11 Ene

Èdip no tenia cap complex!

per Antoni Janer 

 El pare de la psicoanàlisi, l’austríac Sigmund Freud (1856-1939), tingué ben present la mitologia grega. Va ser ell qui va encunyar el complex d’Edip per al·ludir al desig sexual, del tot inconscient, envers la mare que sent tot ésser humà de sexe masculí entre els 3 i els 6 anys. Aquest desig el porta a odiar el pare, el qual és vist com un competidor per l’amor de la mare i com una figura d’autoritat estricta. En la mitologia grega, però, Èdip va actuar de manera del tot inconscient.

Èdip és l’heroi tràgic per excel·lència de la mitologia grega. La seva recerca per la veritat li reportarà greus conseqüències. Així ho recreà magistralment Sòfocles en el seu Èdip Rei, considerat la primera gran investigació policíaca de la ficció occidental. Èdip era fill de Laios i Iocasta, reis de Tebes. A Laios l’oracle de Delfos li havia vaticinat que un fill el mataria i es casaria amb la seva dona. Alarmat per aquesta advertència, en néixer la seva criatura, ordenà a un fidel servent que l’abandonàs al bosc del Citeró amb els peus lligats. Leer más

23 Nov

Femme fatale, l’origen del mite

per Antoni Janer

 11

Venus Verticordia (Dante Gabriel Rossetti)

La bellesa de les dones pot espantar. Al segle XIX ja va prendre força a Europa la imatge de la dona destructiva i seductora alhora, demoníaca i atractiva alhora. És el que en francès es conegué com a femme fatale (dona fatal). En contraposició a aquesta iconografia, imperava la idea romàntica de la dona malaltissa i dèbil. Leer más

12 Oct

Utopies al món clàssic

per Antoni Janer

Ja fa 500 anys que el britànic Thomas More va escriure la seva famosa obra Utopia (1516), una illa imaginària que havia d’acollir una societat perfecta. Aquest neologisme d’arrels gregues jugava amb l’ambigüitat etimològica: podia significar “no lloc” (οὐ + τόπος) o “lloc del bé” (εὖ + τόπος). More s’inspirà en l’Estat ideal que al segle IV aC esbossà Plató en el seu tractat República, coneguda en grec com a Πολιτεία.

La República platònica estava ordenada en tres classes socials: filòsofs governants, guerrers guardians de l’Estat i treballadors productius. Les dues primeres classes no podien tenir propietat privada per evitar que, per egoisme o per ambició, poguessin sorgir divisions entre elles. També imperava la igualtat de sexes –tota una revolució tenint en compte la misogínia imperant d’aquella època–. Un dels motors del projecte platònic era la παιδεία (“l’educació”), il·luminadora d’una vida justa.

Leer más

21 Sep

Carpe diem

per Antoni Janer

carpediem1Més de dos mil anys després, Carpe diem continua essent el lema de les nostres vides. Present en moltes obres literàries, aquest tòpic va ser encunyat al segle I aC per Horaci.  Literalment significa “arreplega el dia”), encara que el solem traduir com “aprofita el moment”. El poeta romà el va utilitzar per primera vegada a l’Oda 1, 11: Carpe diem quam minimum credula postero (“arreplega el dia, no confiïs en el demà”). És el consell que dóna a Leucònoe, filla de Neptú i Telmiste. Segurament aquesta idea, carregada de vitalisme, prové de la filosofia epicúria. L’himne universitari Gaudeamus igitur (“Gaudim, doncs”) també beu d’ella. Leer más

30 Jul

Frankenstein o El modern Prometeu

per Antoni Janer

Segons ens conta Hesíode (segle VIII aC) a Teogonia i a Els treballs i els dies, Prometeu era fill del tità Jàpet. Tenia un do especial per endevinar el futur –no debades, en grec, el seu nom significa “el previsor”. Així, va poder pronosticar la victòria final dels olímpics en la coneguda titanomàquia. Zeus, un cop al poder, li encarregà la creació de la humanitat.

aaa

Prometeu, el forjador de la humanitat 

Leer más

22 Jun

Pandora i el naixement de la misogínia

per Antoni Janer

 pandora 1

Pandora (Alma-Tadema, 1881)

 Pandora constitueix el mite fundacional de la misogínia grega. Ella va ser, segons explica Hesíode a Teogonia i Els treballs i els dies (segle VIII aC), la primera dona de la mitologia. Zeus l’havia enviada als homes com a càstig després que Prometeu, el seu benefactor, li robàs el foc que abans el patriarca olímpic havia manllevat als mortals per haver-lo enganyat en un sacrifici.

Leer más