per Jesús Lladó @JessLlad

Antoni Llull i Joan Campabadal inicien la sèrie dedicada a ressenyar els palindromistes catalans actuals.

Antoni Llull (Manacor, 1935), home políglota, ha centrat la seva activitat intel·lectual en els estudis de lèxic, onomàstica i història, però també s’ha interessat en la cultura popular i en els jocs de mots. Va ser un dels fundadors de SEMAGAMES, el primer en català. La seva producció palindròmica no és gaire extensa però força interessant. El 1980 va publicar un opuscle titulat Quadern dels palíndroms i altres jocs de paraules, i el 1984 el Nou Quadern dels palíndroms, un petit tractat sobre la composició de palíndroms. Vegem una petita mostra de la seva producció:

Apareixia tot així: era pa.

El birret seu, tu, és terrible.

Elba, no; ara res, o no serà raonable.

Ara, crec, a la sortida ha dit: Rosa la cercarà.

Ai, Ramir, “on és seria” i “res sé”, no rimaria.

Allí rep, i on l’Etna mira, rimant, el noi perilla.

Ada la volia dar a Tàrrega, la gerra tarada, i l’ovalada. 

Joan Campabadal (Balaguer, 1951), professor d’institut a Castelldefels, és un palindromista notable. Durant una època, va aportar a SEMAGAMES una gran quantitat d’interessant material palindròmic. Segons Ramon Giné, era un cercador de curiositats lingüístiques de tot tipus i catalogador de palíndroms singulars: monovocàlics, monosíl·labs, pentavocàlics, còmics, etc… Va començar en el número 30 de SEMAGAMES amb una narració plena d’anagrames i palíndroms i va portar la construcció palindròmica al límit per experimentar amb les modalitats esmentades. També ha experimentat amb la poesia palindròmica. Vegem-ne un exemple.

L’amar és i serà mal,

Té un trèbol obert, nuet.

Et cala a l’acte

La veu que val, brollava allà avall, orb

Així et teixia;

Allà dalt la dalla

La va reprimir per aval.

PALÍNDROM DE LA SETMANA

A Roman el Tirol florit l’enamora.

per Jesús Lladó @JessLlad

Francesc Ferrater i Ernest Díez també tenen un lloc rellevant en el món de la palindromia.

Francesc Ferrater (Reus, 1919-2010) ha estat un dels palindromistes catalans més prolífics. També té una extensa producció en castellà. Com en el cas de Carles Mani, nascuts abans de la normativa fabriana, malgrat no haver tingut educació en català, van fer un gran i meritori esforç per servar la llengua mitjançant els palíndroms. Va publicar en tres ocasions a la revista SEMAGAMES, una d’elles sota el títol Palindrogènesi (fecunda mare de palíndroms impossibles). Vegem alguns exemples notables de la seva collita:

Tira’m llet al clatell, marit.

Roda rus neci i censurador.

A Mimí llepa la pell i mima.

No farà bo, si la isòbara fon.

Sota l’aranger regnarà la tos.

Setí a grapats és tapar gaites.

Se n’adona i passa piano danès.

Acata la llei, la veu que val, i ella l’ataca.

Un cop nat, avisi si va tan poc nu.

 Ernest Díez (Torroella de Montgrí, 1952-2012), dibuixant i pintor, va ser autor d’uns 700 palíndroms. La seva dèria el va portar a elaborar un treball important sobre la enigmàtica frase llatina SATOR AREPO TENET OPERA ROTAS, amb Màrius Serra i Vicenç Pagès, titulat EL QUADRAT MÀGIC. UNA HIPÒTESI DE DESXIFRAMENT, que va ser publicat a la revista cultural Els Marges i a SEMAGAMES. En narrativa va compondre SOLFA, JA FA SOL (Conte palindròmico-musical), també publicat a SEMAGAMES. Aquí teniu algunes de les seves perles: 

Sí? Tòfona? Va, va, no fotis!

La trompa cal, a cap mortal?

El ball, ep!, anit, inapel·lable!

L’odi arreu, gana, guerra i dol…

Anima’t, no? Cony, no contamina!

Soda rep, sí; darà paradís per a dos!

Ralles? No cal! Amb malaconsellar…

Real: pa i l’oliva, coca, vi, l’oli a plaer!

El bon català aporta la tropa a l’atac noble.

PALÍNDROM DE LA SETMANA

L’odi, lama, fatiga, mata, patam! agita, fa mal i dol.

per Jesús Lladó @JessLlad

Seguim amb la sèrie de palindromistes rellevants en català. Avui toca el torn a Gabriel Brusi i Alfons Saumell.

Brusi (Ripoll, 1908-Barcelona, 1990) va ser llibreter i impressor, però la seves grans passions van ser les paraules, la música i la composició. Es va iniciar en els palíndroms gràcies a un article de Noel Clarasó que divulgava palíndroms i jocs de mots a LA VANGUARDIA. En la correspondència de Brusi hi podem veure com enviava palíndroms a Clarasó, a qui va dedicar: OSAR AL CRECER, CLARASÓ. Gran especialista en palíndroms sil·làbics, vegem-ne alguns:

CARPES VOL QUE VOL PESCAR.

LA TEMÀTICA ÉS QUE ESCATIMA TELA.

FA QUE TAPIN LA MALA PINTA QUE FA.

DUT PER UN TANT PER CENT. PER TANT, UN PERDUT.

LES PATATES NETES, TAPA-LES.

MÈRIT TÉ SI TÉ RITME.

PA AMB TOMÀQUET … MATÓ AMB PA …

PREN COM ÉS, ESCUDELLA DE VEDELLA. DE CUES, ES COMPREN.

PREN COM SIS DOSIS. COMPRÈN?

Alfons Saumell (Tiana,1920-Barcelona, 2016), escriptor, dramaturg, impressor i traductor ha estat un dels grans palindromistes, a més de conreador i creador de jocs de mots. La seva producció palindròmica és molt extensa, tant en català com en castellà, i va ser un dels col·laboradors més prolífics de la revista SEMAGAMES. Com Brusi, va excel·lir en els sil·làbics.

A TU, CACA DE CACATUA.

ANIMO TITES. ELL TESTIMONIA.

AVISA BÉ, LA BESÀVIA.

BESUC AMB SUC? BÉ.

BLEDA: CAL ALCALDABLE.

CARES, TOPIN AMB PINTORESCA.

CEL AMB SOL O SOL AMB CEL?

DONA GROSSA I, SA, GROS NADÓ.

GESPA DE SES CASES DE PAGÈS.

PALÍNDROM DE LA SETMANA

A la cima no madura l’incívic, ni la ruda, mon amic Alà.

per Jesús Lladó @JessLlad

Un dels personatges més importants en el món de la palindromia ha estat Ramon Giné (Sarral, 1920 – Vilallonga del Camp, 2003).

Giné va descobrir els palíndroms com gairebé tothom, per casualitat. En el seu cas va ser durant una estada a Mèxic[1], tot llegint la revista Excelsior. Al cap d’uns anys d’activitat solitària, va contactar amb Josep M. Albaigès[2], fundador del Club Palindromista Internacional, i des del número dos de la revista SEMAGAMES fins al número 57, poc abans de la seva mort, es va fer càrrec de la redacció.

La seva gran vàlua en aquest món va tenir tres vessants: una, la gran tasca de divulgació en tots els mitjans, escrits i audiovisuals; dues, l’aglutinació d’un gran nombre de palindromistes d’arreu del món, gràcies a la seva afabilitat i bonhomia; i tres, la recopilació enciclopèdica de material palindròmic[3], amb el seu ambiciós, i inacabat, projecte de la Gran Enciclopèdia Universal Palindròmica. Tot això fa que tingui un lloc d’honor en el món de la palindromia.

Tot i no ser gaire prolífic, Giné va ser un bon palindromista. Dotat de finor i un sa sentit de l’humor, sense cap indici de transcendència, ens va deixar palíndroms com els que segueixen.

Stop? On? Ara no pots!

Mercè, va… ! l’Avecrem…!

Tira’m anís a la sina, marit.

La Sara no diu qui donarà sal.

Ací rema un remer nu americà.

Rara pera rep ara per a reparar.

Corc i circ i carca: crac i cric i croc!

Anit, Roc, a la vella, llevà la cortina.

Té llop i rap a Ripoll. O llop i rap a Ripollet?

PALÍNDROM DE LA SETMANA 

Dic al país català: l’atac sia plàcid.

[1] A Amèrica Llatina, i sobretot Mèxic, de fa molt hi ha una intensa i nombrosa tasca palindròmica. Molt abans que a casa nostra es conegués aquesta afició.

[2] Li dedicaré un article més endavant.

[3] El seu llegat bibliogràfic es troba en el FONS R. GINÉ DEL CLUB PALINDROMISTA INTERNACIONAL, a la Biblioteca Central d’Igualada, lloc que es pot considerar el centre mundial dels palíndroms.

per Jesús Lladó @JessLlad

Un cop comentats els documents històrics de Rossend Serra i Joan Amades, en què hi trobem palíndroms a principis del s. XX, inicio una sèrie dedicada als palindromistes que componen en català. Més endavant faré el mateix amb els que ho fan en castellà[1]. No hi sortiran tots, per falta d’espai, però sí aquells que han creat, o que estan creant, un corpus palindròmic a tenir en compte. Començaré pel pioner Carles Mani.

Carles Mani (1898-1980) és considerat el precursor de la palindromia catalana. Neix a Barcelona i des de molt aviat se sent atret per la poesia. Treballa en un laboratori i quan es jubila, es posa de ple a compondre palíndroms. Nou anys després de la seva mort, Ramon Giné, aleshores editor de la revista SEMAGAMES del Club Palindromista Internacional[2] rep una carta de Mercè Mani, germana del palindromista, on hi ha incloses les 4800 frases palindròmiques d’en Carles. Resumint, aquesta va ser la descoberta del palindromista. A partir d’aquí, Giné comença una intensa tasca divulgadora tant dins l’àmbit del Club com en diaris i revistes, cosa que representarà un reconeixement a la persona de Mani i al valor de la seva obra palindròmica.

Per la data que consta en la correspondència, es pot deduir que Mani va ser l’autor de l’emblemàtic palíndrom SENÉN TÉ SIS NENS I SET NENES.

Palindromista amb un vast vocabulari, ric en termes de l’àmbit rural, de la pagesia, de la toponímia i antroponímia catalanes, i amb caire poètic, ha deixat una obra rellevant, que sortosament es conserva en els arxius del Club. Vegem-ne algunes frases:

A l’abat, a l’aplec, el pa l’atabala.

Tip, el pastor, ara farà rots a ple pit.

Mal fet o no, l’ídol Odiló, no té flam.

Sap, Ada?, bonica o no, ací no bada pas.

La Sara, per pagar pa i vi, a Praga prepara sal.

Tal bígama ara no dinarà ni donarà a Magí blat.

Senén, a Roma, net en tot, o no tot net, enamora nenes.

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Res tem, rep te i t’ama, l’amat. I et permet ser.

[1] L’activitat palindròmica a l’entorn del Club Palindromista Internacional actualment es desenvolupa majoritàriament en català i en castellà, per la procedència dels seus socis. També comptem amb l’euskera, i en altres èpoques hem tingut entre nosaltres múltiples idiomes.

[2] Dedicaré més endavant capítols al Club Palindromista Internacional i a la revista SEMAGAMES.

per Jesús Lladó @JessLlad

Fins ara he anat exposant una mica l’origen dels palíndroms i la seva presència en diverses cultures. Avui esmento el que trobem a casa nostra pel que fa a documentació històrica sobre palíndroms[1]. Em servirà d’obertura d’una llarga sèrie d’entregues dedicades, primer, als palindromistes catalans i, després, als castellans. Dubto que tingui espai per dedicar a altres llengües.

Un dels primers documents en català on he trobat que es parla de palíndroms, i amb força detall, és un article del 9 de setembre de 1916 que forma part d’una sèrie de quinze articles titulats Els Jocs d’Esperit, l’autor dels quals és Rossend Serra i Pagès. Va ser publicat a la revista LA VEU COMARCAL, Setmanari Catalanista de Ripoll i sa Comarca. El treball és força complet. Fa referència a palíndroms que podem trobar en la majoria de llibres anglesos, francesos o italians, en mostra exemples no tan coneguts i d’altres en català que probablement eren de collita pròpia. Fins i tot esmenta els mots bifronts que anomena mots bifàcics.

Entre moltes altres coses, esmenta els palíndroms sil·làbics (MI-CA DE CA-MÍ) i proposa una manera d’integrar els palíndroms dins l’àmbit de l’enigmística, usant les endevinalles com a punt de partida. Transcric de l’original: “Per a proposar-los com a especie enigmistica, se plantejen en la forma que’s vulgui, en prosa o vers, preguntant o nó; però sempre donant elements suficients per a trobar la solució.” Per exemple: – ¿ Quin es el nom familiar més usual que llegit del dret i del revés digui lo mateix ?– PEP. I exposa alguns palíndroms com ¿NO SAP PAS ON? – A ROMA PORTA LA TROPA MORA – ¿AI ON TÉ LLET NOIA?.

I un altre document, no tant remarcable, però que també esmenta els palíndroms és JOCS DE PARAULES i JOCS DE MEMÒRIA, de Joan Amades. Entre els anys 1933 i 1937, Amades publica a la Biblioteca de Tradicions Populars una col·lecció de monografies de folklore que arribaria als 42 volums. Un esforç d’estudi i recerca sense cap finalitat comercial ni editorial, com a resposta a la inquietud espiritual d’aportar al corpus de la cultura catalana valors humils tinguts fins avui gairebé en absolut menyspreu a casa nostra.

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Lletra a lletra -ara fado, ara oda- farà art ella, art ell.

[1] Vull remarcar que no sóc pas historiador i que tot el que exposo en aquesta secció no pretén ser un treball científic. Simplement pretenc fer una tasca divulgativa basada en coneixements adquirits al llarg de molts anys d’apassionada afició. Si hi ha algun error de tipus històric, demano disculpes d’entrada. En cap cas voldria ficar-me en àmbits que no em corresponen.

per Jesús Lladó @JessLlad

I segueixo amb els palíndroms il·lustrats. En aquesta ocasió, de tres procedències i autors diferents. Un exemple de Juan David Giraldo, del seu llibre PALÍNDROMOS (Villegas Editores, Bogotá, 2001), i un palíndrom de Carles Mani, del llibre FRASES CAPICUA de Cristòfor Martí (Miquel A. Salvatella S.A., Barcelona, 1999).

I un palíndrom meu il·lustrat pel gran Jordi Corbella.

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Té pa, vi – arriba licor – oci, la birra, i va pet.

per Jesús Lladó @JessLlad

Aquesta magnífica plataforma que està essent la Revista Rosita, em permet desenvolupar el que era el meu projecte inicial, és a dir, donar una visió ben àmplia del món dels palíndroms. Que s’entengui que el palindromisme va molt més enllà de descobrir senzills palíndroms, que ja és prou interessant i divertit. No podré abastar-ho tot al llarg d’un any, que és el temps de vida que queda més o menys a la revista, però intentaré passar pel que considero més important. Avui és el torn dels palíndroms il·lustrats.

Una manera força habitual de presentar els palíndroms és amb il·lustracions. És una manera d’acompanyar el text i de reforçar-lo, seguint la llarga tradició dels còmics. Començaré pels nord-americans, que n’han publicat un munt de llibres, entre els quals tenim el clàssic de Jon Agee Go hang a salami! I’m a lasagna hog! (Farrar-Straus-Giroux, New York 1993). Vegem-ne un parell d’exemples:

PALÍNDROM DE LA SETMANA:

– Seu, seu, queda’t amat.

– Adéu, que sues!

per Jesús Lladó @JessLlad

Vaig parlar en el seu moment dels palíndroms paraula-a-paraula. Doncs ara hi torno per esmentar un cas remarcable en aquest sentit. Es tracta de Publilius Optatianus Porphyrius. Porphyrius que visqué durant el segle IV dC., sabem que va gaudir de gran prestigi durant l’imperi de Constantí el Gran (312-337), el qual, fins i tot, el tractava de “frater carissime” en una carta. Però, per motius que desconeixem, Porphyrius va ser desterrat. En la seva obra hi podem trobar al·lusions sobre el sentiment d’injustícia provocat per aquesta condemna i el dolor que li produí la separació del seu fill, així com sobre el fet que en l’exili no hi trobava el material adequat per a escriure com ell volia.

Leer más →

per Jesús Lladó @JessLlad

No ho sé, però potser la dèria per l’ecriptura palindròmica va venir del bustrofèdon. Com a hipòtesi trobo que té sentit. Si no, com diuen els italians “si non è vero, è ben trobato”.

Però què és el bustrofèdon? Del grec βουστροφηδόν, on βου (bou), στροφή (volta o gir) i δον (sufix adverbial), és un tipus d’escriptura en la qual les línies del text s’alternen d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra, de manera que la seva lectura no implica cap salt. El nom prové del moviment que fan els bous en llaurar la terra en el qual, òbviament, no hi té cap paper el salt a què ens obliga el canvi de línia.

Leer más →