17 Oct

Poesia de Maria Josep Escrivà

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

Nota al marge

Explique llatí a una doneta

de mil rulls en caigudes rosses.

Prepare el dinar minuciosament,

sense oblidar cap detall

del ritual diari.

Agrane la pols perquè ningú no pense

que m’agrade veure el temps,

trepitjat a sota

dels meus passos.

 

Amague objectes desagradables

a la vista (a la meua sobretot).

Classifique cartes a dintre una caixa

de sabates i apunte «comprar carpeta»,

per tal de fer-hi el mateix,

amb les factures que se’m descontrolen.

 

(De tant en tant em deture

en les meves ocupacions i et mire

el cos de paper que avui he inclòs

entre tots els objectes caríssims

que conformen ma casa.)

 

Em repasse fotografies entelades

per centenars de canvis de lluna

i en faig un collage, de rojos

i grisos i vores dentades.

 

Després encara tinc temps d’escriure

i de llegir en veu alta,

per sentir-me la veu quan toca

les parets. I em canse

de no badar ja

paraula

ni amb les hores que van estimbant-se

rellotge avall.

 

[Del llibre Remor alè (1993)]

 

Poema extret del llibre 21 poetes del XXI. Una antologia dels joves poetes catalans, a cura d’Ernest Farrés. Barcelona: Proa, 2001 (Óssa Menor, 227).

 

 

 

 

 

 

10 Oct

Poesia de Blai Bonet

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

Catalunya els ulls: pobresa avara

que, del desastre, en fa flor de farina,

que, en cap de mort, hi posa santa espina,

que sempre és profecia i no pa d’ara.

 

Si em parles clar de Catalunya clara,

no en parlis bé, escriu-me com que eguina

des d’un rossinyol gris que no té alzina

i té per bec el bec d’una atzavara.

 

Si he de ser lliure, haurà de ser demà.

Avui la falç ha de dinar de falç

i, en lloc de viure, sempre demanar

 

que la història ens sigui un forn de calç

on moreres em siguin el fossar

on demà put de demanar queixals…

[p. 19]

 

Una teulada amb un colom: el dia.

L’home i la feina fan el seu treball.

Ningú no és la paraula; és el cascall

on l’home és or i l’ésser el somnia.

 

El foc que hi ha en una esca s’encendria,

si una altra esca li fes de batall,

però el jorn d’un jornal sempre és al tall

de la feina on la idea és profecia…

 

Verda s’aixeca, s’apareix no blava,

la nit alta, no grisa, si favada.

L’home entén l’home. El foc se desenclava

 

de l’esperança vil. Ja tota alada,

la certesa és el temple. El rei és bava.

Entén l’esclau la llet de l’aucellada.

[p. 37]

 

Som la vergonya, jo, et vaig darrera

amb el cap blanc i greix on no en voldria.

La passió és el vell bosc i tria

verdor d’enguany que és nova i no m’espera…

Per què m’has d’esperar, si la carrera

dels novells i teus membres fa més via

que la bellesa, i la mirada impia

dels meus ulls és el vol d’una pedrera?

 

Mentider és qui no creu, i tot jo crec

que te fa un mal al cor veure esgarrat

mon roure que, fet taula, per tu és sec.

 

No et faci pena el bosc enamorat:

tot és fusta i abril: jo que no et bec

i tu que ets creu que de mi m’ha guardat.

[p. 47]

 

BONET, BLAI Sonets. Edició a cura de Xavier Lloveras. Barcelona: Empúries,  2000.

 

 

 

 

 

19 Sep

Poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

SOM LA INÚTIL DEIXALLA

Som la inútil deixalla del segle de la por,

del segle dels silencis malmesos,

i les paraules closes al recinte sense veu

dels covards. Ens varen engendrar junt al foc de

la guerra, una nit feta clams de metralla.

 

Ignorem la vàlua dels qui occiren,

però hem sentit el plany iracund de les mares,

i l’esglai dels arbres i la terra.

Per això ens férem homes massa

prompte, homes responsables d’altra nissaga.

 

I ara caminem amb les mans buides,

com un trist escamot de vagabunds

incompresos i rebels, que deixaren plorant

llur joventut cremada a la pira dels somnis.

[Del llibre Un món rebel]

Leer más

12 Sep

Poesia de Hilari de Cara

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

m’encalça la quimera de déu

quin espurneig

si pogués dir-ho

si pogués callar

[p. 40]

 

veig amb estupor la dansa

de les abelles la precisa

eficiència dels signes

de cops d’ala veloç

els cercles de queratina

el bull dels treballs dolços entre les flors

l’atac d’abellerols goluts

esper tot el temps que calgui

[p. 44]

 

Cotó d’aram de l’horabaixa encès,

vigor adormit sota els líquens de l’aigua,

cossos de fum, amor potent, lluna nova.

[p. 53]

 

Com un elaborat, delicat joc de mans

es converteix l’amor en un espai, una casa, un país.

T’estim esdevé un topònim.

[p. 62]

 

de Cara, H. Refraccions. Premi Carles Riba 2014. Barcelona: Edicions Proa,  març de 2015 (Els Llibres de l’Óssa Menor, 345).

 

 

 

05 Sep

Poesia de Gloria Fuertes

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

Al borde

Soy alta;

en la guerra

llegué a pesar cuarenta kilos.

He estado al borde de la tuberculosis,

al borde de la cárcel,

al borde de la amistad,

al borde del arte,

al borde del suicidio,

al borde de la misericordia,

al borde de la envidia,

al borde de la fama,

al borde del amor,

al borde de la playa,

y, poco a poco, me fue dando sueño,

y aquí estoy durmiendo al borde,

al borde de despertar.

[p. 43]

Leer más

20 Jun

Poesia de Jordi Pere Cerdà

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

TU QUE AMA ETS

Tu que Ama ets

del blat que estova i sa llavor,

et confio aquesta cosa,

ni és herba ni és flor.

Ferum de la terra al maig.

Brogit de casa adormida.

Nit on canta el rossinyol,

de tan lluny que és no m’arriba.

Una font que sé allà dalt,

la lluna s’hi banya viva.

Jo et confio com a un llibre

el sí i el no de la vida.

Leer más

13 Jun

Poesia de Elizabeth Barret Browning

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

2

Tan sols tres persones a l’Univers

han sentit el que has dit: Déu, tu que ho deies

i jo que escoltava. Un dels tres, Déu,

amb tanta força em tancà les parpelles

per impedir que els meus ulls et miressin

que, si hagués mort, les feixugues monedes

no t’haurien pas exclòs més. Amic,

pitjor que cap altre és el «no» de Déu!

Els homes no podrien separar-nos

amb problemes mundans, ni els mars canviar-nos

ni tampoc doblegar-nos les tempestes;

les muntanyes no ens serien barrera:

si el cel es posés entre nosaltres,

tindríem els estels per testimonis.

Leer más