12 Dic

Poesia d’Anna Gual

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

ARA SÍ

 

No ho hem d’il·luminar tot.

No cal.

 

Tampoc hauria de ser dir, aquest llibre.

Només viscut.

 

Un llibre a mitges.

Un nadó sobrevivent.

 

Vam néixer amb ell.

 

Ara l’expliquem

en veu alta.

 

Tot el que escrivim

és sempre

una resposta

a una pregunta no formulada.

[p. 17, #mansió per a petits invertebrats]

Leer más

05 Dic

Poesia de Jaume C. Pons Alorda

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

La fam de Déu a les avingudes,

al costat dels matalassos blaus de la pena,

on les espines besen els sexes estèrils

 

i tristos dels enamorats. Lluminosament,

després d’un atac de llum, he invocat que les abelles

guardin la mel al meu cor, i que la

 

meva hemoglobina siguin abelles brunzents, i que el

meu cor bategui amb glops de mel.

[p. 25, del llibre Estris de la llum]

Leer más

28 Nov

Poesia d’Antònia Arbona

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

Arrel de llengua

 

Ens sagnaren els llavis del menyspreu.

 

Sobreeixida del teu bes, em brostaren arrels de llengua en el cos

per a donar forma amb dits d’argila als teus pensaments.

Ens envejaren, obscenes, les banderes del record,

les tatuàrem d’alzinars dubtosos, cisellant l’aire amb la mirada,

atès que tu implorares aquest fútil destí.

Només suraren els noms sense esma ni delit,

aquells pels qui ni el vent ja no tingué recança.

Leer más

14 Nov

Poesia de Maria Cabrera i Callís

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

apocalypse now

 

crema troia

sóc grammont calant foc als teus fonemes d’un a un amb un llumí

crema troia

sóc finlàndia en plena aurora boreal

crema troia

aquesta nit déu i les estrelles s’enamoren

crema troia

sóc el darrer vagó d’un transsiberià de tornada

crema troia

sóc la urss sóc el punyal perdut d’europa

crema troia

sóc el volcà ingràvid que et puja per l’esquena

crema troia

sóc la revolta dels continents que se t’acosten que se t’allunyen

crema troia

sóc un sol mot un cacofon una bombeta fosa

crema troia

aquesta nit no dorm ni l’ull del gat no dorm ni la foscor

crema troia

aquesta nit sentiràs els cavalls sentiràs el galop sentiràs la cançó

crema troia

crema’t tota.

 

girona, 29 del 3 del 8

[p. 29]

Leer más

07 Nov

Poesia de Joan Brossa

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

LA SALUT MARE

És alta la paret, pregon el sot.

Farina duc en peces d’armadura;

Haig de cosir parts baixes d’ocellot

I aixecar els ulls amunt sense amargura.

 

Saber-li el nom al bou ningú no pot;

Qui escup damunt la seva testa dura

S’olora el puny en la foscor, remot.

Simularé d’obrir una porta obscura;

 

Subjectaré el sorteig al tros de pa

I enaiguaré el crepuscle a la retorta.

No treguis la canal del roquissar.

 

Dintre la cova una columna torta

Es fon. Mudant d’ocells la lluna va

A la posta amb agulles a la porta.

                           [p. 15]

Leer más

31 Oct

Poesia de Maria Àngels Anglada

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

Arietta

                                               A la meva néta Núria

                               (Adagio molto, semplice e cantabile)

Només tres notes:

amor, temps-mort, bellesa.

Natural i cantable, escriu Ludwig

a qui pugui seguir-lo amb mans alades.

 

Els mots són més feixucs

i són lents els meus dits.

Potser un fresseig de fulles mig daurades

puc, mentre caminem, fer-vos sentir

a l’alba o al capvespre.

 

El vol i l’arabesc de l’arietta

guardem per l’alta nit. La seda fosca

amagarà les ferides suaus,

profundes, de la seva resplendor.

Leer más

24 Oct

Poesia de Joan Puigdefàbrega

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

Ens hem passat els dits pels

sécs de la pell com si fossin de llibre,

hem caminat per les sines de la pedra i hem

begut la mar que es doblegava quan volia

perdurar. Hem estat lletra

a l’espera d’una veu. Ara

 

entenem

el capficament de les paraules,

la llum intestina,

la tinta arrapada als budells,

l’encrostada tripa i la desdimensió

del plec,

 

ara entenem el llibre

on l’aire es desfà en un

cos d’alfabet,

on la lletra dorm

amb la lletra i s’aquieta com s’aquie-

tarien les

peces disperses d’un joc inconegut.

 

Però com que, fet i fet, és entenent

que desentenem, és també

ara, en la darrera lectura, que

pleguem.

[p. 11]

Leer más

17 Oct

Poesia de Maria Josep Escrivà

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

Nota al marge

Explique llatí a una doneta

de mil rulls en caigudes rosses.

Prepare el dinar minuciosament,

sense oblidar cap detall

del ritual diari.

Agrane la pols perquè ningú no pense

que m’agrade veure el temps,

trepitjat a sota

dels meus passos.

 

Amague objectes desagradables

a la vista (a la meua sobretot).

Classifique cartes a dintre una caixa

de sabates i apunte «comprar carpeta»,

per tal de fer-hi el mateix,

amb les factures que se’m descontrolen.

 

(De tant en tant em deture

en les meves ocupacions i et mire

el cos de paper que avui he inclòs

entre tots els objectes caríssims

que conformen ma casa.)

 

Em repasse fotografies entelades

per centenars de canvis de lluna

i en faig un collage, de rojos

i grisos i vores dentades.

 

Després encara tinc temps d’escriure

i de llegir en veu alta,

per sentir-me la veu quan toca

les parets. I em canse

de no badar ja

paraula

ni amb les hores que van estimbant-se

rellotge avall.

 

[Del llibre Remor alè (1993)]

 

Poema extret del llibre 21 poetes del XXI. Una antologia dels joves poetes catalans, a cura d’Ernest Farrés. Barcelona: Proa, 2001 (Óssa Menor, 227).

 

 

 

 

 

 

10 Oct

Poesia de Blai Bonet

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

Catalunya els ulls: pobresa avara

que, del desastre, en fa flor de farina,

que, en cap de mort, hi posa santa espina,

que sempre és profecia i no pa d’ara.

 

Si em parles clar de Catalunya clara,

no en parlis bé, escriu-me com que eguina

des d’un rossinyol gris que no té alzina

i té per bec el bec d’una atzavara.

 

Si he de ser lliure, haurà de ser demà.

Avui la falç ha de dinar de falç

i, en lloc de viure, sempre demanar

 

que la història ens sigui un forn de calç

on moreres em siguin el fossar

on demà put de demanar queixals…

[p. 19]

 

Una teulada amb un colom: el dia.

L’home i la feina fan el seu treball.

Ningú no és la paraula; és el cascall

on l’home és or i l’ésser el somnia.

 

El foc que hi ha en una esca s’encendria,

si una altra esca li fes de batall,

però el jorn d’un jornal sempre és al tall

de la feina on la idea és profecia…

 

Verda s’aixeca, s’apareix no blava,

la nit alta, no grisa, si favada.

L’home entén l’home. El foc se desenclava

 

de l’esperança vil. Ja tota alada,

la certesa és el temple. El rei és bava.

Entén l’esclau la llet de l’aucellada.

[p. 37]

 

Som la vergonya, jo, et vaig darrera

amb el cap blanc i greix on no en voldria.

La passió és el vell bosc i tria

verdor d’enguany que és nova i no m’espera…

Per què m’has d’esperar, si la carrera

dels novells i teus membres fa més via

que la bellesa, i la mirada impia

dels meus ulls és el vol d’una pedrera?

 

Mentider és qui no creu, i tot jo crec

que te fa un mal al cor veure esgarrat

mon roure que, fet taula, per tu és sec.

 

No et faci pena el bosc enamorat:

tot és fusta i abril: jo que no et bec

i tu que ets creu que de mi m’ha guardat.

[p. 47]

 

BONET, BLAI Sonets. Edició a cura de Xavier Lloveras. Barcelona: Empúries,  2000.