27 Jun

Los cereales

por Jean Murdock  @CgAjeanmurdock

Un anuncio decía: «Pruébalos y sabrás dónde hay que ir». Y es cierto, de dónde vienen lo ignoro, pero adónde hay que ir cuando los comes, lo sé muy bien. De hecho, hay unos que te dan ganas de ir antes de comértelos. Los dejas en remojo un segundo en la leche y se convierten en una pasta que se parece más a algo que tenga que salir que a algo que deba entrar. Nada mejor para recordarte el camino del recto proceder. Es el momento all brown, con o de marrón[1], y no huele a ámbar, así que peor es meneallo, amigo Sancho. Ah, y quien dice en leche, dice en soja o avena. El resultado es el mismo: un asco. Por cierto que la avena es un cereal, como lo es el trigo, el centeno y la cebada. Aunque el centeno es difícil de obtener, porque lo custodia un guardián; el trigo al parecer no es limpio, y la cebada es una fiera que ha probado carne humana (en América) o una mujer que ha bebido mucha cerveza (en cualquier sitio; cerveza la hay en todas partes) –en ambos casos te entran ganas de irte de cañas, lo cual no es raro, ya que cereal viene de Ceres, la diosa romana, que no es otra que la griega Deméter, a quien se vincula con la elaboración y el consumo de cerveza. Por lo demás, añadir que Los chicos del maíz, de Stephen King, fueron de los primeros cereal killers de corta edad.

[1] Según la etimóloga Mordel Sachs, Agatha Christie se basó en hechos similares para escribir El misterioso señor Brown.

25 Jun

“Cuentos escogidos”, Shirley Jackson

Recomanat per Llibreria Atzavara

Cuentos escogidos, Shirley Jackson

Traducció de l’anglès de Paula Kuffer

Editorial Minúscula, 2015

shirleyCoincidint amb el centenari del seu naixement, l’editorial Minúscula ens ofereix un recull dels millors contes de Shirley Jackson, una manera excel·lent per acostar-nos a l’obra d’una autora única. Jackson és considerada una mestra del relat de terror, però llegint aquests contes descobrim que l’autora va molt més enllà del gènere. Utilitza els seus elements per portar-los en un terreny del tot propi, on les escenes aparentment quotidianes regnen fins que s’incorpora un element de caire més extraordinari.

Leer más

25 Jun

Akinlabi

per Lluís Panses

Us resumiré la primera part de la novel·la que no penso escriure. Serà una introducció segons l’ús: situaré els personatges, les relacions, la trama i els moments cabdals. I un cop resumida la primera part, us deixaré penjats i us recordaré que aquesta és una novel·la que no escriuré.

L’Akinlabi té nous anys i viu a la ciutat de Barcelona. El xaval és dels que gasta unes piles que no s’esgoten mai i, això que és una tabarra per a tants, segurament és el que l’ha rescatat de caure en un pou d’infantesa. Té una germana, la Yoruba, que el mes de març passat va fer-ne set i, per cert, també porta aquestes piles que mai no diuen prou. Tots dos es barallen i s’estimen com a germans, i tots dos van a l’Escola Pare Poveda (un centre de gestió pública ubicat al barri de Vallcarca).

Leer más

24 Jun

Virginia Wolf

 

Piu_Rosita junio_Virginia_Wolf_coverVirginia Woolf (1882-1941) nació y murió el mismo año que James Joyce. Mientras él se zafó de la guerra refugiándose en Suiza, donde murió de peritonitis, Virginia Woolf se libró de ella sumergiendo su cuerpo en el río Ouse con los bolsillos llenos de piedras. Novelista, ensayista, escritora de cuentos y estandarte del movimiento feminista británico fue una de las figuras literarias más importantes del modernismo del XX.

Leer más

23 Jun

Palíndroms 2, Les beceroles

per Jesús Lladó @JessLlad

Els inicis d’un palindromista solen ser els diccionaris. Potser actualment no cal perquè se’n poden llegir arreu, però quan jo vaig començar, a finals dels vuitanta, la seva presència era gairebé nul·la. I aquesta fase d’aprenent penso que és important en totes les “disciplines”. Almenys així va ser en el meu cas. Fascinat per la simetria dels mots vaig començar a buidar diccionaris a la recerca d’aquestes perles. Monosíl·labs com CEC, CUC, NEN, POP, RAR, TOT; amb dues síl·labes o més com CAIAC, CÍNIC, MÍNIM, BUB-BUB, COMMOC, NON-NON, TURURUT, PIPIRIPIP; o els noms de persona, PEP, ANNA, NIN, LLULL poblaven el món dels palíndroms.

Leer más

23 Jun

Tafarrer

per Xènia Ribas @canetmar80

Tu, sempre tu. Tu abans. Tu ara. Tu etern. Tu eix de l’univers. Tu altiu. Tu superb. Tu vanitós. Tu, sempre tu.

Com et jactes, tafarrer, que tothom giri al teu voltant! No, no podies suportar quan creien que el centre era algú altre. I, ara, ja fa temps que et sents únic i et refugies en el teu món particular per no haver d’acceptar que lluny hi ha molts altres que són com tu.

Leer más

22 Jun

A cadascú el que és seu

Un microrelat de Joan Pinyol

Després de matar-lo d’un sol tret, va estar bona estona furgant-li la ferida. Creia fermament que la víctima no tenia cap dret de quedar-se-li la bala.


Joan Pinyol (Capellades, 1966) és llicenciat en Filologia Catalana. Dels onze llibres que ha publicat, tres són de microrelats: “Noranta-nou maneres de no viure a la lluna” (Premi Vila d’Almassora, Setimig Edicions, 2001), “Micromèxics” (Premi Vila de Puçol -Brosquil Edicions, 2007-) i “Glops” (Ed.Petròpolis, 2009).

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó