avui el torn és dels palindromistes Francesc Capdevila i Xavi Torres, ambdós en actiu.

La producció de l’olotí Francesc Capdevila (Olot, 1942) és extensa i contundent. Amb un català net, garrotxí i amb un sentit de l’humor fi, gairebé cada trimestre delecta els lectors de SEMAGAMES amb les seves perles palindròmiques. Li agraden els palíndroms amb ritme, que causin sensacions en escoltar-los i llegir-los, que tinguin l’efecte de sorpresa i que provoquin el somriure quan els veus per primera vegada.

Ós afònic ací no fa so.

Avala la nit olotina la lava.

Un exesperit olotí rep sexe, nu.

Tu mai rebis nu un siberià mut.

Ai! neda un eximi xe, nu, a Dènia.

Seré venedor, ep!, però de neveres!

Neus seu que massa meuques suen.

I ara cada tia fa, Romà, l’amor afaitada. Carai!

Airosa, sola, neta i senil, l’Agapita, a la babalà, atipa gallines i atén a l’ós a Sòria.

Xavi Torres (Barcelona, 1964) és un dels palindromistes més refinats i creatius. La seva producció, tant en català com en castellà, està dotada d’una gran sensibilitat, sentit de l’equilibri i capacitat narrativa. S’ha arriscat amb publicacions (a quatre mans amb Pablo Nemirovsky) com Miguel de Cervantes, autor del “Soldado Ros Adlos” i Sobreverbos, ambdós a Editorial Milena Caserola. També ha escrit a vuit mans (M.J. Abia, A. Abia, E. Erill) el llibre d’enigmes palindròmics Palingramas (LasaL.Pals). Ha estat guanyador diverses vegades del Premi Rever de Literatura Palindròmica. Heus ací alguns exemplars seus:

El bon traç, art noble.

Cossos som. Ossos sóc.

No m’adormo, corro, corro, com rodamón.

Art ella, art ell. Tatua

pautat, lletra a lletra.

Tot repte fa respecte, etc… Ep!, serà fet per tot.

 

 -¿Arriba la lager? ¿sí?, ¿no?

– Mida curta, truca.

– Dimonis!!!, regala la birra.

Arriba nu, pet: -ep!, una birra!

 

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Per ser bo, pren i dóna pa, no diner. Pobres rep.

 

 

17 Nov

Futil·la

per Xènia Ribas @canetmar80

Ja fa anys -potser fins i tot una dècada- que, quan tothom jeu al llit ben adormit, ella es lleva, encén el quinqué, suca la ploma i escriu. No sap ben bé per què ho fa. A casa, mai no n’han volgut saber res, dels llibres, i, encara menys, d’omplir-los. Bé, no és ben bé així. Perquè sí que recorda, d’ençà que era ben menuda, sentir xerrar hores i hores l’avi i son pare de literatura. I, de vegades, s’hi afegia l’oncle Gilbert, que admirava devotament Sòcrates i Plató i aprofitava qualsevol excusa per citar-los. Era la mare que no llegia. Ni l’àvia. Ni la germana… Ni la tieta… I així va créixer ella: amb l’adoctrinament ferri que les dones, de lletres, no hi entenen futil.la. Leer más →

16 Nov

El senyor i la senyora Tarrés

Un microrelat de Sílvia Riera

La senyora Tarrés treballa molt, parla poc i mai alça la veu. Quan acaba la jornada, se’n va corrents a casa on l’espera el seu marit invisible. El senyor Tarrés és un home tendre i apassionat, un aventurer que col·lecciona papallones invisibles. Es van conèixer en un viatge inventat a París i des de llavors són inseparables. A l’escalfor de la llar parlen de com els ha anat el dia, es prenen un cocktail i, les nits que estan més juganers, se’n van d’hora al llit. La senyora Tarrés és feliç com mai amb el seu marit invisible.

Un dia, quan torna a casa es troba una nota invisible on el senyor Tarrés li diu que ha conegut una altra dona. A la nit, desallotgen el seu bloc de pisos per una fuita de gas. Quan arriben els bombers troben la senyora Tarrés sense vida estesa sobre el parquet. Té clavada al cor, com les papallones de la col·lecció, una agulla invisible.

Microrelat guanyador de l’Accèssit al V Concurs de Microcontes Font de Santa Caterina de Montornès que convoca l’Ajuntament de Montornès i l’Oficina de Català de Consorci per a la Normalització Lingüística.

Sílvia Riera (Manlleu, 1979) és llicenciada en Periodisme i en Humanitats. Actualment treballa en una empresa de continguts digitals gestionant projectes culturals. Anteriorment ha passat per diversos mitjans de comunicació, agències de notícies i agències de publicitat. Tot i que ha cultivat sobretot gèneres periodístics, ha fet també incursions en el camp de la literatura. Ha guanyat alguns concursos de poesia i de relats.

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

15 Nov

Marrit

per Xènia Ribas @canetmar80

Viuen junts d’ençà que va sortir de l’hospital. Tampoc no hi havia gaires alternatives: totes les portes tancades, excepte la seva.

Arriba a casa, ja al capvespre. No sap pas com li deu haver anat però el seu silenci al llarg del dia li fa presagiar mals auguris.

Entra al menjador i el veu assegut al sofà. La tele l’eixorda amb una cançó infernal i sense substància però ell ni tan sols s’immuta. A ella, tampoc no la sent. Se’l veu tan marrit, amb el cap mig amagat entre les mans… Leer más →

13 Nov

Desde la caja de libros XXI

por @librosfera

Los sospechosos habituales.

De la A. a la N.

 

A. siempre pide libros sobre Marilyn Monroe. Pero su favorito es una biografía de Donald Spoto que tuvimos que retirar de circulación porque estaba en muy mal estado. Cuando viene y pide que le enseñemos los libros sobre Marilyn que tenemos siempre habla de uno que se había llevado varias veces, muy gordo, con una foto así en la cubierta. Le decimos que ya no lo tenemos pero que se lo podemos pedir de otra biblioteca gratuitamente, pero siempre dice que no, que ya se espera a que volvamos a tenerlo, y da igual las veces que le digas que puede que no volvamos a tenerlo. Siempre prefiere esperar.

Leer más →

11 Nov

Encefalograma azulgrana y plano

por Carolina Montoto

Soy la doctora M., especialista en medicina familiar y comunitaria, y si hay algo que hace que me suba por las paredes es la gente que pasea con orgullo la camiseta del Barça. De un club que cuenta en su haber con defraudadores fiscales y que presume de patrocinadores que han tenido por práctica habitual explotar a niños. Y me enerva, sobre todo, la gente que de esta guisa acude a la consulta. Como ahora ocurre. En mis ojos se dispara un tic nervioso y noto que una oleada de calor me invade el cuerpo hasta convertirme en una olla de presión a punto de explotar. Intento soltar la válvula poco a poco, respiro hondo y me dispongo a atender al azulgrana como buenamente puedo. Hagamos tabula rasa.

Leer más →

10 Nov

Palíndroms 15, En català (6). Històrics

per Jesús Lladó @JessLlad

Antoni Llull i Joan Campabadal inicien la sèrie dedicada a ressenyar els palindromistes catalans actuals.

Antoni Llull (Manacor, 1935), home políglota, ha centrat la seva activitat intel·lectual en els estudis de lèxic, onomàstica i història, però també s’ha interessat en la cultura popular i en els jocs de mots. Va ser un dels fundadors de SEMAGAMES, el primer en català. La seva producció palindròmica no és gaire extensa però força interessant. El 1980 va publicar un opuscle titulat Quadern dels palíndroms i altres jocs de paraules, i el 1984 el Nou Quadern dels palíndroms, un petit tractat sobre la composició de palíndroms. Vegem una petita mostra de la seva producció:

Apareixia tot així: era pa.

El birret seu, tu, és terrible.

Elba, no; ara res, o no serà raonable.

Ara, crec, a la sortida ha dit: Rosa la cercarà.

Ai, Ramir, “on és seria” i “res sé”, no rimaria.

Allí rep, i on l’Etna mira, rimant, el noi perilla.

Ada la volia dar a Tàrrega, la gerra tarada, i l’ovalada. 

Joan Campabadal (Balaguer, 1951), professor d’institut a Castelldefels, és un palindromista notable. Durant una època, va aportar a SEMAGAMES una gran quantitat d’interessant material palindròmic. Segons Ramon Giné, era un cercador de curiositats lingüístiques de tot tipus i catalogador de palíndroms singulars: monovocàlics, monosíl·labs, pentavocàlics, còmics, etc… Va començar en el número 30 de SEMAGAMES amb una narració plena d’anagrames i palíndroms i va portar la construcció palindròmica al límit per experimentar amb les modalitats esmentades. També ha experimentat amb la poesia palindròmica. Vegem-ne un exemple.

L’amar és i serà mal,

Té un trèbol obert, nuet.

Et cala a l’acte

La veu que val, brollava allà avall, orb

Així et teixia;

Allà dalt la dalla

La va reprimir per aval.

PALÍNDROM DE LA SETMANA

A Roman el Tirol florit l’enamora.

 

 

10 Nov

Rau-rau

per Xènia Ribas @canetmar80

Dinen al menjador de l’hospital tots plegats. Bé, és tan sols una manera de parlar perquè, de fet, de la colla, només tres han anat a visitar-lo…

La Gemma comenta que l’ha vist bé.

– Fa prou bona cara, no? I se’l veu força tranquil.

– Però si està completament sedat! -li etziba-. Li rebenta que fingeixin que no passa res, que actuïn com si l’haguessin operat de l’apèndix i, quan estigui recuperat, cap a casa i au.

Leer más →