per Jesús Lladó @JessLlad
Després del cèlebre quadrat palindròmic SATOR AREPO TENET OPERA ROTAS en veurem un altre cas, no tan conegut. Es tracta d’una frase màgica que està basada en una llegenda incaica, en llengua quítxua, recollida per Fray Martín de Morua en la seva Historia del origen y genealogía de los Incas, 1585.
per Jesús Lladó @JessLlad
Hi ha un tipus de palíndroms molt peculiar que s’anomena quadrats màgics. Quadrats perquè les seves paraules es disposen de manera que constitueixen un quadrat, i màgics perquè antigament se’ls atribuïen poders. Un dels més populars és l’enigmàtica frase
SATOR AREPO TENET OPERA ROTAS
per Jesús Lladó @JessLlad
Hi ha tres tipus de palíndroms. Els que anomenem “lletra a lletra”, que són els més habituals. És a dir, aquells en què la simetria es produeix tot llegint a la inversa lletra a lletra. En podríem dir “fonemàtics”. En segon lloc els “sil·làbics”, en què la simetria es produeix per síl·labes, i en tercer, els paraula-a-paraula, que en podríem dir “morfemàtics”.
per Jesús Lladó @JessLlad
Els inicis d’un palindromista solen ser els diccionaris. Potser actualment no cal perquè se’n poden llegir arreu, però quan jo vaig començar, a finals dels vuitanta, la seva presència era gairebé nul·la. I aquesta fase d’aprenent penso que és important en totes les “disciplines”. Almenys així va ser en el meu cas. Fascinat per la simetria dels mots vaig començar a buidar diccionaris a la recerca d’aquestes perles. Monosíl·labs com CEC, CUC, NEN, POP, RAR, TOT; amb dues síl·labes o més com CAIAC, CÍNIC, MÍNIM, BUB-BUB, COMMOC, NON-NON, TURURUT, PIPIRIPIP; o els noms de persona, PEP, ANNA, NIN, LLULL poblaven el món dels palíndroms.
per Jesús Lladó @JessLlad
Després d’una breu passejada pel món de la família palindròmica, els anomenats artificis de combinació de lectura longitudinal, entro de ple en els palíndroms, actors protagonistes d’aquesta secció.
En el primer capítol (PALÍNDROM) mostrava el que es considera un dels palíndroms més antics, el grec Νίψον ἀνομήματα, μὴ μόναν ὄψιΝ (pertanyent a l’Antologia Palatina de Constantí Cèfales, segle X). I en la majoria de textos que trobem es considera la Grècia clàssica com a origen de l’artifici. No obstant això, hi ha veus discordants en aquest sentit. Però comencem pel principi.
per Jesús Lladó @JessLlad
Afegeixo un tercer capítol al món dels anagrames. Tan popular és el joc que fins i tot forma part d’un dels concursos televisius actuals com El Gran Dictat, presentat per Dual Mascaró.
Seguint en la línia de l’entrega anterior, donaré un exemple d’anagrama, ja no literari, sinó històric. A la França del s. XVI, el dominic fanàtic Jacques Clément l’1 d’agost de 1589 assassinava el rei Enric III. D’aquest fet en va circular l’impressionant anagrama
FRÉRE JACQUES CLÉMENT = C’EST L’ENFER QUI M’A CRÉÉ
(És l’infern qui m’ha creat).
per Jesús Lladó @JessLlad
A Anglaterra, com és sabut, sempre hi hagut la tradició dels clubs. Doncs sembla que n’hi havia dos de ben peculiars: el dels palindromistes i el dels anagramistes. El 4 de juliol de 1987, Philip Purser publicava una columna al Daily Telegraph on comentava les divertides picabaralles entre els dos clubs. Un tal Dan Commer (anagrama de Commander), president dels anagramistes, argumentava que ells eren més lliures d’assaborir els encants de la vida perquè no s’havien de constrènyer a “l’absurditat cabalística de llegir els mots cap enrere”. Per la seva banda, el president dels palindromistes, Sir Ron Norris (observeu que el nom és palíndrom), declarava que en realitat aquells “refotuts anagramistes estaven gelosos de la perfecció única dels palíndroms”.
per Jesús Lladó @JessLlad
I, en aquest periple per la família dels palíndroms, arribem al membre que la completa: l’anagrama. De les ressonàncies tan mariusserranes a casa nostra, és probablement l’artifici més popular de tots quatre. Es tracta de la transposició “anàrquica” de les lletres d’una paraula o frase per tal d’obtenir-ne una altra. Excel·leix, al meu entendre, quan el resultat té relació amb la frase original. Un dels exemples més coneguts és el fet pel surrealista francès André Breton:
SALVADOR DALÍ = AVIDA DOLLARS
per Jesús Lladó @JessLlad
Avui dedico l’espai a parlar d’un dels il·lustres companys dels palíndroms: el contrapet. El mot català ve del francès contrepet o contrepèterie. L’equivalent castellà és antistrofa o contrapié, l’italià scambio i l’anglès spoonerism.
Hem vist que els palíndroms són mots o frases reversibles sense canviar el significat, i que els bifronts es poden llegir també en els dos sentits però amb significat diferent. En canvi, el que fa el contrapet és permutar lletres o síl·labes de les paraules d’una frase per tal d’obtenir-ne una altra de ben xocant.
per Jesús Lladó @JessLlad
Els palíndroms, amb els bifronts, els anagrames i els contrapets, formen el quartet dels anomenats artificis de combinació de lectura longitudinal[1]. Tots quatre combinen les lletres de les paraules de manera diferent. Veurem exemples de cada cas en aquesta secció; la intenció és donar a conèixer no només els palíndroms, sinó tota la seva parentela.
Els palíndroms han de ser combinacions reversibles, de manera que llegint a l’inrevés obtinguem el mateix significat, tenint en compte només les lletres pelades (no hi compten els accents, els espais ni els signes de puntuació). Més endavant veurem que també es fan palíndroms que tenen per unitat de lectura reversible les síl·labes i fins i tot les paraules.