19 Sep

Poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

SOM LA INÚTIL DEIXALLA

Som la inútil deixalla del segle de la por,

del segle dels silencis malmesos,

i les paraules closes al recinte sense veu

dels covards. Ens varen engendrar junt al foc de

la guerra, una nit feta clams de metralla.

 

Ignorem la vàlua dels qui occiren,

però hem sentit el plany iracund de les mares,

i l’esglai dels arbres i la terra.

Per això ens férem homes massa

prompte, homes responsables d’altra nissaga.

 

I ara caminem amb les mans buides,

com un trist escamot de vagabunds

incompresos i rebels, que deixaren plorant

llur joventut cremada a la pira dels somnis.

[Del llibre Un món rebel]

Leer más

19 Sep

Abassegador

per Xènia Ribas Beltran

No en guarda allò que en diríem un bon record. Cap ni un. De fet, si pensa en ella, el que li ve al pensament són les discussions tothora. Les mirades acusadores que se li clavaven a la pell i el perforaven. Els sopars i els dinars sumits en un silenci sepulcral amb l’únic so d’una tele menuda de fons que cap dels dos no escoltava. Aquell estirar-se al llit buscant desesperadament les puntes del matalàs per evitar qualsevol contacte físic. Aquells senyals inequívocs i amargs que els avisaven que s’havia acabat i que van ignorar durant tant de temps. Potser massa. Leer más

17 Sep

Desde la caja de libros XLIX

por @librosfera

Supongo que en todos los gremios hay polémicas. ¿Por qué debería ser el de las bibliotecas públicas diferente?

Hoy os resumo la última tormenta, desarrollada en una serie encadenada de artículos, réplicas, contrarréplicas, tuits y posicionamientos que tuvo su origen en una noticia publicada por El País.

El artículo, titulado “Bibliotecas: ya no sólo para ir a leer”, explicaba en qué consiste el programa “Bibliolab”, la nueva apuesta de las bibliotecas de la provincia de Barcelona. Habla del cambio que supone en el modelo de las bibliotecas públicas, centros tradicionalmente “dedicados exclusivamente a la lectura y el préstamo”, para pasar a ser espacios más dinámicos y orientados “a la experimentación y la creación”, potenciando talleres y cursos y creando espacios como los llamados makerspaces. Marta Cano, gerente de las bibliotecas públicas de la provincia, declara que:

[…] en algún lugar se tendrá que enseñar a utilizar una impresora 3D [ya hay alguna biblioteca pionera en Barcelona que dispone de ellas]. Si sólo prestamos libros esto se acaba, porque ahora la información se puede buscar desde cualquier sitio gracias a Internet. Leer más

15 Sep

Crónica de un verano loco

por Carolina Montoto

Soy la doctora M, especialista en medicina familiar y comunitaria, y creo no exagerar si digo que este verano me ha sucedido algo espantoso, que me ha trastornado de arriba abajo y ha vuelto mi vida al revés.

Ha sido un verano, por cierto, horrible. Los mosquitos me han acribillado a picadas; por culpa del aire acondicionado aún arrastro una bronquitis y ni siquiera he podido entretenerme viendo películas porque el videoclub de mi casa está en la cuerda floja debido a que quieren subir el alquiler del local a precios astronómicos: son las cosas que tiene el vivir en una ciudad concebida como un negocio en vez de estar pensada para sus ciudadanos. Leer más

14 Sep

PALÍNDROMS 42, En català, Palíndroms temàtics (4), existencials, Jesús Lladó

per Jesús Lladó @JessLlad

 

Una altra setmana que dedico als palíndroms temàtics. Un tema recurrent en la meva producció palindròmica són les preguntes, no pas les respostes. I aquestes preguntes sovint tenen un caràcter existencial, espiritual fins i tot. Sempre, però, sense ànim de transcendència encara que ho pugui semblar. Ans el contrari. És el que em suggereixen les paraules i la reversibilitat.

 

CERCO O CREC?

Sap? Cerco. No, jo no crec pas. 

Cercà Lao Tse, l’est o Alà, crec.

Ací mal si cerco Déu. Quedo, crec, islàmica.

Adéu. Queda Déu? Què da?

 Res sé. Res a témer, tot remet a ser ésser.

Res. És, n’és, ànima.
Calla, corre -m’erro?- calla…,
camina sense ser.

Ser?


Ésser un cos?
I si sóc nu,
res sé,
res.

 

Eres, Ed, serenitat,

i n’eres de serè.

 

Ser on sé ser,

on no-res és,

no-res.

 

Sé ser cínic.

Reses?

 

 

14 Sep

Sense suc ni bruc

per Xènia Ribas Beltran

Sap que va ferir els pares i li va saber molt de greu. Però ho va acceptar com un mal menor, gairebé com una conseqüència inevitable del destí. Sabia perfectament que els hauria fet molt feliços si hagués continuat, que era el que volien i el que desitjaven. Fins i tot, el que esperaven. Però és que això l’haguera condemnat a un infern etern, a una vida ensopida i trista, a ser un altre, un altre que no volia ser.

Per això, en aquella sobretaula d’un diumenge del mes d’abril, un xic nerviós però segur, va explicar-los que no continuaria amb el negoci familiar, que ell volia fer la seva i que el camí que havia escollit era un altre. No s’ho van prendre gens bé. De fet, el pare va estar profundament desagradable. Li va etzibar que s’havia begut l’enteniment, que prou que sabia que aquell era el seu deure. Que ho devien tot a aquell negoci, que, sense, haurien mort de gana. Que de cap de les maneres! Que el seu futur estava en aquella botiga i que prou romanços. I que si volia dibuixar, pintar o com recoi n’hi diguessin, ho podia fer, evidentment, però en les seves estones lliures. Però dedicar-s’hi… Si allò no era una professió, ni una feina, ni un futur ni era res! Què dimonis volia? Acabar vestit amb parracs? Leer más

13 Sep

Captiveris

Un microrelat de David Vila i Ros

Quan l’últim pres abandonà la presó, el carceller s’adonà que ningú no havia passat tant de temps entre aquelles parets com ell, que hi havia treballat des del primer dia. I aleshores sentí una sensació d’ofec.

 

Microrelat inclòs al recull Verba, non facta (Voliana Edicions, 2014)


David Vila i Ros (Sabadell, 1977) és dinamitzador lingüístic i imparteix tallers i conferències per fomentar l’ús social del català. Ha publicat Ni ase ni bèstia (2010) i els assajos Català a la carta (2012). Podeu seguir-lo al blog Malgrat la boira.

 

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

12 Sep

Basarda

per Xènia Ribas Beltran

Ja hi ha arribat. Està tot tan fosc que quasi no s’hi veu. Només petits instants fugaços en què la lluna treu el nas entre els núvols o un llamp esfereïdor li encega els ulls. L’edifici gris li sembla més lúgubre i fantasmagòric que mai. Els corbs la fiten, quiets com estàtues de marbre i enfilats sobre les branques d’uns arbres punxeguts amb unes formes tan, tan estranyes que semblen vius. Monstres vius…. Tremola. Té por, molta por. Però, tot i així, hi ha d’entrar…

Obre la porta de l’institut. Ja fa temps que, cada vegada que ho fa, la basarda és més immensa. Què li faran avui? La insultaran? Se’n riuran? Faran com si no la veiessin i la bandejaran, com si no hi fos? La robaran? La pegaran? “Què? Què? Què?! Què em faran avui? Digueu-m’ho, si us plau!”. Està aterrida. Viu aterrida. Leer más