10 Nov

Estudio antropológico del machoman

por Carolina Montoto

Soy la doctora M, especialista en medicina familiar y comunitaria, y desde hace unas semanas me hallo totalmente absorta por un estudio antropológico que he emprendido sobre la formación-construcción del machoman.

Tras mi observación del ejemplar que desde el verano calienta ocasionalmente mi cama, de nombre Carmelo y altura 1,72 cm, peso 70 kg, tensión 120/80 mmHg, y sin otros antecedentes patológicos de interés, he podido concluir algunas de las características que reúne este género:

-En sus juegos, solo hay ganadores o perdedores.

-No contemplan los tonos grises, ni los silencios.

-Con sus largos discursos y el tono de voz alto que emplean para pontificar, imponen ritmos trepidantes que no dan la oportunidad de reflexionar al contrincante.

Hasta aquí, el corpus teórico. Leer más

09 Nov

PALÍNDROMS 50, Palíndroms temàtics (6), poètics, Jesús Lladó

per Jesús Lladó @JessLlad

Els palíndroms, a més de ser un joc de mots, sovint es porten al camp literari. Dit d’una altra manera, hi ha palindromistes que no es conformen amb anar fent frases sinó que pretenen endinsar-se en l’àmbit poètic. De vegades amb bons resultats, i de vegades no tant. La constricció pròpia de l’artifici, fa que sigui molt difícil elaborar poesia d’anada i tornada, i ja no diguem si es tracta de fer-ho amb métrica.

Pel meu tarannà, no sóc gaire donat a les vel·leïtats poètiques, ara bé, això no treu que de tant en tant faci palíndroms que tinguin, si més no, un caire poètic, o líric.

La intenció inicial dels exemples que veureu avui, no era fer poesia, però al resultat final, almenys al meu entendre, se li pot atribuir carácter poètic.

En el primer cas la palindromia és per línies.

 

Sóc sol, clos cos.

Cerco, o crec,

sexe, no nexes,

i vi;

a sac, a casa,

obert et rebo,

amada dama.

***

 

Un mar

brama, dona,

no d’amar.

Bram nu.

***

Un oceà,

fosc so,

fa eco nu.

***

I un parell d’haikús (5-7-5)

 

Arriba la llum.

La set, aviva, té sal.

Mulla la birra.

 

Mulla la birra

Llavi las i salivall.

Arriba la llum?

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

Lloro sa fatiga, t’atabala, la bata t’agita, fa soroll…

 


 

 

08 Nov

Mirall

Un microrelat de Carles Castell Puig

 S’asseuen al meu davant. El noi —texans, samarreta, cabell curt— vincla el cos endavant, gira el coll cap a la finestra del tren i resta abstret. Ella —més gran, atractiva—  li fa una mirada ràpida i es posa a llegir.
 
Passats uns segons, el xicot inicia un balanceig que de seguida acompanya de forts gemecs. La noia estén la mà fins col·locar-la sobre el seu braç i li mormola eh, eh, va, va. Ell va aturant el moviment fins que torna a quedar-se embadalit. Un minut més tard, s’inicia de nou el cicle.
 
A mesura que contemplo com es va repetint l’escena, la seva conducta em va hipnotitzant. A la fi, comparteixo amb ell l’amenaça de les imatges que es formen a la finestra, la por que enrigideix tot el cos, l’angoixa que s’estén fins envair totes les vísceres i la convulsió final del cervell, que provoca l’embogiment i desferma la descàrrega incontrolable.
 
Sense adonar-me’n, l’ansietat i l’opressió també em tenallen a mi i acabo reproduint els moviments del noi. Em sumo als seus vaivens, primer, i al seu vagit, després, per acabar esclatant en un esgarip espantós que em capbussa en les tenebres. Llavors, la dona que tinc al meu costat m’amanyaga i em calma amb el seu eh, eh, va, va.


Carles Castell Puig (Reus, 1962) L’any 2008 el seu recull de contes satírics I… va guanyar el Premi Jaume Maspons i Safont, de Granollers. Des de llavors, diversos relats han estat guardonats i publicats en reculls col·lectius. El seu últim llibre és Relacions molt relatives (Voliana, 2014), finalista del Premi El Lector de l’Odissea 2013.

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

07 Nov

Parrús

per Xènia Ribas Beltran

A l’Elizabeth Coleman

La Bessie sempre havia estat una persona decidida i persistent. Ja des de ben petita, quan caminava sis quilòmetres cada dia per anar de la granja on vivia amb la seva família fins a l’escola. Acabava rebentada perquè, a més, un cop a casa, havia de donar un cop de mà amb les feines del camp. I així, entre llibres i blat, sirga que sirgaràs, va aconseguir tenir una formació acadèmica.

També ho va demostrar ja de més granadeta, quan tot just l’adolescència se li esfumava. Malgrat els advertiments de la mare i dels seus germans -i l’enveja admirada de les germanes-, no va tenir gens de por de fer les maletes i marxar a França per obtenir la llicència de pilot. Perquè això, als Estats Units, era somniar la lluna en un cove… Era dona i era afroamericana. Prohibició doble, doncs.  Leer más

07 Nov

Poesia de Joan Brossa

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

LA SALUT MARE

És alta la paret, pregon el sot.

Farina duc en peces d’armadura;

Haig de cosir parts baixes d’ocellot

I aixecar els ulls amunt sense amargura.

 

Saber-li el nom al bou ningú no pot;

Qui escup damunt la seva testa dura

S’olora el puny en la foscor, remot.

Simularé d’obrir una porta obscura;

 

Subjectaré el sorteig al tros de pa

I enaiguaré el crepuscle a la retorta.

No treguis la canal del roquissar.

 

Dintre la cova una columna torta

Es fon. Mudant d’ocells la lluna va

A la posta amb agulles a la porta.

                           [p. 15]

Leer más