20 Mar

Fretura

per Xènia Ribas Beltran

Fretura

La Trudis surt del supermercat agafada del bracet de la Tineta, la seva amiga de l’ànima, que, amb setanta anys, encara no ha aconseguit deixar de ser eta i ser la Tina. Estan cofoies i orgulloses. No fallen mai a la cita anual. Han comprat arròs, llegums, sucre blanc i oli (de gira-sol, que també fa el fet i el d’oliva és car…), que han dipositat en una caixa de cartró gegant a la sortida de l’establiment. Com sempre, han besat els voluntaris solemnement amb cara d’afectació, després d’haver engegat la tirallonga de comentaris que duen preparats de casa i que repeteixen any rere any. Arriben al bar de sempre i, com cada diumenge, prenen unes olives farcides d’anxova, unes escopinyes i unes patates, tot regat amb un vermut negre ben fresquet. Comenten sentint una escalforeta agradable dins seu – vés a saber si de la beguda o del benestar per la bona obra – que potser no aconseguiran acabar amb la pobresa però que almenys han contribuït a pal·liar-la.

La Cynthia ja ha tret tots els paquets de la capsa i els ha deixat a sobre del marbre. Se’ls mira i pensa què farà amb tants pots de llenties, si no li agraden ni a ella ni als seus fills. I encara li provoca més astorament la barra de mantega de dos quilos… Li diuen que s’ha de sentir agraïda però no se n’acaba de sortir. La caritat li bufeteja la cara fins al punt que s’enrogeix no sap si de vergonya o de ràbia. Al final, sospira i guarda lentament els embalums als armaris – la fretura l’ha acabat amansint –. Mentrestant, es pregunta quin dia podrà comprar algun tall de peix fresc per als marrecs.


Fretura vol dir mancança o escassetat del necessari o d’alguna cosa necessària. Freturós és mancat, que fretura. I, finalment, freturar significa estar mancat, estar necessitat i també caldre, ésser indispensable.

 

17 Mar

Desde la caja de libros LXXXI

por @librosfera

Marzo, 1929

1-3-29: Al llegar a la Biblioteca encuentro una invitación para que asistamos a una conferencia que el Sr. Grant i Sala daría en el local de la Asociación de la prensa diaria, el día 2 del presente. Dicho conferenciante es el Presidente del Patronato Pro-flora silvestre, y como estoy sola, escribo una carta agradeciendo la atención y excusando la asistencia en nombre de las dos. Llega el correo y nos trae un número de “Vogue” correspondiente a marzo de 1929; dos de “Lecturas” correspondientes a enero y febrero de 1929. La casa Espasa nos remite una porción de catálogos de las obras que edita. Hoy es día de poca animación.

13-3-29: Llega el giro anunciado el domingo de 123’50 ptas. para gastos de material. No sé si debido al buen tiempo la Biblioteca está bastante desanimada, vienen pocos niños, por la tarde han venido solo una docena de hombres y unos seis niños. Ayer enviaron del “Patria” dos números correspondientes al día 11 de este mes en el que hay un pequeño artículo donde piden que se abra la Biblioteca hasta las nueve, naturalmente cambiando la hora de su apertura que podría ser a las seis en vez de las cinco. Compramos una cazuela de barro para el serrín y escobas.

Leer más

15 Mar

PALÍNDROMS 60, Miscel·lània (6), Jesús Lladó

per Jesús Lladó @JessLlad

Apropant-nos a poc a poc a la caducitat de la revista, vaig abocant uns quants palíndroms més.

Noto glaç al got. On?

Noto tedi de tot. On?

O Blai, el líder fred i lleial, bo.

Núria: xiïsme tem, si ix a Irun.

No mamo, no, mamón!

Noia, ama’l, foc o flama. Ai! on?

Nota ara l’alè diví de la Lara, àton.

No sou ni sincer, crec, ni sinuós. On?

No forci mala veu. Què val, a micròfon?

Neula val? La copa, cava, havà, capó, cal? L’avaluen.

Nen, urnes, lleis, sí, ells enrunen.

Melodrama: amor, broma, amar dolem.

Nenes, noble pintura fa Rut. Ni pel bon Senén.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

No se m’ocorre res, repara.

Mut sóc.

Cínisme tems, inic?

Costum: ara per ser, erro.

Com és? On?


 

14 Mar

El poeta

Un microrelat de Ramon Pardina

El narrador hagués matat perquè l’anomenessin poeta. El guionista hagués matat perquè l’anomenessin narrador. El poeta hagués matat per guanyar-se la vida com el guionista.

Ramon Pardina (Barcelona, 1977) ha treballat de guionista de televisió a programes com Buenafuente, Crackòvia,Polònia, El Gran Dictat o El foraster. Ha publicat els llibres de relats La novel·la que no he escrit mai, El jugador de futbolí que volia córrer la banda, L’home més feliç del món i El club dels homes amb bigoti.

 

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó Rahola

13 Mar

Orb

per Xènia Ribas Beltran

La Història. La Història amb majúscula. La Història viu en un pis cada vegada més petit i rònec. Ja fa temps que no surt gaire de casa. Tampoc no la va a veure quasi ningú. Tan sols alguns individus – quatre gats incompresos – que, de vegades, s’il·lusiona pensant que l’estimen i la comprenen.

El que sí que fa, la Història, és observar des de la finestra del menjador, que dóna al carrer. Des d’allí, veu passar riuades de persones impertèrrites, indiferents. Sovint les interpel·la.

– Per què m’ignoreu? – els diu –. Si jo us podria ajudar a desfer atzucacs i embulls en què us trobeu.

– Per què em bandegeu? Si, amb mi, tot seria més entenedor i, segurament, més harmònic.

– Per què em menysteniu? Si us podria servir per evitar que repetiu els errors persistents de sempre o, si més no, a decidir amb més consciència. Leer más

11 Mar

Desde la caja de libros LXXX

por @librosfera

NO COMPITEN, SE COMPLEMENTAN

[Traducción/Adaptación del artículo “Complement, not Compete”, publicado en uno de los blogs de Library Journal bajo el seudónimo de “Annoyed Librarian” en diciembre de 2017. Encontrado gracias a Evelio Martínez.]

Recientemente ha circulado entre colegas bibliotecarixs un artículo/lista sobre por qué las bibliotecas siguen siendo mejores que Internet. Se trata de una lista interesante aunque bastante cuestionable que en realidad se debería llamar “por qué las bibliotecas son mejores que Internet si Internet no fuese una plataforma neutral en la que compartir información.”

En la lista se menciona por ejemplo que “Las bibliotecas son espacios seguros.” La idea detrás de esta frase es que las bibliotecas son espacios más seguros para intercambiar ideas con extrañxs sin correr el riesgo de que alguien te llame nazi. Una cosa que sí hacen las bibliotecas es restringir el número de personas de las que puedes aprender y su procedencia geográfica. Sin embargo, Internet es un lugar seguro si no interactúas en ningún momento con extraños, algo que sería recomendable que no hicieras. Leer más

08 Mar

PALÍNDROMS 59, Miscel·lània (5), Jesús Lladó

per Jesús Lladó @JessLlad

Una setmana més presento una miscel·lània de palíndroms, sense cap context ni connexió. Es tracta simplement de llegir i deixar-se agombolar per la simetria. Que en gaudiu!

 

Obra clau té, tu, al carbó.

O t’amo – et cerco poc recte – o mato.

Obscena tapa reps per àpat: ànecs. Bo!

 

O ser, i cerco, o crec i reso.

O miro sèries – ei!, res- o rimo…

O manobres rep per ser bon amo.

 

Noto nom tòtil i tot monòton.

Nu rema canoa. A on? A Camerun.

Núria arrossega, pagès, sorra a Irun.

  

Notes la feble veu?

Què?

Vel, bé, falset…

On?

 

Només sé la veu que val, és Sem. On?

Noi vil, bo, ara cot tocarà Oblivion.

No, si et cases… acte i son.

No té ni vi ni vinet. On?

 

Nevà, i dos sexes s’odiaven.

Ni rimin rodolí, filó d’or, ni mirin.

Ni gosi mirar. La mà fa mal, rar i misògin.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

Nois, colla Déu.

Queda lloc?

Sí.

On?


 

07 Mar

Poesia de Joan Vinyoli

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

Vindrà la mort

Vindrà la mort i els ulls m’arrencarà:

veuré llavors un altre firmament.

La finitud és un vaixell varat,

l’hortalissa que menjo no té cucs,

el silenci m’impregna de clarors.

La mort és purament un canvi més.

[p. 41, de Domini màgic]

 

El vell i el mar

El mar és ple, però jo em passo dies

omplint-lo de mirada.

Cal saber-ho fer:

que mai no se n’adoni, com si no el tinguessis

en res tot i la seva immensitat

i el seu saber-se dur i compacte, ric

com la balena, que tot d’una en surt

i que amb un cop de cua els pescadors afona.

No, que romangui llis, indiferent

a la teva enyorança, a la teva recança.

Ser vell de veritat vol dir saber estar sol.

Estalvia gemecs i fes més ample el mar.

[p. 49, de Domini màgic]

 

Li Po

De bat a bat oberta

la porta a la recança, veig la tarda

falba de juny anar cap a la incerta,

prodigiosa nit covarda

de tants focs que van cremar-la

la vetlla, ahir.

Quina moguda parla

se sent aquí?

Sóc en l’antiga llar de

Li Po, bec sake i m’embriago.

Al fons de mi, dins l’altre ja, naufrago.

[p. 67, de Domini màgic]

 

Joc

M’he tornat una bola de billar

de vori que rodola empesa sempre

pel tac sinistre i dolorosament,

topant contra les bandes del rectangle,

és repel·lida amb seca violència,

sense parar.

No puc ja més, retira’m

del feltre verd, jugador empedreït,

deixa’m sentir com van caient les hores,

com cessen el soroll i el moviment,

com, inactiu, el vori es fa de cera,

que fondrà, al capdavall, la mà del foc.

[p. 79, de Domini màgic]

 

Vinyoli, J. Domini màgic. Passeig d’aniversari. Barcelona: Empúries, edició del 25è aniversari, 2009.

 

07 Mar

La bifurcació

Un microrelat de Beatriz Díaz Rodríguez

De tota la vida, la deixalleria era acabant el poble a la dreta, i el cementiri, a l’esquerra. Aquell matí, però, els veïns de Fossar de Dalt que van voler acomiadar al vell i conegut Tomàs, van haver d’agafar el camí de la dreta, tot fent pujada, segons el nou avís. Amb la pena ningú s’ho va qüestionar, la vídua amb els ulls plorosos no podia més que seguir els passos dels seus veïns, tot recordant i enyorant al vell Tomàs. De tornada, i fent baixada, les llàgrimes s’assecaven i acomiadar-se d’en Tomàs no es feia tan pesat. Varen començar les preguntes, qui hauria decidit aquell canvi? Estaria còmode en Tomàs dins d’aquella banyera rovellada tota l’eternitat? Arribats a la bifurcació es van creuar amb en Joanot, ben carregat amb la seva vella i trencada bicicleta, tot agafant el camí de l’esquerra sense aixecar la vista del terra per veure el nou avís. Ningú però va gosar en preguntar-li res. En part perquè en Joanot era el fill del nou alcalde i perquè aquella bicicleta ben mereixia un bon descans, les vistes i el sol de tarda del cementiri, perdó, de la nova deixalleria, no tenen preu. La seva pena però trigaria més en marxar, la nova deixalleria de tornada fa pujada.


Beatriz Díaz Rodríguez (Mataró, 1977) és llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses (UAB) i postgrau en Gestió de Continguts a Internet (ICT). És en el seu paper de mare de dos nens on fa de publicista, directora financera, gestora de conflictes i dinamitzadora d’actes diversos. Sempre ha escrit però mai s’havia llençat a fer-ho públic, és des de l’any 2016 que escriu microrelats i els comparteix.

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó Rahola