11 Ene

PALÍNDROMS 54, Palíndroms temàtics (12) Jesús Lladó – escriptors

per Jesús Lladó @JessLlad

Si la setmana passada la dedicava a les lletres i els jocs de mots, aquesta ho faig amb els escriptors. Escriptors de tota mena, sense criteri selectiu o valoratiu, simplement perquè els seus noms ens permeten palindromejar.

 

A Dario Fo, irada.

Ara per ser bo, ara, Dario Fo ira darà. Obres? -repara.

 

Olor de Pedrolo.

Olor de prosa, fas or, Pedrolo.

Olor de poema amè, o Pedrolo?

Olor de país… lletra, martell, sia Pedrolo.

 

Ui!, Verlaine, genial, reviu.

 

En Gide digne?

En Gide resà serè, digne.

 

Era Proust suor, pare?

Cercà Proust suor, pa? Crec…

 

Sa, crec, Cercas.

O Cabré, per bacó.

 

El Poe promet temor, people.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

Al literari tiraré til·la.

 


 

09 Ene

Trescar

per Xènia Ribas Beltran

Li diuen sovint que això no ho hauria de fer, que qualsevol dia li passarà alguna cosa i que què farà ella, allà, tota sola. Que pot caure per un barranc, relliscar i trencar-se la testa o caure en un forat amagat per uns matolls o per la pinassa. Que vagi amb compte, que és un bosc traïdor. Que, fins i tot, la podria assaltar algun depravat i vés a saber què, que hi ha gent molt dolenta… No, no hi vagis sola, que ens fas patir, Emma.

Ella fa veure que els escolta i assenteix pacientment amb el cap però, en el fons, tothom sap que fa com qui sent ploure. Perquè és ben bé que quan se li torni a antullar, agafarà el corriol que neix darrere de ca seva i trescarà i trescarà una bona estona fins a endinsar-se en la profunditat del forest. Quina ximpleria, haver-hi d’anar amb algú, ves! A banda que tota la pau, tota la serenor que només aconsegueix sentir perduda entre mig d’arbredes, roques, sorra i olor d’humitat s’esfumaria i desapareixeria per sempre més. No, no hi pensa anar mai amb ningú. Hi anirà sempre sola. És el seu lloc i el seu moment. I la seva decisió.  Leer más

09 Ene

Tres veus lligades a Minase. Sogi, Shohaku, Socho

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

la neu perdura

al cim, el peu s’emboira

aquest capvespre

 

l’aigua enfila un paisatge

perfumat de pruneres

 

pel clap de salzes

la brisa riberenca:

és primavera

 

la perxa empeny la barca

amb sons tan blancs com l’alba

 

la lluna, on para,

en la nit embromada

de la travessa?

 

els camps coberts de gebre,

quan la tardor s’acaba

 

l’herba s’asseca,

sorda al cor dels insectes

que canten d’esma

 

preguntant a la tanca,

el camí que se’t bada

 

dalt a muntanya,

una vila instal·lada

en la tempesta

 

la soledat, com pesa

en una terra estranya

 

què et queixes, ara?

potser et penses que ets l’únic

que enyora els altres

 

Tres veus lligades a Minase. Sogi, Shohaku, Socho. Traducció de Jordi Mas López. Vic: Cafè Central/Eumo Editorial, 2017. XIII Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia».

 

 

17 Dic

Desde la caja de libros LXI

por @librosfera

La wifi funciona fatal.

Es que ya no queda más sitio donde estudiar.

No me puedo creer que haya seis personas esperando este libro.

¿No abrís el lunes por la mañana?

Esto es una defensa de la queja en la biblioteca pública.

De la queja bien entendida, de la queja útil.

Para que la queja sea una queja útil, hace falta algo más que darle voz. Y es que las quejas de voz, las que se le hacen en el calentón del momento a la primera persona con la que te encuentras trabajando al otro lado del mostrador, son de corto alcance. Lo más probable es que esa queja muera en la persona que la recibe. Con un poco de suerte, se comentará en una reunión de equipo o se trasladará a la dirección de la biblioteca. Pero pocas veces llegará más allá. La única utilidad que habrá tenido será que a la persona que le ha dado voz se le pasará el calentón. No digo que sea poco… pero me parece una lástima que se quede en eso.

Os sorprendería saber la enorme diferencia que hay entre dar voz a una queja y dejarla por escrito. Leer más